¿Ens ha de preocupar la inflació?

L’índex de preus de consum (IPC) va pujar un 0,5% el juny en relació amb el mes anterior i va situar la seva taxa interanual en el 2,7%, la taxa més elevada des de febrer del 2017. A l’evolució mensual va contribuir l’encariment de la llum i del gasoil per a calefacció, de les gasolines per al transport personal i dels serveis d’allotjament i la restauració. Per contra, van baixar els preus en vestit i calçat per les rebaixes d’estiu. ¿Un risc per a l’economia o un senyal de recuperació? Pedro Aznar. Professor d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE (URL) En un moment de relatiu optimisme, en el qual l’èxit de la vacunació, la forta caiguda d’hospitalitzacions i la desitjada reducció de morts causades pel virus, només es veu amenaçada per l’expansió de la variant delta, a la secció d’economia dels principals diaris és freqüent llegir notícies relatives al risc d’inflació, ¿és el repunt de la inflació un risc per a l’economia o bé un símptoma de la recuperació? L’última dada publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) reflectia per al maig del 2021 una taxa d’inflació anual del 2,7% que contrasta amb l’objectiu d’estabilitat de preus del Banc Central Europeu del 2% i amb el viscut en la pandèmia, en la qual ha sigut habitual observar taxes d’inflació negatives, per la qual cosa aquesta evolució pot semblar preocupant; a això, s’uneix l’impacte en la despesa de les famílies de la recent escalada en el preu de l’electricitat. L’increment en la taxa d’inflació obeeix raons de demanda i oferta. La recuperació de l’economia és una realitat en la zona euro, en la qual s’esperen per al 2021 i el 2022 taxes de creixement econòmic per sobre del 4,5%. Quan la demanda creix és habitual que també ho facin els preus. Respecte a l’oferta, la pandèmia ha generat escassetat en alguns mercats, com en la indústria química, però de forma notable en la indústria dels semiconductors, que s’enfronta de forma temporal a un desajust entre una forta demanda i una oferta insuficient, cosa que encareix els preus de molts productes, automòbils, ordinadors o electrodomèstics. És especialment significatiu l’impacte en la inflació del preu del petroli que, via costos de transport, repercuteix en pràcticament tots els preus. La pandèmia de la Covid-19 va portar el petroli a preus històricament baixos, però del juliol del 2020 al juliol del 2021 el preu del petroli s’ha incrementat aproximadament 42 dòlars a prop de 76 dòlars barril. ¿És aquest augment d’inflació només temporal? Els economistes més optimistes utilitzen com a argument l’evolució de la inflació subjacent, aquella que no considera aliments no elaborats ni energia, i que mostra una menor volatilitat i permet veure la tendència dels preus. En el cas de l’economia espanyola, entre gener i juliol sempre ha estat per sota del 0,6%. Si no hi ha repunt de la inflació subjacent el risc per a la inflació és menor i es pot considerar un fenomen temporal. Alguns economistes consideren que, en un context de forta recuperació i amb elevada inflació, es poden produir efectes de segona ronda, en els quals els sous pugen per fer front a l’augment de preus, portant a una pujada addicional de costos que augmenta la inflació subjacent i la converteix en un fenomen ja no només temporal, situació que si convidaria a una intervenció per part del Banc Central Europeu. Tot i que a Espanya, amb una economia tan dependent del turisme i una taxa d’atur que supera el 15% aquests increments de salaris ens semblen llunyans, el cert és que a la Unió Europea diversos països mostren mercats laborals molt dinàmics en els quals, amb taxes d’atur baixes, és raonable esperar que més inflació es traslladi en pujades salarials. Amb dades de maig del 2021, Alemanya, Holanda, la República Txeca, Malta, Polònia o Hongria mostren taxes d’atur inferiors al 4%. A curt termini, concretament d’aquí a final d’any, és descartable que el Banc Central Europeu (BCE) augmenti els tipus d’interès, però el 2022 si la inflació continua augmentant, el Banc Central podria iniciar, de forma tímida però segura, una certa pujada de tipus d’interès. L’augment dels tipus d’interès seria una bona notícia per als estalviadors després de més d’una dècada de tipus d’interès en mínims, i implicaria una certa normalització de les condicions de política monetària. Una consideració final, tot i que l’estabilitat de preus és un objectiu del Banc Central, la inflació té un efecte molt desigual en funció del nivell de renda de les famílies, i és en la protecció dels més desfavorits on el Govern pot jugar un paper fonamental en l’aplicació de polítiques de suport als col·lectius amb rendes més baixes i que més pateixen els efectes negatius de la inflació, sense oblidar, en l’adopció d’aquestes mesures, l’anàlisi d’eficiència d’aquestes mesures. Impacte a la butxaca del ciutadà Ramón Alfonso. Professor del Departament d’Empresa i Economia de la Universitat Abat Oliba CEU La inflació es defineix com una alça generalitzada i contínua dels preus de béns i serveis. Es considera que una taxa d’inflació entre l’1,5% i el 2,5% anual és l’adequada per a una economia saludable i en creixement. El procés d’inflació pot generar-se a partir de la inflació d’oferta o de costos, provocats per un increment de salaris o per un augment en el preu de les matèries primeres (per exemple, petroli o coure). El procés d’inflació pot generar-se també a partir de la inflació de demanda, provocat per un excés de creixement de consum o d’inversió (per exemple, la inflació que es va generar del 2004 al 2008 fruit de la bombolla immobiliària). Una inflació creixent i elevada té efectes negatius sobre l’economia. La inflació no és mai totalment predictible, implica incertesa i per tant desincentiva la inversió i l’estalvi. D’altra banda, una elevada inflació empobreix aquelles persones amb ingressos fixos, com assalariats i pensionistes, al produir-se una pèrdua de poder adquisitiu. Un altre efecte el veuríem en més costos d’adquisició de productes i serveis, o la falta de rendibilitat en els dipòsits bancaris o productes financers que paguin un tipus d’interès fix. Un avantatge d’un entorn amb inflació elevada seria per a aquelles persones que tinguin crèdits amb tipus d’interès fixos. En els últims mesos hem observat un augment de les taxes d’inflació en la gran majoria d’economies mundials. Per exemple, en la zona euro, la taxa de l’IPC va augmentar del -0,3% el desembre del 2020 fins a l’1,90% el juny del 2021. Aquest intens increment podem considerar-lo conjuntural, basat en el que es denomina efecte base de càlcul. Recordem que, durant el període de confinament, el preu del petroli Brent va caure fins a 22 dòlars per barril. Des d’aleshores, en la mesura que es recuperen progressivament els nivells d’activitat, el petroli torna a cotitzar a 75 dòlars. Això justifica una gran part de la pujada dels indicadors d’inflació en el primer semestre del 2021. Podem pensar en un efecte conjuntural i que els indicadors d’inflació tendiran a moderar-se en els pròxims mesos. La resta dels components de la cistella de càlcul de la inflació es mantenen dins d’uns límits moderats. A curt termini observem aquest repunt de la inflació, però es mantenen els factors estructurals que contribueixen a mantenir-la baixa, com la sobrecapacitat productiva, la globalització de l’economia, l’ús creixent de robòtica i ordinadors, les telecomunicacions barates i una gran reserva de mà d’obra barata en les economies emergents. Possiblement, en el transcurs dels pròxims mesos visquem un procés de moderació de la inflació.

El més llegit