Seneca Falls, amb tu (gairebé) comença tot

Fa cinc dies recordàvem que el 14 de juliol es va convertir en la jornada nacional de França i explicàvem la necessitat que tenen els Estats d’organitzar commemoracions simbòliques per preservar la seva existència, dotar-se de sentit i demostrar que tenen història. Com si això garantís la seva pervivència de manera eterna. Un dels problemes que tenen els moviments alternatius és que, al no tenir estructures de poder oficial, és molt difícil que se’n conegui la història. Això de vegades fa la sensació que sorgeixen del no-res. Actualment passa amb el feminisme. Molts creuen que és una cosa recent i s’atreveixen a reduir-lo a una moda passatgera. Aquesta percepció seria completament diferent si es coneguessin dates com la d’avui, que tenen un lloc d’honor al calendari de la lluita feminista. El 19 i el 20 de juliol del 1848, a la localitat nord-americana de Seneca Falls, es va celebrar la primera convenció dels drets de les dones. Tot va començar vuit anys abans. Quan Lucretia Coffin Mott i Elizabeth Cady Stanton van ser excloses de la Convenció Mundial Antiesclavista, celebrada a Londres el 1840. Segons els organitzadors, la presència femenina podia provocar que els governs no els prenguessin seriosament. Després de les pressions d’una part de la delegació nord-americana, es va donar permís perquè les dones poguessin assistir-hi, però només com a oients. Es repetia el que havia passat al principi del moviment abolicionista dels EUA, quan no es deixava que les dones formessin part de les associacions. Això va fer que elles fundessin les seves pròpies entitats, que de seguida es van demostrar més eficients que les masculines per la seva capacitat de mobilització. Finalment, l’American Antislavery Society les va incorporar, sobretot perquè acceptaven ocupar-se de les tasques més tedioses. Entre les líders més destacades hi havia Mott, fundadora de l’associació de Filadèlfia, i que s’havia guanyat el respecte dels seus companys de lluita. Per això li havien reservat un lloc destacat a la trobada de Londres, però per culpa de la discriminació de les dones no hi va poder intervenir. Ni Mott ni Stanton van oblidar l’humiliant episodi anglès. El 1848 es van reunir amb altres activistes i, a través d’un anunci al ‘Seneca County Courier’, van convocar qui estigués interessat en el paper de la dona en la societat per trobar-se a l’església metodista de la localitat els dies 19 i 20 de juliol. La proposta va ser rebuda amb entusiasme i hi va haver 300 inscripcions: 260 dones i 40 homes. Com a conclusió d’aquelles jornades van redactar la Declaració de Sentiments i Resolucions, imitant el format de la Declaració d’Independència de l’EUA, que tenia com a principi fonamental la igualtat entre els homes. Elles defensaven que aquesta igualtat també era entre homes i dones. Entre les seves reclamacions hi havia la igualtat al dret a l’educació, l’accés a les professions, al si de les relacions matrimonials... Reclamaven també que les dones poguessin tenir la custòdia dels fills, parlar en públic, tenir propietats privades al seu nom, firmar contractes i testificar en un judici. Coses que fins aquell moment els estaven vetades. Tots aquests punts van ser acordats unànimement. L’únic que va generar debat va ser el dret de vot. Només va ser recolzat per 68 dones i 32 homes, dels 40 que hi havia. Les contràries temien tensar massa la corda i que fos vist com una demanda excessivament radical per l’opinió pública. Ara bé, la premsa no necessitava la qüestió del vot per atacar la Convenció de Seneca Falls. Van ridiculitzar la trobada i van criticar la declaració, acusant-la de deshonrar la Declaració d’Independència. La pressió va ser tan gran que cent persones van retirar la seva firma. No obstant, la llavor ja estava plantada i es van anar organitzant trobades en altres punts del país. La lluita va ser llarga i no va culminar fins al 1920, quan es va reconèixer el dret de vot de les dones als EUA. Com deia el pensador Sèneca, «no ens atrevim a gaires coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les». Origen tribal

El més llegit