La Lola es passa el dia al bar. Apareix cap a les 10 feta un santcrist i ja no es mou. Menja el que li donen els clients, que li han agafat carinyo. I deixa passar les hores fins que, quan el sol baixa, desapareix. La Lola pateix un seriós problema d’addicció. Però a la truita de patata i les tires de béicon. Perquè la Lola no és la protagonista d’una cançó de mala vida. És un esplugabous que des del febrer del 2020, farà ja gairebé un any i mig i sense faltar ni un sol dia, s’ha convertit en un membre més de la família del bar Versalles, al carrer Alfambra, al costat del Campus Nord de la UPC. Arriba puntual cada matí buscant el seu pintxo de truita de patata. I el que surti. El cassó d’aigua ja el té preparat. El Carles, un sorneguer personatge que es defineix com «un client que dona un cop de mà al bar», explica l’enamorament sobtat. «La Lola té cert carisma».