Enterrament exprés del pare de la pesseta

Fidels a esperar a l’últim moment per fer les coses, les sucursals que el Banc d’Espanya té escampades pel territori estan més concorregudes que mai per gent que vol bescanviar monedes i bitllets de pesseta per euros actuals. Fa 18 anys que es pot fer realitzar aquesta operació, però res com l’emoció d’apurar el termini fins al darrer minut. I és que aquest dimecres acaba la vida de la pesseta, que va iniciar el seu recorregut el 1868. Aquell any es va produir la Revolució de Setembre, liderada pel militar Joan Prim. A l’hora de configurar el nou Govern amb l’objectiu de renovar el país, es va encarregar la cartera d’Hisenda a Laureà Figuerola Ballester. Havia nascut a Calaf el 1816 i era economista i doctor en Dret per la Universitat de Barcelona. A més, a part de ser professor a la Universitat de Madrid, també era molt actiu políticament des dels seus anys d’estudiant. Com a ministre, una de les principals missions de Figuerola va ser ordenar el sistema monetari espanyol, que estava molt fragmentat. Si bé amb l’arribada dels Borbons al segle XVIII s’havia començat un procés d’unificació, no havia culminat. De fet, el 1868 encara circulaven 97 tipus de monedes diferents. El ministre va decidir crear una unitat de compte que va anomenar ‘pesseta’, inspirant-se en una moneda de poc valor que existia a Catalunya. A part de regular la situació interior, Figuerola aspirava a preparar el sistema espanyol per incorporar-se a la Unió Monetària Llatina promoguda per França, Suïssa, Bèlgica i Itàlia, un projecte –considerat per molts com un antecedent de la creació de l’euro el 1999– que no va arribar a convertir-se en realitat. De la història de la pesseta ja se n’ha parlat molt, però del seu creador no tant. Laureà Figuerola va deixar el ministeri el 1870 i, al cap de dos anys, va ser president del Senat. Quan el 1873 Espanya va proclamar la Primera República, es mostrà favorable al nou règim i quan el 1875 els Borbons van recuperar el tron en la figura d’Alfons XII, s'hi va oposar i va fundar el Partit Republicà Progressista. El 1885 encara va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Madrid i els últims anys de la seva vida presidí la Reial Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques. Figuerola va morir el 28 de febrer de 1903 a Madrid però, en compliment de la seva voluntat testamentària, havia de ser enterrat a Girona, on reposava la seva esposa Teresa Barrau Esplugues, traspassada el desembre del 1899. Així doncs, el 2 de març del 1903, el cadàver del pare de la pesseta va ser acompanyat per una comitiva fúnebre fins a l’estació, on fou carregat en un tren per dur-lo al lloc del seu repòs etern. Per evitar la descomposició del cos, el ministre traspassat va ser embalsamat. El comboi va arribar a Girona a quarts d’onze del matí del dia 3. En teoria el sepeli s’havia de celebrar a la tarda amb els honors que mereixia una personalitat d’aquell rang, però la comitiva que havia acompanyat el fèretre des de la capital espanyola, encapçalada per dos dels seus gendres, tenia pressa per tornar a la Villa y Corte i, per tenir temps d’agafar el tren de tornada aquell mateix dia, es va decidir donar sepultura al ministre Figuerola de pressa i corrents a dos quarts de tres sense avisar les autoritats locals que, quan van anar a fer l'enterrament, es van trobar que la cosa ja estava feta i els de la comitiva ja eren a cavall del tren camí de Madrid. Aquesta manera de procedir va caure com un gerro d’aigua freda a la ciutat i tothom n'anava ple. ¡No s’enterrava un ministre cada dia! I per una capital de províncies com era la Girona de 1903, aquest fet era un esdeveniment de primera magnitud. Com es lamentava el ‘Diario de Gerona’, «no es va poder donar a conèixer el canvi a totes les persones convidades, no hi va assistir tanta concurrència com d’una altra manera hi hauria assistit». Si algú li vol anar a retre homenatge, la seva tomba és fàcil de trobar. És un panteó dissenyat per Josep Oriol Mestres, un prestigiós arquitecte de l’època, famós per haver dissenyat l’actual façana de la catedral de Barcelona, perquè encara que no ho sembli és de la mateixa època que la pesseta de Figuerola, però això, si de cas, ja ho explicarem un altre dia. Un panteó amb dos marits Teresa Barrau era descendent d’una rica família gironina, propietària de la primera fàbrica de gas de la ciutat. Abans de contraure matrimoni amb Figuerola, havia estat casada en primeres núpcies amb Pau Bosch Moré, mort el 1849. Quan el 1883 Barrau va encarregar el panteó hi va traslladar les seves despulles. Així doncs, en aquella tomba hi descansen tots tres.

El més llegit