Entendre-hi + amb la història

La nit més curta amb la història més llarga

Aquest any la revetlla de Sant Joan té més gust de festa que mai. Amb la pandèmia en retrocés, la gent té ganes de girar full. Les autoritats, no obstant, no les tenen totes i criden a la prudència. Res de nou sota la capa del sol.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins i tot més que en anys anteriors, aquest 2021 totes les informacions relacionades amb la revetlla de Sant Joan se centren en la prevenció i el control de la disbauxa. És comprensible tenint en compte la situació pandèmica que encara estem vivint, però si es fa l’esforç d’obviar la presència de la Covid, cal admetre que habitualment el focus es posa més en la part negativa que en la positiva d’una festa que les autoritats sempre han intentat controlar. El cert és que només ho han aconseguit parcialment perquè la celebració de la nit (gairebé) més curta de l’any sempre s’ha associat amb la disbauxa. Bé, dir «sempre» al parlar d’història és mentir, perquè totes les tradicions són inventades i tenen un origen. L’historiador Xavier Cazeneuve, un dels autors del llibre ‘La nit de Sant Joan a Barcelona’, explica que les primeres proves documentals de la celebració d’aquesta festa a la ciutat daten del segle XV. En aquella època el protagonisme era per als consellers municipals, que es passejaven a cavall pels carrers acompanyats d’un grup de músics mentre els canons de les muralles i de les galeres fondejades al port els saludaven amb salves.