La sardana russa de Stravinski

L’estiu estava tan impacient com nosaltres per recuperar el temps robat per la Covid-19 que, en un excés d’entusiasme, ens ha regalat una onada de calor abans d’arribar el solstici. En l’ambient es respiren les ganes de celebrar el bon temps i passar-ho bé. Seran uns mesos que a moltes localitats tindran com a punt culminant la festa major. A Catalunya, no hi ha festa major sense sardanes, que per alguns és una música carrinclona. Suposo que a aquests els costarà creure que a principis del segle XX va estar de moda a Barcelona, on s’organitzaven concerts sense parar. La sardana era habitual a la ciutat i convivia amb melodies vingudes d’altres parts del món. El 1924 va ser protagonista d’un episodi llegendari. El compositor Igor Stravinsky –aquest any se celebra el 50è aniversari de la seva mort– es va enamorar de la música de cobla. En aquells moments el compositor rus, nascut tal dia com aquest dijous del 1882, ja s’havia començat a fer un nom gràcies a creacions com ‘L’ocell de foc’, ‘Focs artificials’ o ‘La consagració de la primavera’. Ara bé, en aquells temps en què no hi havia la facilitat actual per poder gravar la música, els melòmans catalans només tenien referències seves a través de la premsa. Primer contacte a Barcelona Era el nom de moda i l’empresari Joan Mestres Calvet el va contractar per dirigir l’Orquestra Pau Casals durant els concerts de quaresma programats al Liceu. El rus va aprofitar l’encàrrec per incloure obra pròpia en el repertori i així donar-la a conèixer al públic local, com abans ja havia fet a París i Brussel·les. Preocupat per si el seu estil avantguardista seria ben rebut, Mestres li va recomanar escollir peces que, com escriuria Sempronio a Destino el 1971, mostressin la seva cara més tranquil·la i seductora. El rus li va fer cas i els concerts van ser un èxit. Sembla que durant un assaig a Stravinsky li va venir de gust un te. Present a la sessió hi havia el periodista i crític musical Rafael Moragas –a qui tots anomenaven Moraguetes– i el va portar a l’altre costat de la Rambla per convidar-lo al cafè de l’Ateneu Barcelonès. En aquell moment l’entitat era punt de trobada dels grans noms de les lletres, i van rebre amb entusiasme el visitant. De seguida van entaular conversa i va sortir el tema de la música popular. Quan Stravinsky va explicar que desconeixia les sardanes, els ateneistes li van organitzar un concert amb la Cobla Barcelona. L’actuació es va celebrar al jardí de l’entitat el 19 de març. Les cròniques expliquen que, al ser fredolic, va continuar l’actuació sense treure’s ni l’abric ni el barret. El conjunt va tocar algunes de les sardanes més famoses com ‘Per tu ploro’ de Pep Ventura i ‘Juny’ de Juli Garreta. Aquesta peça el va impressionar tant que, a l’acabar, Stravinsky va exclamar: «¡Més Garreta!». No només això. Després de xerrar llargament amb els intèrprets i preguntar per les peculiaritats de la tenora, com a mostra d’agraïment va voler obsequiar l’Ateneu amb un concert, on ell personalment va acompanyar al piano la cantant Mercè Plantada. Això passava el dia 21, poques hores abans de marxar a París. A l’acomiadar-se va demanar que li enviessin partitures de sardanes i melodies populars catalanes perquè s’havia proposat crear la seva pròpia sardana. A partir d’aquell moment va començar una estreta relació amb Barcelona fins que va esclatar la Guerra Civil. Algunes vegades va tenir bones crítiques i d’altres va generar polèmica. Va dirigir al Liceu per última vegada el març de 1936, ja plenament consagrat i sense que ningú li discutís la vàlua artística. Durant el franquisme només va tornar el 1956 i perquè el barco que el portava a Itàlia procedent de Nova York feia escala a la ciutat, on va visitar alguns amics estimats, com el també compositor Eduard Toldrà. ¿I la sardana promesa? Mai més se’n va saber. S’explica que en va fer provatures però mai van sortir a la llum. Aquest 2021, amb motiu del mig segle de la seva mort, l’editorial FICTA ha convocat el concurs de composició La Sardana de Stravinsky. Una bona manera de recordar la bona relació entre el músic i Catalunya. Juli Garreta

El més llegit