Malgrat tot, ¿vindran artistes internacionals aquest estiu?

A principis de juliol, la tropa de The Jayhawks, prestigiosa banda nord-americana de rock i country alternatiu, pujarà a un avió a la seva ciutat, Minneapolis, amb destinació a Espanya, país on qual disposa d’una base de públic estable i on els esperen nou concerts, que són tots els que oferirà aquest estiu a Europa: a Hernani, Gijón, Pontevedra, Barcelona (sala Barts), Madrid, Sevilla, San Javier (Múrcia), València i Vitòria. Cap data a París, ni a Milà, ni a Munic... I no és l’únic artista internacional que només disposa dels escenaris espanyols per alegrar-se aquest estiu. Aquesta temporada, la música en directe segueix l’estela del 2020, tot i que amb aforaments més grans, manejant sobretot artistes autòctons (vedetes com Rosario, Pablo López i Love of Lesbian), si bé ara l’evolució favorable de la pandèmia ha obert una escletxa per a la visita d’ultramar. Amb casos sonats, com Alan Parsons, que aquest estiu oferirà set concerts a Europa, tots ells a Espanya (dos al Festival de Pedralbes), Rufus Wainwright (amb tres dels seus sis concerts continentals, com el de Peralada) i Ben Harper, que creuarà l’Atlàntic per actuar només a Itàlia i Espanya, amb quatre dates a cada país (entre aquestes, la de Porta Ferrada). Més concerts en pocs països ¿Les causes d’aquesta raresa? Espanya és el país europeu que, al llarg de la pandèmia, ha permès més activitat musical, fins i tot amb les tremendes restriccions, i això va marcar un possible recorregut quan, mesos enrere, va tocar prendre decisions amb vista a l’estiu. El baix perfil de les ajudes públiques ajuda a entendre aquesta permissivitat (en línia amb la nul·la constància de contagis als concerts) per evitar rematar el sector. Al nord han acampat els tancaments severs (amb pistes fallides: a França, al febrer, es van preveure concerts de 5.000 persones per a l’estiu i setmanes després es va fer marxa enrere), decisió que va fer desviar moltes mirades a Espanya, i les incerteses frontereres (amb aquest passaport Covid definit fa quatre dies) han fet la resta, aconsellant limitar les operacions: més concerts concentrats en pocs països. No són practicables les gires europees perquè les condicions han anat canviant d’un dia per l’altre entre països veïns i «no saps si el que pots fer al Regne Unit ho podràs fer a Escandinàvia», explica David Jiménez, fundador i director de Heart of Gold, l’agència madrilenya que organitza els concerts d’aquest «grup de valents» anomenat The Jayhawks. «Fa 22 anys que treballo amb ells i mai havíem cancel·lat un concert, però aquesta gira s’ha hagut de posposar dues vegades», relata. Nou concerts a Espanya són un pla rendible, si bé la motivació de la banda és, planerament, «tornar a passar-ho bé després d’aquest any de merda». La gira espanyola de The Jayhawks es va haver de decidir «entre el gener i el febrer, en el pitjor moment de la pandèmia» i, a l’hora de quadrar dates i locals, no van faltar els maldecaps: «Espanya és com 17 països en qüestions sanitàries». Però, davant els dubtes administratius sis mesos abans dels concerts, «imaginació al poder», remarca David Jiménez. «Els promotors ens hem vist obligats a prendre la iniciativa. Si havíem d’esperar a les autoritats, desapareixia el teixit cultural». Improvisació mediterrània Els cessaments de França i Alemanya propicien aquest buit de gires a escala continental, perquè es tracta de «les locomotores» del circuit, juntament amb el Regne Unit (que té el seu propi ecosistema), apunta Albert Mallol, director artístic de Porta Ferrada, que apel·la a un altre factor, la «mentalitat mediterrània i el sentit de la improvisació», per entendre que es puguin celebrar aquí els concerts que més al nord no són possibles. Perquè, tot i que allà es descobreixi que aquest estiu ja hi haurà les condicions favorables, és massa tard. «És possible que Espanya hagi sigut més propensa a incorporacions d’última hora i que aquesta mentalitat hagi ajudat a captar els pocs artistes estrangers que passejaran aquest estiu per Europa», reflexiona. Com els que recalaran a Porta Ferrada: Ben Harper (en solitari, perquè el ‘tour’ previst amb The Innocent Criminals requeria més dates perquè fos rendible), Zucchero i la ‘tribute band’ argentina God Save the Queen. N’hi ha més: Bonnie Tyler, que preveu oferir sis concerts a Espanya (la meitat dels seus compromisos europeus; Cambrils entre ells), reclams internacionals del Cruïlla com Editors i Morcheeba, o Tom Jones, que s’escaparà al Starlite de Marbella des del seu epicentre britànic. A diferència de les dates fantasma rebotades de 2020 que els festivals anaven mantenint a les seves webs fins que queien com fitxes de dòmino, aquestes s’adeqüen a les circumstàncies. Compromisos ferms tot i que, una vegada més, factibles sempre que la Covid-19 ho permeti.

El més llegit