¡Les dones no estem mal fetes!

Fa uns dies em va arribar a les mans un estudi que van fer les companyes de Platanomelón. En aquest estudi, les dades ens diuen que la sexualitat que hem après, la que la societat cisheteropatriarcal ens ha ensenyat, no ens porta a disfrutar plenament de tot el que aquesta esfera de la nostra vida ens pot donar. Fixeu-vos-hi: un 61,3% de les dones que han participat en aquest estudi han pensat, alguna vegada, que estan mal fetes. ¡Mal fetes! Em sembla horrible que algú pugui pensar que està mal feta. I això té a veure amb moltes males influències que hi ha dins de la sexualitat que hem après: Una sexualitat que no ens mostra la diversitat corporal i funcional. Que ens vol amb un tipus de sexualitat estàtica i on tothom funciona igual. I on l’autèntic protagonista de la festa és el penis, al qual, a més, se li atribueixen propietats màgiques que no existeixen. Que una dona pensi que està mal feta vol dir que no confia en el seu cos, que no té un bon nivell d’autoestima, que es pensa que no està a l’altura d’una sexualitat que l’exclou, d’una sexualitat masclista. I no fa falta que estiguem a l’altura d’una sexualitat masclista. Moltes de les dones (cisgènere) pensen que estan mal fetes perquè durant la penetració no tenen orgasmes i, segons aquest estudi, gairebé el 40% de les dones han sentit vergonya quan han volgut estimular-se la vulva durant les relacions sexuals amb penetració. ¿Vergonya? ¿Per què algú hauria de sentir vergonya per fer una cosa que li pot proporcionar més plaer i que pot fer que l’experiència sexual compartida sigui molt millor? Doncs perquè l’altra persona, generalment un home cishetero, pot pensar que està fent una cosa malament. I sembla que, dins d’aquesta masculinitat hegemònica, la idea que un home no faci bé una cosa vinculada amb la sexualitat no està permesa. I, a més, també se sent vergonya perquè a les dones se’ns ha educat com a subjectes passius del sexe, com a objectes de desig que servim per complaure els desitjos de l’altre. I si ens estimulem per reclamar el nostre propi desig correm el risc de pensar que l’altre ens pot titllar de «porques». Sí, això encara està vigent. Sembla que estiguem parlant d’una cosa que passava fa anys, però encara hi ha qui ho pensa. I, sobretot, pot ser un pensament propi: «¿Què pensarà si em toco mentre mantenim relacions? ¿Pensarà que soc una «porca»? ¿Que m’agrada massa el sexe?». Doncs no, algú que procura pel seu propi plaer quan està compartint la seva sexualitat amb algú és, senzillament, algú que està dirigint el seu plaer. I les dades d’aquest estudi no són dades extretes d’un grup de persones d’edat avançada, no. De les 2.411 persones que han participat en l’enquesta, la majoria són dones que tenen entre 18 i 34 anys. Per tant, moltes de les dones que estan en aquest interval d’edat senten aquestes coses. I això no pot ser així, això no ha de ser així. ¿Saps, sobretot, quan una dona heterosexual se sent mal feta? Quan té relacions sexuals coitals amb la parella. Des de fa molts anys tenim dades que ens diuen que només un 30% de les dones arriben a l’orgasme durant el coit. I no sabem quantes dins d’aquest 30% estan rebent estimulació directament o indirectament al clítoris (per la posició sexual, per exemple). El que està clar és que, amb l’estimulació del clítoris de manera conscient, un 80% de les dones senten un gran plaer o arriben a l’orgasme (segons l’estudi de Platanomelón). I quan diem això, no estem parlant de la penetració, sinó que parlem de tants altres jocs que la sexualitat compartida ens permet. Fixem-nos que allò que hem mal anomenat «preliminars», per a moltes persones és el moment en què poden sentir més excitació i més plaer sexual. Per tant, ¿i si fem que el coit sigui un joc més (i no el joc central) i que els preliminars deixin de dir-se així i els puguem incloure dins de la categoria «joc sexual»? I si no ens ve de gust ampliar el terreny del joc sexual potser ens hem de plantejar els motius pels quals no fer-ho. ¿Per què reduir-ho tot a una pràctica que no proporciona plaer de manera igualitària? ¿Per què no ampliar el ventall de possibilitats per disfrutar del sexe de manera molt més àmplia? Una de les eines clau per canviar tot aquest sistema coitocentrista que prioritza el plaer de l’home cisheterosexual és la comunicació. Compartir el coneixement que cadascú té de si mateix i explicar-lo amb qui es comparteixin les relacions sexuals. Així, si ens expliquem de veritat com funcionem, el plaer sexual es pot multiplicar, ¡i això és fantàstic! ¿Ampliem el ventall de possibilitats?

El més llegit