El risc de les inversions ‘online’: «Alguns intermediaris financers enganyen amb bones paraules»

Guanyar diners amb una inversió de 250 euros. Aquest és el ganxo d’una empresa ‘online’ que assessora per invertir en borsa. Gemma Morales, de 59 anys, reconeix que va picar l’ham i ara se’n penedeix. Ho explica en una carta enviada a la secció Entre Tots amb l’objectiu de prevenir altres persones que, com ella, puguin estar buscant «diners ràpids». Sap que no és una estafa, remarca, però sí que es va sentir «enganyada amb bones paraules». Professora de castellà i català, Morales buscava un extra perquè el seu sou no li permetia arribar a final de mes. «No recordo exactament com, però crec que aquesta empresa d’assessors en borsa es va colar al meu mòbil amb un vídeo a Youtube. Hi apareixia un testimoni, un presumpte professor francès, explicant que havia guanyat molts diners gràcies a aquesta empresa. I hi vaig trucar, per demanar informació», recorda Morales. La primera presa de contacte va ser bona. Una persona, que es va presentar com a gerent de comptes, li va parlar de les possibilitats de guanys, de fins a un 40%, i de la possibilitat de limitar el risc de pèrdues amb un element anomenat ‘stop-loss’. «Totes les seves explicacions em van semblar molt interessants i pedagògiques, però no deixaven de ser generalistes, insuficients per fer l’important pas de començar a operar en el complex món de la borsa», admet Morales, que abans de començar a operar amb ells va haver de respondre un qüestionari sobre coneixements de borsa. «Sabia que em ficava en un terreny pantanós i li vaig exposar les meves pors i reticències al meu assessor –continua–, que em va respondre que la idea era diversificar el capital i administrar el risc de pèrdua». Els 250 euros es van quedar curts. «Em va dir que si no hi invertia 5.000 euros, les possibilitats d’obtenir beneficis no serien tan factibles. I em va suggerir demanar diners prestats a la família o amics. Em vaig sentir pressionada i vaig decidir finalment invertir-hi només 1.000 euros, gairebé exclusivament a l’atzar, sense els fonaments d’anàlisi de mercat ni estudis previs que exigeix qualsevol operació borsària», explica Morales, amb alguns coneixements en borsa. «Intueixen que necessites diners ràpids i s’aprofiten d’aquesta vulnerabilitat», afegeix. Finalment, va decidir tancar les seves inversions i sol·licitar la devolució dels diners que no s’havien arribat a invertir. La companyia va argumentar una infinitat de traves burocràtiques per tornar-li els diners no invertits però en possessió de la companyia. Morales només ha aconseguit recuperar part del que va invertir. La lletra petita Les empreses dedicades a la inversió financera ‘online’ han proliferat els últims anys i el cas de Morales és molt comú, lamenta Elisabet Ruiz-Dotras, professora de l’àrea de finances de la UOC i investigadora en capacitació financera. «Aquestes companyies han vist en aquesta última crisi una oportunitat. S’aprofiten de la situació de crisi econòmica actual i solen trobar clients en perfils molt concrets, sobretot persones de classe mitjana amb estalvis que volen invertir en borsa i joves que viuen a casa dels pares amb estalvis, però també gent amb problemes econòmics seriosos», explica l’economista. Ruiz-Dotras alerta: «Aquest tipus de companyies treballen amb productes de risc elevat». A la lletra petita de les webs d’aquestes plataformes ho adverteixen amb missatges com «els CFD (contracte de diferències, per les seves sigles en anglès) són instruments complexos i comporten un alt risc de perdre diners ràpidament al palanquejament» i «el 89% dels nostres comptes d’inversors minoristes perden diners al negociar amb CFD». Consells El qüestionari a què van sotmetre Morales era un requisit legal. «Des del 2007, el Mifid, la directiva europea sobre els mercats d’instruments financers, obliga que la persona que opera amb aquests productes tingui certs coneixements. Aquesta normativa va ser dissenyada per fomentar la transparència i protegir el consumidor, entre altres coses», recorda la professora de la UOC, que recomana posar-se en mans d’autèntics assessors financers en cas de tenir estalvis i desitjar invertir. «Cal saber distingir aquelles plataformes en què parles amb venedors de productes que l’únic que fan és cobrar comissions pels diners que inverteixes, els és igual si després perden diners perquè no són seus. I els 5.000 que demanaven a aquesta dona deuen tenir-ho estudiat. Probablement és el màxim que una persona de classe mitjana està disposada a invertir en borsa», afegeix. L’experta en finances recomana «invertir només els diners que un no necessitarà» i marcar-se objectius. «És important tenir clar quan se n’ha de sortir, una espècie de compromís amb un mateix. Per exemple, invertir 1.000 i abandonar a l’aconseguir-ne 1.500 euros. Això és no ser ambiciós. Fugir de l’eufòria provocada pels diners que arriben fàcilment és ser llest financerament», remarca aquesta professora.

El risc de les inversions ‘online’: «Alguns intermediaris financers enganyen amb bones paraules»

Una lectora comparteix en una carta enviada a la secció ENTRE TOTS la seva experiència en una plataforma dedicada al ‘trading’

El més llegit