La dona del Monopoly

Durant la pandèmia hi ha hagut moltes persones que han redescobert el plaer de jugar. Els trencaclosques (dels quals ja vam parlar fa uns mesos) i els jocs de taula s’han revelat com uns grans companys al llarg dels mesos de confinament i toc de queda. Sens dubte un dels clàssics més populars és el Monopoly. Malgrat que ara es pot veure com un al·legat a favor del capitalisme, la seva primera creadora, Elizabeth Magie, pretenia just el contrari. Nascuda als Estats Units el 1866, tota la seva vida es va dedicar a lluitar contra les desigualtats racials, socials i de gènere. Simpatitzava amb les idees del pensador Henry George, un filòsof i economista molt popular a l’Amèrica del segle XIX. S’oposava fermament als monopolis –tant estatals com privats– dels recursos naturals ja que, segons el seu punt de vista, eren els principals causants de la pobresa i la desigualtat. La nostra protagonista, que havia conegut el ‘georgisme’ a través del seu pare, el periodista James Kingsley Magie, va decidir utilitzar les eines que tenia al seu abast per conscienciar la ciutadania. Inicialment, va començar escrivint articles a la premsa i narracions a través de les quals volia transmetre la ideologia georgista. Però com era aficionada als jocs de taula va pensar que les activitats lúdiques també podien ser útils a la causa i, el 1902, va presentar la primera versió d’‘El joc del propietari’ (’The Landlord’s game’). Tant la mecànica com el tauler acabarien sent la base del que ara es coneix com a Monopoly, però encara faltava molt perquè això passés. I és que no hi havia cap gran empresa que el volgués editar al considerar-lo massa polític. No obstant, això no va frenar la seva creadora, que va decidir fer-ho pel seu compte. El 1906 va fundar l’Economic Game Company, que va presentar al mercat una versió millorada del joc. Va ser un encert perquè va tenir molt bona acollida entre els membres de les societats ‘georgistes’ disseminades pels EUA i també entre els estudiants d’econòmiques de les universitats de la Costa Est. Quan es va produir el Crac de 1929, ‘El joc del propietari’ va ser encara més popular. Era un entreteniment barat i que, a més, ajudava la gent a entendre què dimonis havia passat amb l’economia per haver-los arrossegat a la Gran Depressió. El problema era que molts copiaven el joc de Magie i l’adaptaven a les seves pròpies normes sense respectar-ne l’autoria. Un d’aquests va ser Charles Darrow, un venedor de calefaccions de Filadèlfia que havia perdut la feina. Ell va simplificar el joc i el va buidar de tot contingut moralitzador i educatiu. El va batejar com a Monopoly i per guanyar-hi només s’havia de perseguir un objectiu: fer més diners que els altres. I això és just el que va aconseguir a la vida real quan el va vendre a Parker Brothers. Darrow va ser el primer milionari del món dels jocs de taula gràcies a la seva popularitat, que es va anar mantenint al llarg de les dècades. De fet, actualment, compta amb un centenars de versions diferents i es publica en unes quaranta llengües. Per evitar-se problemes, l’empresa –que fins aquell moment sempre havia rebutjat el ‘Landlord’s Game’ – va comprar la patent de Magie per uns 500 dòlars i el món va començar a oblidar la figura d’aquella dona, morta el 1948 als vuitanta-dos anys. No va ser fins a la dècada del 1970 que un professor d’econòmiques de la Universitat de San Francisco anomenat Ralph Anspach va recuperar el joc inicial. Immediatament, Parker se li va tirar a sobre i ho va denunciar, però l’empresa va perdre el judici. I el més important, va servir perquè la història comencés a posar al lloc que li corresponia Elizabeth Magie. Amb el pas dels anys noves investigacions han descobert la biografia d’aquesta dona. Gràcies a això sabem que va promoure accions per denunciar la discriminació laboral i salarial de les dones i que a part del ‘Landlord’s game’ també havia dissenyat altres jocs de taula. Per aquesta raó ara ja és reconeguda com una de les pioneres d’aquest sector. Jugar és un dret .

El més llegit