Es deia Andrés, de primer cognom Aguilera i de segon Pascua. Tenia 40 anys, era gitano i va morir el març de l’any passat per culpa d’un càncer. A l’estàtua aixecada al mausoleu que li ha dedicat la seva família al cementiri de Sant Pere, a Badalona, està assegut amb els peus recolzats en una escalinata, relaxat, fent una salutació amb la mà que els seus familiars diuen que era característic seu, com si estigués matant el temps al carrer i saludés algú que passa per allà. Amb la mà esquerra saluda i amb la dreta subjecta el mòbil, pel que diuen que sentia afecció. Al seu costat hi ha una gorra i un paquet de cigarrets, i una Bíblia oberta per una pàgina que diu: «i l’àngel de Jehovà se li va aparèixer, i li va dir: ‘Jehovà està amb tu, home esforçat i valent’». Jutges, capítol 6, versicle 12.
Entendre + l’art funerari
Intimitats de l’últim panteó gitano
Susana Ruiz i Nuria Torres expliquen la gestació del conjunt escultòric que van fer per encàrrec de la família Pascua de Badalona per al panteó d’Andrés Aguilera Pascua, mort als 40 anys a principis del 2020. El relat detallat del procés creatiu que va desembocar en una obra cridada a destacar és una rara oportunitat per comprendre millor el sempre fascinant art funerari gitano
Temes:
El més llegit
- Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- El Barça es fa trampes
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil