El marquès del metre

La santíssima trinitat de la prevenció pandèmica la formen el rentat de mans, l’ús de la mascareta i la distància de seguretat. Se suposa que cal estar separats un metre i mig o dos. Són mesures que es poden aplicar en molts països del món perquè a tot arreu un metre és un metre. Si el 2021 aquesta frase sembla una obvietat és perquè el 20 de maig del 1875 es va firmar la Convenció del Metre on es van consensuar i harmonitzar les unitats de mesura. Aquella cimera va estar presidida pel general Carlos Ibáñez. Nascut a Barcelona el 1825, està considerat el principal impulsor a Espanya de la geodèsia, la disciplina que estudia la forma i les dimensions de la superfície terrestre. A més va ser un dels promotors de la creació de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (OIPM) que ell mateix va presidir des de la seva fundació el 1872 i fins a la seva mort el 1891. Des d’aquella posició va aconseguir que el 1875 se celebrés la cimera que havia de servir per dissenyar els primers prototips internacionals del metre. No ho va tenir fàcil ja que va topar amb l’oposició de França, que estava passant un moment delicat. Els gals havien sigut derrotats de manera humiliant per Prússia, que havia arribat a les portes de París. La imatge internacional de França estava molt deteriorada, però encara conservava alguns elements per mantenir-se com a referent. Per exemple, la seva hegemonia internacional en la geodèsia i el sistema mètric. Ara bé, la visió del general Ibáñez era treballar a escala global i fer un prototip del metre per a tots els països; i que d’aquest poguessin extreure el seu propi referent estatal. De fet, ell mateix, temps enrere, ja havia encarregat la fabricació en platí del que es va conèixer com a «regle espanyol» o «aparell Ibáñez». Tenia quatre metres de llargada i era tan exacte que altres països com Egipte o Suïssa havien sol·licitat utilitzar-lo per calibrar el seu instrumental. La precisió amb la qual treballava el militar era llegendària i es va convertir en una personalitat del món de la geodèsia i la cartografia. De fet, el 1870 el Govern espanyol el va nomenar director de l’Institut Geogràfic i Estadístic que acabava de crear. Al cap de dos anys ja va participar en la comissió internacional del metre i va tenir l’oportunitat de liderar l’OIPM. Des del primer moment la seva prioritat va ser organitzar una cimera diplomàtica. Els estudiosos de la metrologia (sí, la branca de la ciència que estudia les unitats de mesura es diu així) expliquen que el militar d’una banda i l’ambaixador espanyol a París de l’altra van haver de negociar durant quasi dos anys per convèncer França d’acceptar participar-hi. Hi va ajudar que se celebrés a Breteuil i que l’OIPM s’establís a Sèvres. Durant la trobada, el comitè va acordar treballar per decidir quin material s’utilitzaria per construir els prototips, quin mètode de comparació s’aplicaria entre els prototips i altres còpies, i quines mesures de conservació s'haurien de prendre per assegurar mantenir-los en bon estat. Això implicava aspectes tècnics com ara calcular el coeficient de dilatació del metre de platí o el calibratge dels termòmetres de mercuri que hauria d'emprar el comitè internacional per monitoritzar la temperatura durant el procés de revisió dels prototips. Detalls que al comú dels mortals poden semblar exagerats però que podien tenir una incidència directa a l’hora de fer càlculs i mesuraments. El cert és que Ibáñez va aconseguir bona sintonia amb els francesos i això va permetre portar a terme altres projectes com ara unir les mesures geodèsiques del nord de l’Àfrica amb les d’Europa. Una delegació gal·la va treballar des d’Algèria i ell des del Mulhacén (Sierra Nevada). Aquella fita va ser reconeguda per tothom. L’Acadèmia de Ciències de París el va premiar i la Reina Regent li va concedir el títol de marquès de Mulhacén. Tot i això els últims anys de la seva vida va topar amb la classe política per ingerències en la gestió de l’Institut Cartogràfic. Va dimitir i es va retirar a Niça, on va morir als 66 anys. Les unitats base Des de la Convenció del Metre de 1875 s’han continuat celebrant cimeres per anar perfeccionant el que ara s’anomena Sistema Internacional d'Unitats (SI). La darrera trobada tot just es va fer el 2019 i va servir per redefinir la manera d’obtenir les unitats base del SI, és a dir, el metre, el quilo, el segon, l’ampere, el kelvin, el mol i la candela.

El més llegit