Els pelegrins de la pesta negra

Les imatges de les concentracions de dissabte amb gent amuntegada celebrant el final de l’estat d’alarma han generat polèmica. Ara cal esperar uns dies per saber si aquestes festes improvisades es convertiran en repunts de contagis de covid-19. Impressionats per aquell episodi, ha passat desapercebut que a l’Índia els epidemiòlegs han assenyalat com una de les raons del descontrol de la pandèmia la celebració, a principis d’abril, del Kumbh Mela. Aquesta festa hinduista consisteix en una peregrinació massiva que culmina amb el bany al riu Ganges com a acte ritual. Malgrat les advertències de les autoritats, que havien fet crides a la prudència, centenars de milers de persones es van reunir sense cap tipus de precaució. A l’Europa medieval, quan va esclatar l’epidèmia de la pesta negra, la religió també va tenir un paper destacat en la transmissió de la malaltia. Els primers focus van aparèixer a l’Àsia i es va anar propagant al llarg de la Ruta de la Seda. El 1343 ja havia arribat a la península de Crimea i, entre el 1346 i el 1353, va arrasar Europa, i va provocar la mort d’entre el 30% i el 50% de la població. La principal raó de la seva ràpida expansió va ser el comerç. Ara bé, un estudi realitzat el 2017 pels investigadors del CSIC José María Gómez i Miguel Verdú, i publicat a la revista ‘Scientific Report’, va anar més enllà. Gràcies a un model de simulació matemàtica, van analitzar 1.311 assentaments humans i 2.084 punts de connexió de l’Àsia, Europa i el nord de l’Àfrica per comprovar com es va disseminar la pesta. Es van adonar que les ciutats que actuaven com a nodes centrals de les xarxes de comunicació eren les més vulnerables i també les més propenses a patir rebrots. En aquest sentit, l’estudi posa en relleu l’impacte que va tenir a grans capitals com París i en ciutats portuàries com Londres o Barcelona, que durant l’època medieval era una de les principals potències navals del Mediterrani occidental. A més, al ser concentracions urbanes amb molta activitat comercial també eren les més densament poblades i ja sabem com agrada això a les malalties infeccioses. Ara bé, el treball de Gómez i Verdú també va posar en relleu que un terç de les localitats, concretament 403, formaven part d’alguna ruta de peregrinació i que, tot i que en menor mesura que el comerç, els viatgers que visitaven els llocs sagrats també es van convertir en vectors de transmissió. S’ha de tenir en compte que durant l’edat mitjana molts cristians es desplaçaven per anar a pregar a llocs on hi havia relíquies o tombes de sants. Se solien moure a peu i anaven fent parades al llarg del trajecte. Qualsevol persona que hagi fet el Camí de Santiago sap de què estem parlant. De fet, el mapa elaborat pels membres del CSIC fruit de la investigació demostra que el trajecte fins a Galícia al llarg de tot el litoral cantàbric va ser una de les àrees on més mal va fer aquesta epidèmia, ja que era molt freqüentada per creients arribats tant de la Península com d’altres parts d’Europa. Impressiona llegir el 2021 el que van escriure aquests científics tan sols fa quatre anys, on especulaven amb una projecció a futur de la seva investigació. Apuntaven que el seu treball podia ser útil per prevenir i contenir hipotètiques pandèmies que es declaressin. Segons ells, era de vital importància controlar les xarxes de transport i mitigar la vulnerabilitat dels nodes de connexió. De fet, el recorregut que ha seguit la Covid-19 té certes similituds amb el de la pesta medieval. La diferència sobretot és l’escala dels fets. El món ara és més global i tot va més ràpid. En contrapartida, no obstant, s’ha combatut molt millor la situació actual que cap altra crisi sanitària del passat. Mai tantes persones havien treballat juntes amb un sol objectiu i, en un temps rècord, s’han trobat les maneres de combatre un virus que, malgrat estar contra les cordes, encara no està derrotat del tot. D’aquí una setmana sabrem si li hem donat aire perquè continuï campant al seu aire un temporada més. Motor econòmic

El més llegit