Valerie Trouet: «El canvi climàtic ja es veu als anells dels arbres»

El joc de comptar els anells d’un arbre dona molt de si. S’hi basa tota una disciplina, la dendrocronologia. Valerie Trouet, experta belga establerta a Califòrnia, repassa les fites d’aquesta ciència a ‘Escrito en los árboles’ (Crítica, 2021). Entre altres mèrits, Trouet va ser qui va trobar l’arbre més antic d’Europa, un pi de més de mil anys al nord de Grècia. ¿Què revelen els anells d’un arbre? A la majoria de les zones temperades es forma un anell cada any. Comptant els anells, saps els anys que té un arbre. En els anys secs són estrets, en els humits són amples. Agafem mostres de molts arbres en un lloc determinat i mirem com encaixa l’amplitud dels anells a les diverses mostres, per detectar-hi un patró comú. És com un puzle. «Es va posar data a un violí Stradivarius analitzant els anells de la fusta amb què estava fet» Una tasca de naturalista antic... El patró dels anells n’és la base. Però també utilitzem isòtops, radiocarboni, escàners amb rajos X i en 3 dimensions. Aquests mètodes han permès posar data a un violí de Stradivari [el ‘Messies’, l’autenticitat del qual va ser confirmada per dendrocronòlegs] sense haver-ne de treure una mostra. També s’utilitza la intel·ligència artificial per comparar dades de moltes mostres. ¿Per a què serveix tot això? Primer, per estudiar com ha evolucionat el clima en el passat. Segon, per investigar la història dels boscos i dels ecosistemes, per exemple com han sigut afectats per incendis. Tercer, per a l’arqueologia i la història de l’art, per mitjà de l’estudi d’objectes de fusta fabricats per humans. «Els arbres van revelar una època de pocs huracans que coincideix amb l’edat d’or de la pirateria» ¿Què revelen els arbres sobre el clima? Per exemple, vam poder documentar un període d’hiverns càlids a l’edat mitjana, seguit per una petita edat del gel. La temperatura dels hiverns a Europa depèn de l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord: la diferència entre la baixa pressió a Islàndia i l’alta a les Açores. Quan és gran, empeny vents càlids cap a Europa. Estudiem els anells d’arbres de l’Atles, a prop de les Açores. Com que ni a Islàndia ni a Escòcia hi ha arbres antics, analitzem els anells que es formen a les estalagmites d’una cova escocesa. Comparant les dues sèries de dades, reconstruïm l’evolució històrica de l’oscil·lació. ¿Com ens ajuda la dendrocronologia amb els incendis? La història dels incendis queda gravada a les cicatrius dels anells. Als boscos de Califòrnia, des del segle XVII fins al XIX, hi havia incendis freqüents, cada 5 anys, fins i tot. Cremaven herbes i arbustos, però no mataven els arbres grans. Una cosa molt diferent als incendis destructius que veiem avui en dia. El 1908 es va establir als EUA el servei forestal, que va ser molt bo per apagar focs. A partir d’aleshores, desapareixen les cicatrius. Fa un segle que no tenim focs espontanis que eliminin el carburant representat per la vegetació. Per això els nous incendis són molt destructius. «Les cronologies de la fusta revelen una caiguda de la construcció durant la Pesta Negra» Els arbres també donen pistes sobre la història humana, ¿oi? Utilitzem els anells per reconstruir la història dels huracans al Carib. A la segona meitat del segle XVII n’hi va haver pocs. Això coincideix justament amb l’anomenada «edat d’or» de la pirateria. Probablement hi havia menys naufragis i més oportunitats per atacar barcos. Un altre exemple és l’expansió de l’imperi de Genguis Khan, a principis del segle XII. Els arbres de Mongòlia suggereixen que aquest va ser un període molt humit. Hi havia més herba per als cavalls, o sigui la gran força de l’exèrcit de Khan. ¿Les grans pandèmies van deixar marques als arbres? A les cronologies alemanyes de fusta arqueològica es poden veure pics en l’activitat de fabricació, per exemple en correspondència de l’imperi romà. Però hi ha una dècada concreta a mitjans del segle XIV on l’activitat de construcció és baixíssima. Això coincideix amb la Pesta Negra. ¿Hi ha alguna lliçó sobre el canvi climàtic? Ja ara veiem reflectit l’augment de la temperatura en l’amplitud dels anells dels arbres de regions fredes. Les sèries climàtiques històriques tretes dels arbres serveixen per millorar els models matemàtics del clima. Hi ha gent que voldria solucionar el canvi climàtic plantant molts arbres, perquè absorbeixen carboni. Això és una equivocació per moltes raons. Els nostres estudis poden ajudar a optimitzar-ne el procés. Però un arbre normal viu dos segles, i en aquest temps el clima i les seves interaccions amb els arbres canviaran molt.

Valerie Trouet: «El canvi climàtic ja es veu als anells dels arbres»

Els arbres guarden informació útil per preveure el clima del futur

La fusta revela enigmes, des de l’èxit dels pirates fins als anys d’un Stradivarius

El més llegit