Moha Gerehou: «¡Dic que soc espanyol més vegades que Santiago Abascal!»

Recordi’ns què és el racisme Un sistema de poder que, a través de l’educació, l’economia, la política i la cultura entén que hi ha una supremacia blanca i que les persones racialitzades estem per sota. Això genera una exclusió estructural molt arrelada. Confessa que l’inici de la seva lluita antiracista va ser la por L’últim estadi del racisme és acabar amb la vida, que pot estar condicionada pel color de pell, com li va passar a Lucrecia Pérez, una dona dominicana, pobra i migrant. No estic segur que un cas així no pogués passar avui perquè, en un clima d’odi, les persones amb menys protecció acaben pagant els plats. ¿Continua tenint por? Sí. La diferència és que ara tinc més eines per enfrontar-me al racisme. ¿Quina empremta deixa que, en ple segle XXI, l’hagin volgut subhastar a Twitter? Sempre queda aquesta sensació que, quan ens manifestem o ens pronunciem políticament, hi ha un assenyalament per ser negre, per ser migrant. Això és fotut. No és com quan t’ataquen per les teves opinions polítiques. El color de pell és molt visible. Una cosa supèrflua s’utilitza com una forma sobre la qual sustentar el poder. «És fotut que hi hagi un assenyalament per ser negre quan ens pronunciem políticament» ¿Per què és falsa la imatge que l’Àfrica necessita ajuda? Per respondre hem de remuntar-nos a les conseqüències de l’imperialisme, que va saquejar els recursos africans durant dècades. Avui són les grans empreses les que s’emporten els beneficis. No s’explica la migració del Senegal cap a les Canàries sense veure que les empreses europees acaben amb un ecosistema marí que deixa sense activitat molts pescadors. Si posem aquí el focus veiem que l’Àfrica no necessita ser salvada, necessita deixar de ser espoliada. ¿I què fem? ¿Li diem a les oenagé que se’n vagin? Es necessita un canvi de model a les grans oenagés. Fins i tot per a una organització com SOS Racisme, el seu objectiu últim ha de ser la seva pròpia desaparició. Quan no siguin útils hauran aconseguit el seu objectiu. Però hi ha cert interès que les coses no canviïn del tot. Cal prendre decisions que vagin cap a l’estructural. No serà agradable per a moltes empreses abandonar aquests territoris, però és una manera de reparar el que ha passat en segles anteriors. També denuncia el ‘complex del salvador blanc’ És una derivada del supremacisme. Com si els africans no tinguessin capacitat per solucionar els seus problemes. Una cosa és la solidaritat i una altra és dir ‘surt del mig, que no en saps’. Es veu bé en un cas recent: Sergio Ramos i Sara Carbonero van posar un post a Instagram perquè, amb cada ‘like’, Unicef portés una vacuna als nens africans. Hi ha un problema estructural –els països rics acaparen les vacunes– i es fomenta la caritat. És absurd. El racisme no el va inventar l’extrema dreta però alguna cosa es fa malament, perquè l’exploti amb èxit Si el Govern no hagués sigut tan negligent al convertir les Canàries en una presó de migrants en condicions pèssimes no s’hauria generat aquest caldo de cultiu en un lloc tan significatiu. ¿Què ha fet l’extrema dreta? Aprofitar aquesta crisi. L’alternativa és atorgar drets a les persones migrants racialitzades. ¿Què canviaria aquesta llei pendent d’Igualtat de tracte i no discriminació? Permetria un camí clar per denunciar el racisme, saber on fer-ho, garanties que hi ha un suport jurídic, jutjats especialitzats i que ens sentim protegits. A Espanya s’ha fet un gran esforç perquè sapiguem que existeix el 016, en casos de violència masclista. Però, en cas de racisme, no sabem on acudir. «Seria imprescindible que hi hagués estadístiques per perfil racial a Espanya» ¿Seria bo tenir estadístiques per perfil racial a Espanya? Seria imprescindible. Igual d’important que tenir dades de la bretxa salarial entre homes i dones per poder prendre mesures. Fins que no es recullin dades sobre el que els costa a les persones negres accedir a una vivenda, per exemple, no es poden fer polítiques públiques. ¿Creu que hi ha un problema amb la policia? Sens dubte. Quan veuen una persona negra, gitana o llatinoamericana creuen que és sospitosa d’haver comès un delicte o que no té papers. I això justifica una actuació policial, però no és un criteri objectiu. El color de la pell no pot ser un indici de delicte o irregularitat. És una cosa que cal aturar, però la policia no ho reconeix com un problema. «La policia no reconeix com un problema associar el color de pell a delicte o irregularitat» ¿El continua perseguint la síndrome de l’etern estranger? ¡Moriré amb aquesta síndrome! Quan surto a sopar amb la meva parella és molt habitual que em parlin en anglès per aquesta percepció que, quan una persona negra està a determinats llocs, només pot ser estrangera. No s’associa ser espanyol i no blanc. ¿I com ho porta? És complicat. Creixem amb aquest conflicte. ¡Dic que soc espanyol més vegades que Santiago Abascal! (rialles). M’agradaria no haver de reivindicar-ho. Vegem el seu grau d’integració. ¿Truita de patata o ‘maffe’? Truita de patata farcida de ‘maffe’ (rialles). La integració no és deixar tots els teus costums. El maffe [guisat tradicional de carn] no ha de ser patrimoni nacional, però cal acceptar que forma part de la realitat espanyola. La visió de l’espanyol és reduccionista. ¿Què és ser espanyol? ¿Menjar paella els diumenges, anar a missa i als toros?

Moha Gerehou: «¡Dic que soc espanyol més vegades que Santiago Abascal!»

El periodista, nascut a Osca el 1992, de pares gambians emigrants i president de SOS Racisme Madrid entre el 2016 i el 2018, reflexiona sobre l’activisme antiracista a ‘Qué hace un negro como tú en un sitio como este’ (Península)

El més llegit