Entendre + amb la història | Dia de Star Wars: Jedi i templers

«Que la força t’acompanyi» és una de les frases més populars del cinema modern. La diuen constantment a les pel·lícules de ‘La guerra de les galàxies’. En la versió original anglesa l’expressió és «May the force be with you» i, per això,cada 4 de maig se celebra el dia de Star Wars. L’excusa és aprofitar el joc de paraules perquè sona de manera similar a «May the 4th». La cosa va començar mig de broma, però fa una dècada que a Canadà, per primera vegada, es va organitzar un esdeveniment i des d’aleshores no ha parat de créixer. D’una banda, gràcies a les xarxes socials i, de l'altra, per l’impuls que ha donat Disney a aquell univers des que va comprar-lo al seu creador, George Lucas, el 2013. Els nous propietaris no han parat d’expandir aquesta galàxia que serà molt, molt llunyana, però que ens la trobem fins a la sopa. Una de les coses interessants d’aquell món de ciència-ficció és la quantitat de referents històrics que amaga. Lucas ho ha admès moltes vegades i el 2012 va supervisar la publicació del llibre ‘Star Wars & History’, impulsat per les professores Janice Liedl i Nancy Reagin, on s’analitzen les fonts d’inspiració procedents d’èpoques pretèrites. Ja que avui és del Dia de la Força, aturem-nos en els que la dominen: els jedis. Tal i com va reconèixer el seu creador, va inspirar-se en diferents col·lectius molt concrets per donar-los vida, com els samurais i els templers. L’Orde del Temple es va fundar a principis del segle XII després de la victòria cristiana en la primera croada. El seu objectiu era protegir els fidels que peregrinessin a Terra Santa, després d’haver conquistat aquella zona als musulmans. Tot i que l’orde va arribar a ser molt poderosa com a institució, a nivell individual els monjos havien de fer vots de pobresa, castedat i obediència. A més, per identificar-se, vestien robes blanques com a senyal de puresa. Qui recordi els jedis de les pel·lícules s’adonarà que aquesta descripció encaixa força amb el que hem vist a la gran pantalla. També el fet d’estar comandats per un membre d’avançada edat caracteritzat per la seva saviesa i grans coneixements a qui s’anomenava «Gran mestre». Els templers van anar guanyant prestigi i poder al llarg dels anys i això els va permetre expandir-se per tota l’Europa occidental, des d’Hongria fins a Portugal passant per la Corona d’Aragó. No només feien funcions bèl·liques sinó també econòmiques, i van desenvolupar algunes tècniques que més endavant serien aplicades pels bancs, com ara els dipòsits de diners i els préstecs. Precisament això va ser el que va acabar amb ells. El fet de ser una orde hermètica i estricta va donar peu a tota mena de rumors sobre el comportament dels seus integrants. Això, sumat a algunes derrotes militars a Jerusalem el 1291, va desprestigiar-los. Aleshores, el rei de França, Felip IV, va aprofitar-ho per organitzar una conspiració contra seva i destruir-los. Va empresonar i torturar desenes de templers que van confessar tota mena d’heretgies. Molts van ser cremats a la foguera mentre el monarca s’erigia com a defensor de la fe. En realitat, el que volia era eliminar-los per desempallegar-se de l’enorme deute econòmic que tenia amb ells. En part aquest final dels templers va servir d’inspiració a Lucas per a la trama de l’episodi 3, ‘La venjança dels sith’, on els jedis són perseguits i acusats de conspirar contra la República. Però una cosa és Hollywood i l’altra, la història real. El 1312 l’Orde del Temple va ser dissolt i les seves propietats, repartides entre altres ordes monàstiques. Des d’aleshores l’esoterisme i la pseudohistòria han vampiritzat els fets. S’han construït relats fantasiosos per explicar coses com ara la suposada pervivència dels templers entre nosaltres formant societats secretes que han arribat als nostres dies. Però si els jedis tenen «la Força», els historiadors tenen els arxius i els documents. La resta són temptacions del costat fosc per allunyar-nos del veritable coneixement. Que la Història us acompanyi. Peregrinatge d'estiu Entre les activitats dels membres de l’Orde del Temple de la Corona d’Aragó hi havia la d’organitzar el viatge a Terra Santa per als peregrins que volien visitar Jerusalem. Amb aquesta finalitat, cada estiu noliejaven un vaixell, protegit amb equipament militar, cap a Palestina carregat de devots que volien trepitjar la terra on havia viscut Jesús.

El més llegit