Genocidi, una història incòmoda

Joe Biden és el primer president dels Estats Units que ha definit com a genocidi la massacre patida pel poble armeni durant la Primera Guerra Mundial a mans de l’Imperi otomà. Aquest episodi és motiu de controvèrsia perquè Turquia, successora de l’antic poder otomà, ho nega rotundament. Com que la seva posició geoestratègica és crucial, alguns països no volen involucrar-se en aquesta polèmica per mantenir la bona connexió amb Ankara. Així doncs, des del punt de vista de la política internacional, el gest de Washington és important. Un genocidi és l’acció intencionada de destruir un poble, és a dir un col·lectiu definit per la seva ètnia, raça, religió o nacionalitat. Va ser tipificat com a crim per l’ONU el 1946 i, si bé és cert que l’Holocaust nazi va ser determinant perquè s’adaptés aquest terme, el cas armeni va ser clau per la seva conceptualització. La paraula genocidi es va formar a partir de la paraula grega “genos” (estirp) i de l’apofonia de la llatina “caedere” (matar). El seu creador fou Rafael Lemkin, un jurista polonès d’origen jueu nascut el 1900. En teoria anava per lingüista, però el 1921 una notícia llegida al diari li canviaria la vida: a Berlín l’armeni Soghomon Tehlirian havia assassinat a Talaat Pasha, un dels principals dirigents otomans durant la Primera Guerra Mundial. Tehlirian havia perdut tota la família per culpa de la política d’extermini portada a terme pels Joves Turcs des de 1915 sota la direcció de Talaat. La policia detingué l’autor del crim, que proclamava que allò no tenia res a veure amb Alemanya. Lemkin no entenia com es podia empresonar i condemnar l’assassí d’una sola persona però en canvi qui ordenés massacrar tot un poble podia sortir indemne. Aquell conflicte moral el va fer saltar a la facultat de dret i, des d’aleshores, no va abandonar mai més aquesta qüestió. A l’acabar els estudis va entrar al cos de fiscals de Polònia, mentre que pel seu compte continuava aprofundint en el coneixement dels sistemes legals per redactar una llei que impedís la destrucció de grups socials, religiosos o ètnics. El 1933 va desobeir la prohibició ordenada pel govern polonès de participar a un congrés internacional de dret penal on volia presentar les seves idees. Varsòvia no volia enemistar-se amb Hitler, que ja havia obert el primer camp de concentració. Lemkin fou acomiadat però no perdé de vista el seu propòsit vital: que cap sobirania d’un estat permetés la mort de milions de persones. El 1939 va tenir les proves definitives que no era un visionari paranoic. Alemanya va envair Polònia i una de les primeres mesures ordenades per Hitler va ser practicar l’eutanàsia a tots els jueus que estiguessin malalts. Lemkin va exiliar-se als Estats Units de seguida. A sota el braç hi duia una còpia dels decrets que els nazis havien publicat als països ocupats convençut que, al llegir-ho, els americans voldrien frenar la barbàrie, però la resposta va ser decebedora i no li van fer cas. Però no va defallir. El 1942, el govern polonès a l'exili -refugiat a Londres- va publicar-li en anglès el llibre “El nou ordre alemany a Polònia”, que incloïa un apèndix amb totes les lleis nazis contra els jueus i el 1944, als EUA va editar “L'Europa sota el poder de l'Eix” on, per primera vegada, es va estampar la paraula “genocidi”. Després de la Segona Guerra Mundial el món semblava haver après la lliçó i es fundà l’ONU per evitar futurs conflictes. Normalment es destaca l’aprovació la Declaració dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948 però poc sovint es recorda que el dia abans s’aprovà la Convenció per a la prevenció i la sanció del delicte de Genocidi. Tothom reconegué el mèrit de Lemkin i va ser proposat per rebre el Premi Nobel de la Pau diverses vegades. Però lluny de poder gaudir de l'èxit, va acabar condemnat a l’ostracisme. La Guerra Freda va dividir el món en blocs i, en aquelles circumstàncies, una figura com la seva era massa molesta, perquè era la veu de la consciència que les grans potències no volien escoltar. Samantha Power, persona clau Lemkin va morir en la indigència el 1959. No va ser fins a principis del segle XXI que la jurista Samantha Power el va rescatar al llibre “Un problema des de l'infern. Amèrica a l'era del Genocidi”. Power va ser assessora d’Obama i ambaixadora dels EUA a l’ONU. Ara Biden l’ha nomenat directora de l’Agència per al Desenvolupament Internacional (USAID).

Genocidi, una història incòmoda

Entre 1915 i 1923 un milió d’armenis van morir a mans dels otomans. 106 anys més tard, el president dels EUA s’ha atrevit a dir que allò va ser un genocidi

El més llegit