Al llarg d’aquesta setmana, a Javier Cercas li va caure una tempesta a les xarxes (seguida d’un contraatac equivalent) en què se l’acusava d’haver defensat, en un discurs pronunciat al teatre romà de Mèrida, una intervenció militar en Catalunya. Armada, amb sang i violència, segons els que li van fer diana de les seves imprecacions digitals. Una exhibició de feixisme que l’inhabilitaria per poder intervenir a TV-3 de nou, segons una diputada de JxCat. Que la unitat de què Cercas parlava fos l’UME, dedicada a apagar incendis i acudir en vista de desastres meteorològics, n’hi hauria d’haver prou per concloure que menys històries, acusar d’apologia de la violència a Cercas era una exageració. Però els retrets no han cessat. ¿El contingut i el context en què es van pronunciar les frases de l’escriptor els justifiquen?