Dermatitis en els gossos: tipus, símptomes i tractament

La dermatitis és una inflamació superficial de la pell, caracteritzada per rubor o enrogiment, calor, inflor, dolor o augment de la sensibilitat. Els veterinaris estimen que la pateixen més del 10% dels gossos. I podrien ser més, perquè moltes vegades aquests problemes no arriben al veterinari. És una malaltia molt incòmoda per a l’animal i no és fàcil de diagnosticar. A més, cal tenir en compte que és un signe clínic de malaltia, és a dir, que indica simplement que la pell està afectada, però no en determina la causa. Per poder trobar un tractament i resoldre el problema del seu animal, cal diagnosticar la malaltia cutània que produeix la dermatitis. La dermatitis en gossos es manifesta de formes molt diferents. El que primer crida l’atenció és que l’animal es rasca molt, utilitzant les potes posteriors o davanteres, o sacseja amb freqüència el cap perquè té picors a les orelles. També es rosega o es llepa les potes, l’esquena o qualsevol zona a què tingui accés. Si no pot rascar-se bé, el que fa és fregar-se contra una cantonada de la paret, un moble o qualsevol superfície dura i sortint que li permeti alleujar la coïssor. Rascat continu perniciós El problema és que aquest rascat continu fa que la pell s’inflami i pugui arribar a perdre la seva funció de barrera de defensa, permetent el pas de patògens o arribant a ser més fràgil a agressions externes, ja que és la principal barrera estructural de defensa de l’organisme davant agents externs través de les seves tres capes: epidermis –la capa més superficial, que constitueix la barrera natural més important–, derma –situada sota l’epidermis, és més gruixuda i és la part ‘viva’ de la pell, que allotja vasos sanguinis, limfàtics, nervis, glàndules sebàcies i sudorípares i els fol·licles pilosos (pèl)– i hipoderma –la capa més profunda de la pell, composta per greix, principalment–. Una pell saludable ha de ser neta, sense escames o caspa i sense lesions, a més de no greixosa. Si no és així, és quan parlem que el gos pateix dermatitis, que pot ser de diversos tipus, sent quatre els més comuns: Dermatitis atòpica o al·lèrgica Es produeix quan l’animal entra en contacte amb al·lergògens –com la pols o el pol·len–, algun tipus d’aliment o la picada d’un insecte, com la leishmània o les puces. Totes les races de gossos són susceptibles de patir aquest tipus de dermatitis i es detecta perquè l’animal comença a rascar-se compulsivament, provocant-se irritacions, enrogiment i fins i tot petites ferides d’esgarrapada. Es manifesta com una inflamació o enrogiment de la pell, aparició de grans o pústules i sequedat o enfosquiment de la zona afectada. També causa ferides, que són més visibles a les zones de la cara, orelles, urpes i ventre. Per tractar les nostres mascotes, hem d’evitar el contacte amb l’al·lergogen (si es determina quin és el causant) i acudir al veterinari perquè li recepti un tractament a base de corticoides o antibiòtics. Dermatitis per contacte Es produeix quan l’animal entra en contacte directe amb l’al·lergogen, que pot ser pintura, desinfectant fort, clor... i es dona en zones com l’abdomen, la part interna de les cuixes, axil·les o els costats de les orelles. És responsable de prop del 10% de les erupcions cutànies que pateixen els gossos i s’identifica fàcilment, perquè provoca ferides en zones proveïdes de cabell, on els animals no solen tenir dermatitis. Els símptomes van des d’una inflamació o enrogiment lleuger fins a una forta picor amb canvis en la pigmentació de la pell i, fins i tot, crostes. El tractament comença per evitar totalment el contacte de l’animal amb la substància que li provoca aquests símptomes i aplicar-li, si és procedent, una substància calmant a la zona afectada. Dermatitis per fongs Algunes races de gossos, com el sharpei o el buldog, poden desenvolupar fongs als plecs de la pell per l’acumulació de greix. La humitat d’aquesta zona és l’entorn perfecte per a la reproducció d’aquests organismes. El fong comú és el ‘Microsporum canis’ i les causes per les quals pot aparèixer són baixada de defenses, falta de cures o higiene a les zones afectades. També pot ser per entrar en contacte amb un animal infectat. Aquest tipus de dermatitis pot aparèixer al costat de l’al·lèrgica, ja que els fongs aprofiten que el gos té les defenses baixes per reproduir-se. Els símptomes van des d’un canvi de color de la pell fins a faves o pelades al pèl, però també pot aparèixer sequedat o bonys que segreguen pus. El fong s’elimina amb cremes o olis específics per a això i és molt important seguir el tractament complet, perquè els fongs no es reprodueixin de nou més forts que abans. Dermatitis seborreica Un excés de bany, que debilita la capa grassa de la pell, o una al·lèrgia a substàncies externes provoquen aquest tipus de dermatitis, que es manifesta quan la pell comença a produir més greix del necessari. Aquest excés provoca una intensa pudor, que serveix per identificar la malaltia. Per curar aquest tipus de dermatitis, cal banyar el gos amb productes especials que ajuden a tornar la pell al seu estat habitual. Durant aquest tipus de dermatitis, alguns amos alimenten les seves mascotes a base de verdures i cereals per assegurar-se que no agafen cap altra al·lèrgia alhora. A més de la medicació que recomani el veterinari, es pot alleujar els símptomes de les picors amb tres remeis casolans: Civada És una llavor molt útil per alleujar la picor i la irritació de la pell, tant en gossos com en humans. Es barregen dues tasses de civada amb una de bicarbonat de sodi i tres d’aigua, i s’aplica la pasta resultant sobre la zona afectada per alleujar la coïssor de l’animal. També es pot utilitzar xampú per a gossos que contingui civada i esbandir-lo amb aigua fresqueta per reduir la inflamació. Àcids grassos Per reparar la barrera cutània de la pell de l’animal, alleujar la picor i renovar la qualitat del pelatge del gos, res millor que l’àcid gras omega-3, present en aliments com el peix blau, entre d’altres. Un pinso que contingui aquest tipus de peix és ideal per aportar un extra d’omega-3, tot i que també hi ha suplements naturals que contenen aquest tipus de greix poliinsaturat. Infusió de camamilla o farigola La camamilla (o camamilla) és una herba que ajuda a curar i cicatritzar les ferides, èczemes i inflamacions diverses. La farigola, per la seva banda, té propietats antisèptiques i és fàcil fer una infusió amb unes branques d’aquesta planta i aplicar-la al gos quan sigui freda. Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos per explicar-nos les vostres inquietuds o compartir les vostres experiències.

Dermatitis en els gossos: tipus, símptomes i tractament

Un animal que es rasca molt o sacseja amb freqüència el cap és probable que pateixi una malaltia de la pell, que afecta un 10% dels gossos

El més llegit