Es pot acudir a clàssics com Walter Benjamin, Norbert Elias o Hannah Arendt, o al provocador filòsof eslovè Slavoj Zizek, que explora el fenomen en el context de la globalització i dirigeix la seva irònica mirada no només cap als règims dictatorials, sinó cap a les democràcies parlamentàries amb ‘Sobre la violencia’ (Paidós). L’autor de ‘Pandemia’ i ‘El año que soñamos peligrosamente’ creu que per entendre els esclats violents cal observar la violència oculta del sistema polític i econòmic.
Entendre-hi + amb la sociologia
¿Quants tipus i formes de violència existeixen?
Des de l’assalt al Capitoli aclamat pel president dels Estats Units fins als disturbis de carrer després de l’empresonament d’un raper, la violència és omnipresent i apareix en múltiples formes. Hi ha violències visibles, invisibles, exercides en un context de conflicte polític o social, lingüístiques i fins i tot violències heretades. En qualsevol cas, és un símptoma que convé analitzar.
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça