Julio Basulto: «Es pot ser vegà i menjar fatal»

El 38% dels infants berenen brioixeria industrial. El 70%, sucs envasats. El 80% prenen sal en excés. El 85% no mengen verdura ni fruita diàriament... ¿Pot ser la dieta vegetariana una manera d’incrementar la salut infantil? Sí. O no. Depèn del que mengis i l’estil de vida. El dietista i nutricionista Julio Basulto, l’experta en salut pública Maria Blanquer, la nutricionista Maria Manera i el pediatre Pepe Serrano acaben de publicar ‘Alimentación vegetariana en la infancia’ (editat per Debolsillo), un rigorós i amè assaig científic que dissecciona l’alimentació saludable sense productes d’origen animal en la infància. Parlem amb un dels seus autors, Basulto. Incrementar la salut de la família és un dels motius essencials per ser vegetarià. Jo no ho diria, això. ¿Per què? Perquè pots fumar, per exemple. El tabac és vegetal. Les persones vegetarianes solen tenir més bona salut, sí. Sobretot perquè són gent que no fuma i que pertanyen a una esfera social alta. Tenir diners fa que tinguis més salut, és així. Si tu segueixes una dieta vegetariana ¿tindràs més salut? És probable que sí, però no és segur. Pots beure alcohol, ser sedentari i alimentar-te de xocolata negra. Hi ha qui es fa vegetarià als 60 anys pensant que aconseguirà curar una patologia. I això no és així. Si tu tens una diabetis tipus 1 fer-te vegetarià no et curarà. Una dieta vegetariana no és una dieta macrobiòtica, ni holística ni cetogènica... ¿Què és? Tan senzill com excloure de la teva dieta els productes d’origen animal, carns, peixos, mariscos... Si n’exclous també lactis, derivats i ous parlem de dieta vegana. Sense més cognoms. Sense més pretensions. Perquè la dieta macrobiòtica es divideix en el ‘yin’ i el ‘yang’, que s’ho han inventat i diuen que hi ha aliments que et donen fred o calor. Tot aquest misticisme és una mentida i tot això s’aplica a qualsevol dieta amb cognoms que ens venen per curar patologies. No és el cas de la vegetariana. Hi haurà qui ho digui, però la ciència no ho diu. Una dieta vegetariana saludable és recomanable en qualsevol etapa de la vida, inclosos nadons, nens i adolescents. No afecta el rendiment escolar. Al llibre no diem «recomanable» sinó «compatible amb la salut». Ningú parla de prohibir els productes malsans, simplement caldria reservar-los per a poques ocasions. El problema és que es prenen diàriament. El metge Joan Sabaté, investigador en dieta vegetariana i fruita seca, va realitzar una enquesta i va descobrir que només una de cada set persones que diu que és vegetariana ho és de veritat. Sobre si afecta al rendiment escolar, la resposta és no. Entre el Regne Unit i els EUA hi ha 5 milions de veritables vegans. ¿Tu creus que si aquesta gent tingués mal rendiment acadèmic o intel·lectual no seria una epidèmia, una desfilada de morts vivents? ¿Com empoderar les famílies que optin per ser vegetarianes? Vivim en una societat en què són considerats rarets. No soc educador, però soc pare de tres filles vegetarianes i crec que la millor manera d’empoderar els teus fills és predicar amb l’exemple i no donar massa importància als comentaris dels altres. Respecte. Compte, si el meu fill vol portar bocata de nocilla a l'escola, li diré que no és saludable, però si hi insisteix doncs l’hi donaré. ¿I si t’ho demana cada dia? Bé, es pot fer casolana. Segur que és igual d’insana que la comprada, perquè perquè tingui gust ha de tenir un quilo de sucre. ¿Què faig si me’n cada dia? Negociarem i pactaré donar-n’hi ocasionalment. En tot cas, els nois acaben marcant tendència. Quan els altres veuen que tu disfrutes menjant a l’esbarjo de l'escola fruita seca o un bocata d’alvocat o un pot de llenties estableixes precedent i els altres acaben imitant-te. A Espanya, el sobrepès infantil ascendeix al 40%. Si jo emprenc a casa una dieta vegetariana i omplo el carro de xarop d’atzavara, espaguetis d’espirulina i ‘nuggets’ de tofu precuinats no arreglo res, ¿oi? Es pot ser vegà i menjar fatal. Respectes els animals i és lloable, és clar. Però no tens una dieta millor. Si el teu fill pateix obesitat l’abordatge ha de ser multidisciplinari, amb un pediatre, un nutricionista i un psicòleg. I no parlo tant del nen sinó de la família. ¿I la criatura? Crec que a totes aquestes consultes han d’anar-hi els pares. És clar que hi ha d’haver una valoració mèdica del pediatre per veure si hi ha patologies. Però l’abordatge ha de ser cap als pares. Són ells els que decideixen què es compra i què es menja a casa. Són els que decideixen si el nen fa exercici físic o no. Segons les societats científiques, als nens amb obesitat cal respectar-los la seva gana. El que has de fer és modificar el que li ofereixes, però ell decideix quant i quan menja. ¿S’aprimarà amb una dieta vegetariana? No. No és una vareta màgica. Compte. Els nens solen resistir-se als canvis, així que potser tens un efecte rebot. Has de consensuar la decisió amb el teu fill. La millor eina és paciència i més paciència. ¿I si és el teu fill el que et demana ser vegà? Respectar-ho. Sempre. Parlem del suplement de la vitamina B12. És fonamental. També per als que no mengen carn ni peix però sí ous i llet. Abans es pensava que no, però la ciència s’ha corregit a si mateixa, una cosa que no passa amb la pseudociència. És difícil cobrir les necessitats de B12 només amb llet i ous. Cal prendre’n, igual que tots hem de prendre sal iodada. ¿Hem d’anar al metge perquè ens la recepti? Pots comprar-la en botigues de dietètica. Compte, que només tingui B12 i res més. També en venen a les farmàcies i també te’n pot receptar el metge. L’absència de B12 és perillosa, no prendre’n porta riscos importants per a la salut. La seva absència pot acabar, no ja en anèmies, sinó en neuropaties. Parlava abans de la sal iodada. ¿Per què triomfa la sal rosa de l’Himàlaia? Perquè volem creure en la màgia. Dos de cada deu pacients que entren en atenció primària estan disposats a canviar els seus hàbits, una altra cosa és que els canviïn. Els altres vuit volen que els donis pastilles. Tinguin el que tinguin. I hi ha coses que necessiten pastilles, és clar. Però vuit de cada deu morts en el nostre entorn estan relacionades amb l’estil de vida. No volem això, volem la màgia. Volem sal en escames i rosa. I això em permet continuar fumant, bevent i menjant nocilla. Camuflen de ciència coses que són màrqueting depredador. Quan la gent em pregunta què utilitzo jo a la cuina per endolcir ¿saps què responc? Sucre blanc. ¿Sucre blanc? Sí, és millor perquè saps que no és bo. Si hi poses xarop d’atzavara, mel o panela n’hi poses molt més perquè et penses que tenen coses bones. I te’n prens sovint, et passes cada dia menjant postres casolanes, que són sucre tot i que hi hagis posat dàtils triturats. El fiques al forn a 200 graus i s’alliberen tots els sucres. Posa-hi sucre blanc, que és molt més barat i sabràs que el seu consum ha de ser ocasional. També es poden fer postres sense sucre. Sí, però no és igual de saludable que mastegar una poma. Mastegar fruita seca és bo. No crec que sigui dolenta la crema de cacauet, però la masticació és important per activar el mecanisme de la sacietat. La crema et fa falsa sensació de seguretat. Quan tritures una fruita se n’alliberen els sucres. El llibre alerta sobre les coquetes d’arròs, un ‘hit’ entre les mames. Per precaució, les desaconsellem en menors de sis anys. ¿Per què? Per l’arsènic. El mateix passa amb l’arròs inflat i la beguda d’arròs. ¿I les de blat de moro? Bé, però compte amb la sal. Qualsevol producte que tingui més d’1 gram de sal per 100 grams és un producte amb molta sal. El gaspatxo envasat és tan bo que te’n pots prendre un litre sencer. Només amb això ja has pres vuit grams de sal. I la recomanació diària és de cinc. Club d’Educació i Criança

Julio Basulto: «Es pot ser vegà i menjar fatal»

El dietista i nutricionista és coautor d’un assaig científic d’alimentació vegetariana en la infància que desfà mites i aposta per la salut

El més llegit