La pandèmia ens ha obligat a desenvolupar habilitats que mai de la vida hauríem pensat que seríem capaços de tenir: podem calcular quant són dos metres de distància social amb només una mirada, hem après a obrir la porta de casa sense tocar el pom amb les mans i a cridar l’ascensor amb el colze. I, per sobre de tot, ens hem convertit en ninges de les videoconferències. Després d’un any teletreballant ja (quasi) no fallem en obrir i tancar el micro, a engecar la càmera i fem un enquadrament perfecte. I jutjar pel que ensenya tothom, la millor solució és un bon pany de paret folrat de llibres. Un mur de lletra impresa que dona presència i prestigi i fa caure de cul els interlocutors que tafanegen intentant saber com és casa teva. Una llar amb tants llibres és la casa d'una persona culta i refinada. O si més no d'una persona que s’ha gastat una fortuna en llibres. Que una cosa és tenir-los i l’altra haver-los llegit.