Se’n van anar els mosquits, va arribar la marmota

Aquest dimarts és el Dia de la Marmota i no només perquè sigui una altra avorrida jornada de la campanya electoral. Des que Bill Murray va protagonitzar la pel·lícula ‘Atrapat en el temps’ en el nostre vocabulari quotidià ‘el dia de la marmota’ és sinònim de repetició fins a l’extenuació, tal com li passava al personatge durant tot el film. Però és que avui és literalment el dia en què als Estats Units i part de l’estranger tothom està pendent d’un rosegador anomenat Phil, perquè, en funció de si se li veu l’ombra al sortir del cau o no, sabrem si l’hivern serà més o menys llarg. Tot i que és una tradició molt estesa al nord dels EUA i el Canadà, el lloc més popular on se celebra és la localitat que apareix en la història de Murray. Una petita població de Pennsilvània d’uns sis mil habitants anomenada Punxsutawney. Un nom massa especial per no tenir una història darrere. Però per descobrir-la cal remuntar-se diversos segles. Un nom natiu Abans que aparegués l’home blanc, aquella part d’Amèrica del Nord estava poblada per grups ‘shawnee’, que tenien una vida seminòmada. Es movien per la franja que va des de l’actual Ohio fins a la costa Atlàntica, passant per Maryland i Pennsilvània. Els membres d’aquelles tribus es movien de lloc però en comptes de muntar i desmuntar el campament cada vegada, deixaven una part de les estructures per quan tornaven al mateix lloc. Se’ls va acabar la tranquil·litat a mitjans del segle XVIII, quan els primers colons van començar a aparèixer. Això va portar problemes als ‘shawnee’, ja que els nouvinguts, atrets cap aquelles terres pel comerç de pells, els van fer conèixer les armes de foc i l’alcohol. Des d’aleshores, molts indis van tenir problemes amb la beguda, i això va destrossar l’estructura social de les tribus. Més o menys per aquella època, el 1772, un grup d’evangelistes també es va voler instal·lar a la zona aprofitant la presència del riu Mahoning Creek. No obstant, no comptaven que els aiguamolls pròxims al corrent fluvial eren el paradís dels mosquits, que els van fer la vida impossible. Fins al punt que van desistir i es van traslladar més cap a l’oest. Potser si haguessin sabut que Punxsutawney significava ‘ciutat dels mosquits’ en la llengua dels ‘shawnee’ s’ho haurien pensat una mica abans de voler arrelar allà. Els indígenes també van acabar fugint, però no pels insectes, sinó per culpa de la persecució a què eren sotmesos per part de les noves onades de colons, que els van empènyer més cap a l’interior, fins que van quedar reclosos en un petit territori d’Oklahoma, on el Govern federal els va deixar quedar-se. De fet, actualment continuen vivint-hi tres tribus dels ‘shawnee’. Origen alemany Mentrestant, els nous ocupants de Punxsutawney van dessecar les zones pantanoses i d’aquesta manera van desaparèixer els mosquits. A més, es va començar a desenvolupar una incipient mineria del carbó. Això va provocar un salt demogràfic espectacular. Si el 1850 hi havia 250 habitants, el 1910 se superaven els 9.000. Amb la seva arribada, els forasters van implicar nous costums i tradicions, com el Dia de la Marmota. Segons els estudiosos, té el seu origen en cerimònies similars celebrades a Europa, especialment a Alemanya, que és precisament d’on provenien la majoria dels immigrants instal·lats en aquesta zona dels EUA. La festa es va començar a celebrar el 1886 de manera espontània i a partir de l’any següent es va oficialitzar. Quan Hollywood va convertir el poble en escenari de la pel·lícula, la jornada es va convertir en un fenomen de masses global, capaç de congregar 40.000 visitants. Per raons òbvies aquest any serà a porta tancada i els pocs assistents que hi hagi portaran mascareta. El Phil, també. A veure si això inspira la marmota i, a part dels vaticinis meteorològics, també en fa algun de pandèmic. La Candelera

El més llegit