Héctor Ruiz: «L’aprenentatge és com el salt d’alçada: hi ha una manera òptima de fer-ho»

Al llarg del 2020, el manual pedagògic ‘¿Cómo aprendemos?’, del biòleg i editor barceloní Héctor Ruiz Martín, va obtenir un èxit important entre mestres i professors. Fa poc, el director de la International Science Teaching Foundation i opinant d’El Periódico ha publicat una versió divulgativa d’aquest llibre tècnic, de la qual poden disfrutar pares, mares i altres persones interessades en millorar l’educació. A l’escola com en el futbol tothom opina. ¿Com distingir les afirmacions objectives? Tenim ciència que tracta d’entendre com funciona l’aprenentatge. Podem basar el que fem en dècades de feina de milers d’investigadors, més que en la nostra experiència individual. Hi ha ciència, però no s’ha transferit a la comunitat educativa. -¿Quant en sabem realment sobre l’aprenentatge? És una ciència molt jove. En sabem poc, però és millor que res. És prou com per aprofitar-nos-en i provocar canvis. En l’educació succeeix el que va passar en la medicina fa un segle: va passar de basar-se en la tradició i l’experiència personal a incorporar evidència. «L’educació està passant de la tradició i l’experiència personal a incorporar evidència» Héctor Ruiz Martín, biòleg i autor d’«Aprendiendo a aprender» ¿Què és per a vostè un aprenentatge exitós? Des d’un punt de vista neurològic, és un canvi en la memòria de llarg termini, en les connexions entre les nostres neurones, que ens permet reaccionar de manera diferent. L’aprenentatge profund és durador. Es pot transferir a contextos diferents a aquells en els que has après. És funcional, o sigui, útil per crear i resoldre problemes. I és productiu, o sigui, es pot fer servir per adquirir nous coneixements. -Si m’esforço per aprendre i no ho aconsegueixo, ¿vol dir que soc poc llest? Com en tota habilitat, un pot tenir més o menys facilitat per aprendre. Però la majoria de les persones poden arribar a aprendre qualsevol cosa. Depèn del que fas quan aprens, de la manera com t’esforces. A més, com més saps sobre alguna cosa, més fàcilment aprens coses noves. Les oportunitats d’adquirir aquest coneixement no són innates. Ja als tres anys d’edat hi pot haver enormes diferències en el vocabulari que es domina en funció d’aspectes socioeconòmics. Això influirà en la capacitat d’aprendre més. «Pots aprendre qualsevol cosa: depèn de com ho fas» Héctor Ruiz Martín, biòleg i autor d’«Aprendiendo a aprender» -¿Cadascú té el seu estil d’aprenentatge? Això és un mite que la ciència ha desmentit. No obstant, més del 90% dels docents creuen en els estils d’aprenentatge. Estan confonent el que li agrada més fer [al que aprèn] amb el que realment li és més útil. En realitat, hi ha estratègies comunes per a tothom. És com en els salts d’alçada: hi ha una manera òptima de fer-ho, que és la millor per a tothom. Hi ha gent que arriba espontàniament a les estratègies més eficaces sense saber-ho. -¿En què es basa per dir que hi ha estratègies d’aprenentatge més exitoses que d’altres? El nostre cervell no ho guarda tot. Aprèn connectant una part de la nova informació que rep amb coneixements relacionats que ja té. Per exemple, quan tens una experiència, aquesta et genera un record. Quan el recuperes, no estàs recuperant exactament el que va succeir, sinó una barreja amb experiències posteriors i anteriors relacionades. Recordar no és reproduir, sinó reconstruir a partir de múltiples experiències. Així ho va revelar la psicologia cognitiva fa un segle i després la neurociència va aportar evidències que li donen suport. Aprendre genera i reforça connexions entre neurones. -¿Què té a veure això amb les estratègies per a aprendre? A la pràctica això significa que és important donar significat al que estàs aprenent en vista dels teus coneixements: explicar-ho amb les teves pròpies paraules, obligar-te que tingui sentit per a tu, comparar-ho amb altres coses que coneixes, generar exemples de la teva pròpia collita, generar analogies, buscar patrons que et resultin familiars en aquesta informació. Per exemple, per aprendre una paraula la pots relacionar amb paraules que ja coneixes. Les connexions lliguen la informació a la teva memòria i són els camins que t’hi porten. «Fer connexions, canviar de context i evocar són algunes estratègies d’aprenentatge exitoses» Héctor Ruiz Martín, biòleg i autor d’«Aprendiendo a aprender» -¿Hi ha altres estratègies exitoses? Una és diversificar: canviar el context en el qual estàs pensant aquest concepte. Pensar-ho des d’una altra perspectiva. Així generes més camins per tornar allà quan vulguis recuperar-ho. Una altra estratègia és l’evocació: en lloc de tornar a escoltar o llegir un concepte o un fet, és molt més útil tornar a explicar-lo a algú, o a tu mateix, o resoldre un problema utilitzant aquest coneixement. Molts alumnes llegeixen, rellegeixen, remarquen i llegeixen el remarcat, i no s’adonen de com és d’important repetir en veu alta o fer exercicis. -¿És cert que el que més compta és la motivació? La motivació per si sola no fa que el teu cervell aprengui millor. T’ajuda a intentar-ho i et porta a dedicar més temps i esforç. Però si acabes sense aprendre, la motivació caurà en picat. Necessites aquests èxits que retribueixen la motivació. Cal motivar, però també ajudar que l’esforç sigui productiu. «La motivació per si sola no farà que el teu cervell aprengui millor» Héctor Ruiz Martín, biòleg i autor d’«Aprendiendo a aprender» -¿Quines són les falàcies sobre l'aprenentatge més comunes? Els estils d’aprenentatge n’és una. Una altra és creure que la memòria és com un múscul, o sigui que si l’exercites memoritzant, millorarà. Memoritzar coses que no connectes amb coneixement previ serveix. Una altra és el paper de les emocions. Aquestes fan més memorables els esdeveniments, però aquest efecte no es transfereix a la memòria semàntica, que ens interessa a classe. Si fas un experiment amb explosions, els alumnes recordaran el que va passar però no el concepte que hi ha a sota. ¿S’haurien d’ensenyar més aquestes estratègies a les escoles? Val la pena ensenyar els estudiants a aprendre. Si poses en una piscina una persona que no sap nedar, farà el gosset. Si li ensenyem crol, traurà el seu màxim potencial. Demanem als alumnes que aprenguin, però no els ensenyem la manera més eficaç. També cal formar el professorat sobre estratègies d’aprenentatge i proporcionar-los eines, oportunitats i temps per aplicar-les

Héctor Ruiz: «L’aprenentatge és com el salt d’alçada: hi ha una manera òptima de fer-ho»

Al llibre ‘Aprendiendo a aprender’, el biòleg i editor barceloní explora les evidències científiques sobre les estratègies d’aprenentatge més eficaces i aclareix mites sobre l’educació

El més llegit