La delicada salut mental del ciutadà Covid

El ciutadà Covid és un ésser minvat. No pot quedar amb els amics. No pot anar a visitar la mare, que viu al poble veí. No pot celebrar el Nadal, no com abans. No pot fer petons, no pot abraçar, no pot estrènyer la mà. No pot ni mostrar al món que de tant en tant somriu, perquè porta mascareta. Si el seu pare emmalalteix de coronavirus, no el pot visitar a l’uci, i no pot ser al seu costat per escoltar les seves últimes paraules. No el pot enterrar com cal. El ciutadà Covid és un ésser reprimit. Un ésser maltractat. La pandèmia ha canviat el món i ha canviat el seu món. Això té conseqüències. Un problema greu Un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat en ocasió del Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre, alertava sobre la «pertorbació» o «paralització» dels serveis de salut mental al 93% dels països del món per culpa de la pandèmia. «El dol, l’aïllament, la pèrdua d’ingressos i la por estan generant o agreujant els problemes de salut mental», avisava l’organització, que consignava un augment col·lectiu del consum d’alcohol i drogues i dels problemes de derivats com l’insomni o l’ansietat. També cridava l’atenció sobre el fet que els programes de salut mental havien interromput l’atenció «quan més se’ls necessitava», i instava els governs a invertir-hi més. Atès que molts d’aquests governs entenen millor quan els parlen en termes de productivitat, l’OMS remarcava que trastorns com la depressió i l’ansietat podien posar-la en entredit els anys venidors. En primera línia Cristian Vinagre és psicòleg de la Federació Salut Mental Catalunya, i responsable tècnic del programa Activa’t per la salut mental al Baix Llobregat, el Garraf i l’Anoia. La seva feina el posa en contacte directe amb la ciutadania, de manera que la seva experiència té els atributs d’un termòmetre. Un que mesura la salut mental. Vinagre parla d’un «malestar emocional generalitzat» com una de les conseqüències més palpables de les restriccions socials imposades per la pandèmia; aquesta llarga llista de coses que no es poden fer. «Ansietat, tristesa, apatia, mal humor, nerviosisme, avorriment, malestar físic», enumera. «Són emocions naturals atesa la situació, però hem de fer un esforç per adaptar-nos-hi». Estratègies d’adaptació Adaptar-s’hi, però com. «Principalment l’autocura», diu el psicòleg. «Per exemple, és important tenir una estructura en el dia a dia, una rutina que a tu et vagi bé per evitar l’estrès que genera estar a casa tant temps. Mantenir uns hàbits adequats, cuidar la higiene, mantenir les responsabilitats que un pugui tenir. Si es viu en família, tenir espais d’intimitat». Vinagre recomana no exposar-se permanentment a la informació sobre el virus, però també, escollir amb compte les fonts informatives. Sobretot, no pensar-hi tot el temps. «Comunicar-se, tant en el nucli familiar com cap enfora. Tenir activitat física, bé sigui a casa o fora. I sortir al carrer, respectant la normativa, clar, però que ens doni l’aire, la llum. Són coses que estan a l’abast de tothom». Ciutadans vulnerables Més enllà d’això, hi ha col·lectius especialment vulnerables, bé les persones que van entrar en la pandèmia arrossegant problemes de salut mental previs, bé les persones hospitalitzades, les persones grans, les que es troben en situació d’aïllament o les afectades directament per la crisi econòmica. Segons un informe de la federació, l’aïllament i la falta de suport social presencial i continuat han implicat «un retrocés» en el procés de recuperació de les persones que ja tenien un diagnòstic previ de trastorn mental, i «un empitjorament de la seva situació clínica». Una de cada quatre persones amb trastorns ja diagnosticats ateses a través de programes de la federació tenen dificultats d’accés o no tenen en absolut accés a internet. El seu aïllament té aspecte de tragèdia. Acabar amb la vida «Hem detectat un augment de les pulsions suïcides», adverteix el psicòleg Vinagre. Diu que passa més que tot en persones que han hagut d’enfrontar-se a la pèrdua sobtada d’un ésser estimat, o en aquelles sotmeses a un estrès vinculat a la crisi econòmica o a la pèrdua de l’ocupació. «Però hem detectat molts casos de persones sense problemes previs, molt afectats per tota aquesta situació, que abriguen sentiments de desesperança molt intensos que eventualment les porten a pensar a acabar amb la pròpia vida». «Recents estudis mostren un augment de l’estrès, l’ansietat i la depressió», advertia a finals del 2020 l’Organització Panamericana de la Salut. «Això, sumat a la violència, els desordres pel consum d’alcohol, l’abús de substàncies i els sentiments de pèrdua, són factors importants que poden augmentar el risc que les persones decideixin treure’s la vida». «Cada vegada hi ha més persones que estan buscant ajuda», sentencia Vinagre. Algun dia es podrà prescindir de les mascaretes, però això quedarà.

El més llegit