Política tòxica

L’assalt al Capitoli de Washington va sorprendre propis i estranys. Ningú esperava veure un episodi semblant. Malgrat això, el violent aldarull no va ser casual ni agitat, sinó que té arrels profundes i lideratges i organitzacions reconeixibles. El primer està minuciosament documentat, i dona compte de la fallida del somni americà i el malestar consegüent, sobretot entre la població blanca d’origen humil que ha vist com les seves certeses (i la seva butxaca) s’han anat erosionant. Sobre això destaca l’excel·lent obra de Robert D. Putnam ‘OurKids. The American Dream in Crisis’, en la qual exposa com la gent de la seva generació va tenir itineraris professionals ascendents i trajectòries vitals marcades pel respecte i el reconeixement, més enllà del seu origen. Putnam assenyala que avui, mig segle més tard, aquesta projecció és impensable a causa de l’increment de la desigualtat, l’erosió del capital social i, sobretot, pel fet que els humils cada vegada tenen menys recursos per a la formació dels seus fills, mentre els sectors acomodats han triplicat la despesa per educar els seus fills. Aquesta realitat es percep amb malestar i ressentiment. Es tracta d’un mal humor del qual hi ha constància, tal com es mostra a l’obra d’Ariel Russell ‘Hochschild titulada ‘Extraños en su propia tierra’, que, a través de diàlegs amb persones humils del profund sud, es veu com el trumpisme dona veu a la còlera dels mascles blancs que han vist com les seves vides han perdut el protagonisme èpic i pioner que els havia conferit el somni americà. Nacionalisme supremacista Però tot això a dalt exposat no és novetat. La primícia és el consentiment i promoció que Trump ha donat a un nacionalisme supremacista l’origen del qual és el KuKuxKlan i que, al llarg de les dues últimes dècades, ha generat el potent engendrament polític anomenat ‘alt-right’. Per analitzar els seus orígens i desenvolupament cal llegir l’obra ‘The Politics of Losing: Trump, the Klan, and the Mainstreaming of Resentment’, de Rory Mveighy Kevin Estep. Una altra obra imprescindible per saber com és, pensa, s’organitza i actua la dreta radical és ’The Far Right Today’, de Cas Mudde. Els dos llibres assenyalen com els prejudicis reaccionaris ja existents s’han amplificat i difós gràcies a les xarxes socials manipulades i autoreferents. La barreja d’una dieta mediàtica trufada de ‘fake news’, juntament amb el descontentament dels humils, la cobdícia dels poderosos i la vehemència nacionalisme i de l’integrisme religiós va fer possible l’arribada a la Casa Blanca d’un ‘outsider’ com Trump, prèvia fagocitació del Partit Republicà. Sobre això últim, i la fragilitat de les institucions liberals, versa la reconeguda obra de Steven Levitsky i Daniel Ziblatt ‘Cómo mueren las democracias’ (Ariel), que assenyala amb temor la deriva de la política nord-americana a partir de les eleccions del 2016. I si bé la democràcia als Estats Units no ha mort, ningú va imaginar –ni en els seus pitjors somnis– unes imatges com les de l’assalt al Capitoli. Però no les imaginàvem perquè som uns d’il·lusos, ja que l’obra de Bob Woodward, ‘Rabia’, escrita a partir d’entrevistes fetes per l’autor a Trump, plasma el seu deliri i menyspreu envers els seus adversaris i la democràcia. Altres protagonistes Per finalitzar, no obstant, és precís pensar si l’esdevingut és una anècdota o una tendència que pot prosseguir amb altres protagonistes i guions. La professora de Berkley, Wendy Brown, creu que la deriva autoritària als Estats Units no és excepció, sinó el desenvolupament natural de quatre dècades de polítiques elitistes i contra el bé comú. El seu llibre ‘En las ruinas del neoliberalismo. El ascenso de las políticas antidemocráticas en Occidente’ no deixa lloc a dubtes. Però l’ona expansiva del populisme de dretes també plana sobre l’Amèrica Llatina i Espanya. Pel que fa a l’Amèrica Llatina, destaca el volum anomenat ‘Resurgimiento de la derecha en América Latina: Nuevas coaliciones y agendas’, editat per Barry Cannon i Patricia Rangel, i sobre Espanya –a l’espera d’obres sobre l’ascens de Vox- val la pena llegir el llibre de Xavier Casals sobre les expressions populistes al nostre país. El seu títol és eloqüent i va com a anell al dit per acabar aquest text, es diu ‘El pueblo contra el parlamento’. Llibres citats: ’OurKids. The American Dream in Crisis’, de Robert D. Putnam (Simon and Shuster) 'Extraños en su propia tierra. Réquiem por la derecha estadounidense', d’Ariel Russell Hochschild (Capitán Swing) ’The Politics of Losing: Trump, the Klan, and the Mainstreaming of Resentment’, de Rory Mveigh& Kevin Estep (Columbia University Press) ’The Far Right Today’, de Cas Mudde (Polity) 'Cómo mueren las democracias', de Steven Levitsky y Daniel Ziblatt (Ariel) ’Rabia’, de Bob Woodward (Roca Libros) 'En las ruinas del neoliberalismo. El ascenso de las políticas antidemocráticas en Occidente', de Wendy Brown (Ediciones Tinta Limón) 'Resurgimiento de la derecha en América Latina: Nuevas coaliciones y agendas', de Barry Cannon i Patricia Rangel (eds) (Número 126 de la Revista CIDOB d’AfersInternacionals) 'El pueblo contra el parlamento. El nuevo populismo en España, 1989-2013'. de Xavier Casals (Pasado y presente)

Política tòxica

L’assalt al Capitoli de Washington va sorprendre, però el violent aldarull no va ser casual ni agitat, sinó que té arrels profundes i lideratges i organitzacions reconeixibles que alguns assajos expliquen

El més llegit