Deu títols per submergir-se en l’Espanya del 2020

Ara que el recolzament d’EH Bildu als Pressupostos Generals de l’Estat ha desencadenat la polèmica entre els qui defensen que els antics còmplices d’ETA és millor que s’integrin a les institucions i els qui rebutgen qualsevol pacte amb ells, és un bon moment perquè els que encara no ho hagin fet llegeixin ‘Patria’, l’excepcional novel·la de Fernando Aramburu, convertida en sèrie d’èxit per la productora HBO España. La novel·la relata la vida de dues famílies als «anys de plom» del terrorisme al País Basc i s’hi poden apreciar els silencis, el mirar cap a un altre costat i les complicitats amb els assassins d’una part de la societat basca. I analitzar-los en vista de la distància, de la dècada sense terrorisme d’ETA i del canvi, o no, de les actituds dels qui la recolzaven. ‘Patria’, un dels fenòmens editorials més grans dels últims temps, es pot adquirir ara també junt amb ‘Patria en el taller’, un text publicat primer a la revista ‘Grand Place’ en el qual Aramburu explica com va crear la seva famosa novel·la. Els dos llibres estan editats per Tusquets. Corrupció real De plena actualitat estan així mateix el frau a Hisenda i la corrupció del rei emèrit. Dues obres molt diferents, dues biografies, poden aportar llum sobre la seva qüestionada figura després d’anys d’elogis i de silencis. En primer lloc, el clàssic, actualitzat, ‘Juan Carlos I. El rey de un pueblo’ (Debate)), de Paul Preston, en què l’historiador i hispanista britànic aborda els dos misteris de la vida de Joan Carles, la seva relació amb Franco i la seva ruptura amb la dictadura, a la mort del cabdill, per comprometre’s amb la democràcia. L’altra biografia és molt més polèmica. ‘uan Carlos I. La biografía sin silencios’ (Akal), de Rebeca Quintans, no oculta cap dels aspectes polèmics del rei emèrit, des dels seus negocis milionaris fins a la seva agitada vida sentimental, dues facetes de la seva vida de les quals només s’ha parlat obertament en els últims anys. La biografia és del 2016. Quan la família Franco acaba de perdre el Pazo de Meirás, restituït a Patrimoni Nacional, dos llibres de Mariano Sánchez Soler il·lustren sobre els rics del franquisme (‘Los ricos de Franco. Grandes magnates de la dictadura, altos financieros de la democracia’), les grans fortunes pastades en la dictadura i consolidades en la democràcia dels March, Fierro, Koplowitz, Coca, Banús, Aguirre o Carceller, entre d’altres. L’any passat, el mateix autor va publicar ‘La familia Franco, SA. Negocios y privilegios de la saga del último dictador de Occidente’, que explica com es va formar la fortuna de la família, els negocis secrets, el hòlding empresarial d’El Pardo, els testaferros, etcètera. Els dos llibres són de Roca Editorial. La sorpresa de Pla Una de les novetats sorpresa en textos històrics és ‘Història de la Segona República Espanyola’ (1929 - abril 1933), de Josep Pla, editada per Destino. Es tracta del manuscrit original en català, trobat recentment entre els papers de l’autor, del primer terç de la història de la Segona República que Pla va escriure per encàrrec de Francesc Cambó i que es va publicar en castellà en quatre volums entre 1940 i 1941. Fins al descobriment, s’ignorava que l’original era en català. L’edició és de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, i el pròleg, de Maria Josepa Gallofré. Aquest any s’acaba de publicar l’obra completa del gran periodista andalús Manuel Chaves Nogales, oblidat durant anys i considerat avui un dels millors periodistes i escriptors del segle XX. L’obra completa, editada en cinc volums per Libros del Asteroide, acull tots els escrits periodístics i literaris de Chaves Nogales, des dels primers publicats a Sevilla fins als redactats en l’exili a França i la Gran Bretanya. Chaves Nogales, un periodista independent a la recerca de la veritat, es va elevar per sobre dels dos bàndols a l’Espanya de la República i la guerra civil i a l’Europa dominada pels totalitarismes, va partir a l’exili i va morir el 1944, amb només 46 anys. La pandèmia, clar La pandèmia de la Covid-19 posa a prova la democràcia, de la qual cosa s’ocupa el filòsof Daniel Innerarity (‘Pandemocracia’, Galaxia Gutenberg), que ressalta les dificultats i la impotència d’enfrontar-se a un fenomen global des d’institucions locals. El politòleg Pablo Simón (‘Corona. Política en tiempos de pandemia’, Debate), per la seva banda, analitza com afecta la pandèmia la política i la manera de fer-la.

Deu títols per submergir-se en l’Espanya del 2020

La pandèmia, els embolics del rei emèrit amb Hisenda, la devolució del Pazo de Meirás a l’Estat i altres temes que han marcat l’actualitat d’aquest any tenen un instructiu transsumpte editorial per als qui vulguin aprofundir-hi

El més llegit