Liberalització econòmica sí, però mai una unió política. Aquesta va ser la posició del Regne Unit des que va ingressar a la Unió Europea el 1973, després d’esquivar els dos vetos imposats per la França de Charles de Gaulle el 1963 i el 1967. Va ser un matrimoni sense amor. Ni els tories ni els laboristes van creure mai en una Europa que acumulés poder polític i que actués solidàriament en l’econòmic. La seva incorporació al club europeu va venir motivada perquè mentre Europa creixia econòmicament els britànics continuaven immersos en una eterna crisi que no aconseguien deixar enrere. Però el seu interès sempre va estar limitat en exclusiva a la liberalització del mercat, res més. El brexit no és més que l’intent de concretar políticament aquesta visió 47 anys després.