Les serps d’estiu no són rèptils amb debilitat pel sol, sinó l’expressió encunyada per periodistes del segle XIX per designar les notícies exagerades o directament inventades que suplien el buit informatiu dels mesos estivals. D’aquí neix el projecte Culebras. La Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense i la consultora de comunicació Torres i Carrera han batejat així l’estudi que han portat a terme per estudiar el comportament de les ‘fake news’, aquesta moderna serp d’estiu que ja no és només d’estiu, que està per tot arreu i que amenaça la qualitat de les democràcies. El quid de l’assumpte és que, en lloc d’estudiar notícies falses recents, n’han creat quatre i les han llançat a navegar per les equívoques aigües d’internet. Dit d’una altra manera: han donat vida a quatre petits dimonis i els han deixat anar al jardí, a veure què fan.
DESINFORMACIÓ
Gogo, el ximpanzé ‘gamer’, o com funciona una notícia falsa
El projecte Culebras ha estudiat el comportament de les ‘fake news’ posant-ne a circular quatre de creació pròpia per internet
Temes:
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)