¿Les teves compres ‘online’ contaminen la teva ciutat?

En el primer nadal pandèmic, els reis portaran molts regals per paqueteria. El 2018, el comerç electrònic ja creixia a un ritme del 20-25% anual a Catalunya i durant la pandèmia va pujar entre un 40 i un 50%, segons estimen fonts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La compra ‘online’ té impactes ambientals remots, com el consum d’energia dels servidors o l’ús d’avions per entregar la mercaderia a tota velocitat. No obstant, els seus efectes es veuen també en l’‘última milla’ que recorren els paquets. Impactes ambientals de l’última milla 1. Emissions La distribució urbana de mercaderies (DUM), segons dades de l’AMB, és responsable del 20% del trànsit de les ciutats i genera el 40% de les emissions (entre altres raons perquè estalvia costos utilitzant vehicles dièsel antics). No està clar quina part es deu al comerç electrònic. Fonts d’Amazon diuen que no disposen de dades. L’Administració tampoc, ja que l’aplicació SPRO monitoritza les places de càrrega i descàrrega oficials, però molts repartidors de comerç electrònic aparquen on poden. 2. Ocupació de l’espai públic «Moltes entregues de comerç electrònic es realitzen en llocs no preparats, i generen congestions», observa Ignasi Ragàs, economista i expert en logística. L’AMB estima que la DUM és responsable del 30% de l’ocupació dels carrers. 3. Excés d’embolcalls Quan un comprador adquireix llet en un supermercat, se l’emporta en l’embalatge primari (el bric) o a tot estirar en una bossa. Al contrari, els productes de comerç electrònic solen arribar embolicats en capes de plàstic i cartró. 4. Logística absurda Els problemes anteriors són amplificats per una dada desconcertant. Al voltant del 15% de les entregues a domicili a Catalunya són fallides i requereixen una segona visita, segons un informe del 2018 de la Generalitat. A més, el 9,4% del total de compres ‘online’ acaba en devolució. Tot això redunda en «logística absurda»: una enorme quantitat de viatges que s’haguessin pogut evitar. ¿Quins remeis hi ha? 1. Comerç de proximitat o comandes consolidades «La mobilitat més sostenible és no moure’s. Cap ciutat aguanta milions i milions d’entregues», afirma Francesc Robusté, catedràtic de transport de la Universitat Politècnica de Catalunya. El més recomanable és acudir a peu o amb bicicleta al comerç de proximitat. Anar amb cotxe a un centre comercial és pitjor que comprar per internet: una camioneta que porta 100 productes contamina menys que 100 cotxes que en porten un. Robusté recomana consolidar les comandes: concentrar diverses comprar en un únic enviament. 2. Més drets per als transportistes «L’eclosió [de la compra ‘online’] es basa en el fet que el transport és molt barat o gratuït. Això ho està pagant la baula més feble de la cadena: els transportistes», afirma Ragàs. Sovint, es tracta d’autònoms sense poder negociador davant plataformes poderoses. Consumidors, sindicats i més investigació sobre pràctiques laborals podrien canviar les coses. 3. «Taxa Amazon» «El comerç electrònic inunda la ciutat de furgonetes i no paga res per utilitzar l’espai», explica Manel Ferri, cofundador de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Per això, Nova York i Barcelona estudien taxes d’última milla, conegudes com a «taxes Amazon». 4. Microplataformes o plataformes mòbils «Al Portal de l’Àngel, al matí, veus camionetes amb les portes obertes que reparteixen mercaderies a ‘cargobikes’, perquè les portin a Ciutat Vella», observa Robusté. Aquestes bicicletes, que poden portar fins a 200 quilograms, es mouen més àgilment. El sistema és un embrió de plataforma mòbil. «Volem tenir una microplataforma per cada un dels 10 districtes dins d’aquest mandat», afirma Rosa Alarcón, regidora de mobilitat. Es tracta de llocs on les camionetes deixen la seva càrrega i un gestor ho organitza i reparteix localment amb mitjans sostenibles, com tricicles elèctrics. «El prototip de l’Estació de França demostra que és perfectament viable, surt a compte i estalvia trajectes», afirma Adrià Gomila, director de serveis de mobilitat. 5. «Click and collect» Viatges, congestió i entregues fallides s’estalviarien si els compradors acudissin a recollir els seus paquets en botigues, quioscos, taquilles, etcètera. El 2018, només el 15,1% de les entreguen es feien d’aquesta forma (Click and Collect). Barcelona pretén impulsar aquests serveis dins dels grans aparcaments, afirmen Alarcón i Gomila. Altres solucions per a l’impacte ambiental de la paqueteria inclouen renovar la flota amb vehicles elèctrics (Amazon en té més d’un centenar a Espanya i l’AMB ha llançat subvencions per a això); apostar per embolcalls retornables; prioritzar l’entrega vespertina, per assegurar-se que els destinataris siguin a casa, o multar les entregues fallides. Aquesta explosió de propostes és una altra prova del repte que planteja el comerç electrònic a la logística.

¿Les teves compres ‘online’ contaminen la teva ciutat?

El comerç electrònic, disparat per la pandèmia, genera emissions, trànsit i residus.

Millors condicions laborals i microplataformes de paqueteria alleujarien l’impacte

El més llegit