Álvaro Igualador: «Si no condonen impostos, ruïna total»

La Llave, 1980, 40 anys fent esmorzars i dianrs al xamfrà dels carrers de Bailèn i Consell de Cent de Barcelona. La Manoli, l’Álvaro, la Montse, el Javi i la Conchita, els cinc de La Llave, miren el futur immediat amb inquietud després de dècades servint bocates fets amb carinyo, excel·lents plats (la tripa, les patates a la riojana de la Manoli, inigualables) i vins irrepetibles amb l’incansable Álvaro. Per aquí han passat polítics com Aznar i Pujol, dibuixants (Forges, Ferreres), futbolistes (Valverde, Alexanko), artistes (Birgitte Nielsen, Imanol Arias, Loquillo, Joel Joan) i tota la gamma imaginable d’escriptors (Elena Ochoa, els germans Moix, Paul Preston) i sobretot molts periodistes (Buenafuente, Évole, Cuní, Franco) i editors. Els de La Llave, un quintet de resistents que enyoren els seus clients. ¿Per què prefereixen continuar tancats? Perquè els costos de salari, Seguretat Social, lloguer etcètera són superiors als beneficis estimats. ¿No veu La Llave fent ‘take way’? Perquè el ‘take way’ sigui beneficiós, cal estar-hi especialitzat, tant en el tipus de producte, com en la presentació, servei d’entrega, etc. ¿Com viuen aquests dies de restriccions? Els vivim amb molta preocupació i una total incertesa, no sabem on som ni on anem, és un desconcert total, en el temps i en les formes, sobretot en evitar contagis i si pensem en la situació dels empleats, és per tremolar. ¿Té empleats en ertos, acomiadats? Tots en erto, i si això segueix així, caldrà començar a plantejar-se els acomiadaments. ¿Què espera de l’Administració? De l’Administració ho esperem tot i res, tot es fa tard i malament, els restauradors estem pagant la ineptitud d’altres, els restaurants no són focus de contagi, seria més efectiu deixar treballar i a les 20 hores fer el toc de queda, per exemple. Els ajuts són insuficients, i una gran desinformació. Futur al caire de l’abisme. ¿Quines despeses necessita que li redueixin? Els impostos ajornats durant sis mesos és inhumà, ara toca pagar-los i amb recàrrec, quina barbaritat! Precisament quan menys facturem. La lògica diu que si no hi ha ingressos, zero despeses, si no condonen serà la ruïna total. I què dir dels lloguers, el més gran problema de la majoria dels autònoms i petits comerços, en aquesta situació on havia de regnar el seny i la sensibilitat, res de res, malgrat que el Govern central i professionals aconsellen arribar a un acord amb el propietari, en el nostre cas, després d’intentar pactar en repetides ocasions, cas omís. La resposta: emeten rebut del mes més la part proporcional de l’ajornat, facturant el cent per cent dels mesos amb restricció d’horaris i el cent per cent dels mesos que vam estar tancats per força major. Per plorar. ¡Quina insensatesa! ¿Quant podran aguantar així? Els nostres negocis no tenen liquiditat per a més de dos mesos, si no prenen mesures hauran aconseguit el tancament abans de final d’any. ¿On seran els de La Llave d’aquí un any? Estarem en ertos, aturats. ¿I d’aquí 10? Si és difícil predir l’any vinent, imagina’t d’aquí deu. Suposo que, si s’ha aconseguit deixar enrere la pandèmia, tot tornarà a fluir, tot i que per a molts serà massa tard.

Álvaro (La Llave): «Si no condonen impostos a bars i restaurants serà la ruïna total»

El 'maitre' de La Llave resisteix la crisi que pot dinamitar els 40 anys del restaurant de Consell de Cent-Bailèn

El més llegit