Els doctors en arquitectura i professors associats de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid Enrique Bordes i Luis de Sobrón han dut a terme un modern exercici de memòria històrica per portar al present el que consideren "una pàgina oblidada" de la història de la capital espanyola: els bombardejos que va patir durant la guerra civil. ‘Madrid bombardeado 1936-1939’ és el resultat d’una investigació que ha desembocat en un pla on es visualitza la destrucció, però no un pla de la ciutat de llavors. Un pla actual. Parla Bordes en nom del tàndem.

-Expliqui’m, ¿com va sorgir el projecte?

-L’origen de tot això va ser la sorpresa que vaig tenir com a madrileny al descobrir, a una edat avançada, que Madrid havia sigut una ciutat bombardejada. Vaig anar descobrint que aquí hi va tenir lloc un bombardeig de magnituds equiparables a altres bombardejos de la història que coneixem, i no obstant la majoria dels madrilenys no en som conscients.

-¿A què es deu? ¿Quina és la seva teoria?

-Crec que no és una cosa només de Madrid. Totes les ciutats que han sigut bombardejades han necessitat, en una mesura o una altra, certa intenció política perquè despertés aquesta consciència de ciutat bombardejada. I en el cas de Madrid, diguem que la intenció era just la contrària.

-¿Apagar aquesta consciència?

-Exacte. Quan Franco pren el control de la capital, el seu últim interès és convertir-la en una ciutat víctima, al contrari: Madrid és el símbol de la seva victòria. Els gestos que hi ha a la ciutat referents a la guerra parlen més de victòria que de tres anys de setge i bombardeig. Hi ha 40 anys de tapar aquests esdeveniments als quals en segueixen uns 40 més de manca de memòria.

-Més de 1.600 registres d’edificis i espais públics bombardejats. ¿És així?

-Així és. El que va passar aquí té unes dimensions molt més grans del que la gent s’imagina, sobretot contrastant amb l’oblit pràcticament absolut que la ciutat dels seus bombardejos.

-Em crida l'atenció que el plànol sigui de la ciutat actual.

-Per a nosaltres era important dibuixar el Madrid d’ara amb els bombardejos del 36-39. Ens semblava bonica la idea que tant els madrilenys com els visitants poguessin rememorar aquella ciutat bombardejada a través dels carrers del Madrid actual. Tenen la mateixa morfologia, així que era un exercici possible.

-En el projecte parlen del “primer bombardeig contemporani de la història”. ¿Vol aprofundir sobre això?

-És clar. A la guerra civil es van executar una sèrie de tàctiques de guerra que es venien preparant des de principis de segle. A Madrid, els avions italians feixistes i els avions de Hitler van poder posar en pràctica el bombardeig sobre la població civil. Madrid va ser la primera capital europea que va patir un bombardeig d’aquest tipus.

-El que va passar a la història com a bombardeig icònic de població civil va ser el de Gernica.

-Cert. Però està estudiat que Picasso va pintar el Guernica llegint cròniques dels bombardejos de Madrid. Mai hi va haver una crònica del bombardeig de Guernica perquè va ser un bombardeig llampec i allà no hi havia premsa destacada. Moltes de les imatges que es traslladen al ‘Guernica’ les hem vist durant el procés d’investigació, a les fotos de la Biblioteca Nacional. La idea del bombardeig infernal era la crònica que arribava des de Madrid.

-I el que va caure en l’oblit va ser el bombardeig de Madrid. És el que m’està dient.

-Imagini’s. Aquest fantàstic quadro en certa mesura acaba simbolitzant tota la guerra civil, però també simbolitza cert oblit dels bombardejos de Madrid.

-A banda de la Biblioteca Nacional, ¿quines altres fonts van consultar?

-La investigació té tres potes: les fotos de la biblioteca, el llibre de sortides dels bombers... que és com consultar la resposta del sistema immunitari de la ciutat... i els documents dels arquitectes que treballaven per al Comitè de Reformes, Reconstrucció i Sanejament de Madrid. Va ser un comitè format per ajudar en les tasques de... No només de runa i d’apuntalament, sinó de documentació de tot el que anava passant.