Ser fill d’hoteler i créixer entre hostes va injectar el cuquet de l’hostalatge aClaudio Heldt (Còrdova, 1989), tot i que no va sentir aquest batec professional fins que es va equivocar de carrera. I va canviar de rumb per estar al servei dels viatgers. Amb tanta entrega i classe que aquest superconserge de l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona ha sigut seleccionat com elmillor d’Espanya per representar-la a la final mundial de la prestigiosa associació de conserges Les Claus d’Or. 

–Va començar des de baix. ¿Com deixa un Dret per ser botons i per què?

–Buscava una feina que em permetés explotar els meus idiomes i practicar-los sovint. Parlo anglès, francès, portuguès, italià, castellà i català. I conec frases i vocabulari en japonès, àrab, rus i alemany que em permeten crear un vincle ràpid amb l’hoste i fer-lo sentir a casa. Quan vaig deixar la carrera sabia que no exerciria mai aquesta professió i vaig passar per diversos hotels de luxe fins a arribar aquí. 

–La seva tasca és molt autodidacta. ¿Com aprèn?

–La tasca en consergeria té elements d’organització i estructura interna que poden ser ensenyats, però la major part és vocacional i autodidacta. Hi ha elements com l’organizació, el protocol cap a l’hoste i com dirigir-t’hi correctament, però el més important és l’actitud i l’afany que es posa a descobrir nous restaurants otoursde la ciutat... I quan tens tot el coneixement i informació, poder elaborar els teus propis itineraris per fer-los exclusius a l’hoste, sobretot en aquesta categoria.

–Expliqui a la gent el que fa avui dia el conserge d’un hotel de superluxe.

–A part del que t’assigni l’hotel, el conserge ha de reconèixer l’hoste, preguntar-li com va ser el seu dia o el sopar de la nit anterior, ajudar-lo a viure la ciutat i els voltants. Cal anticipar les seves necessitats i sobretot amb discreció. Com diu un gran amic i professional, Albert Meier “El conserge és aquell que veu, sent, calla i actua”. S’allotgen amb nosaltres grans celebrities que necessiten el millor servei i amb la cautela més gran. El conserge és aquell que sap de tot i de res. 

–Expliqui també el que no pot fer un conserge per gaire milionari que sigui el client.

–Pot o ha de satisfer totes les necessitats de l’hoste sempre que siguin legals. És una màxima. L’ètica depèn de cadascun de nosaltres, però no hem de sobrepassar els límits que l’hotel imposi, ens devem a aquest lloc de treball. Si un client ha perdut la seva aliança i ens demana que l’hi portem en persona perquè no es fia dels serveis d’enviament, un de nosaltres podria viatjar perfectament per tornar-l’hi. Per a nosaltres no hi ha res impossible, busquem sempre les alternatives. 

–¿Què implica lluir Les Claus d’Or a la solapa?

–Per als conserges membres de Les Clefs D’Or (d’origen francès) és un orgull ser reconeguts com el servei d’excel·lència als nostres taulells portant el pin a la solapa. Implica una connexió extra amb l’hoste i reconeixement pel mateix. Molts clients et veuen i diuen: “¡Oh! tens les claus”, i van directes a tu a parlar o demanar alguna cosa. Es necessiten diversos anys de treball i participació activa en l’associació perquè te les entreguin. Una recompensa al teu treball.

–¿Què li exigeixen i com es prepara per a la final mundial?

–Els candidats han de ser  menors de 36 anys, parlar anglès fluid, portar el reconeixement de concierge al seu hotel, ser membres de Les Clefs D’Or i passar proves com ara exàmens oberts de cultura general i història de l’associació, aportar un assaig amb les aptituds i expectatives que un tingui, presentar un article de la seva ciutat únic i un vídeo de presentació. El més important és l’avaluació dels sis membres del jurat del 66è Congrés Internacional que se celebrarà del 22 al 27 de març a Cannes. Allà cada moviment dona una imatge de la teva persona i desimboltura. 

¿Quina és la petició més complicada que ha gestionat? ¿I la més espectacular?

–La més complexa va ser aconseguir un professor en francès de Política i Economia per fer classes a una de les nostres clientes. La més espectacular, decorar tota una habitació amb flors al gust d’un hoste i portar un guitarrista de guitarra flamenca, tot això mentre aquest dormia, per sorprendre l’acompanyant a l’esmorzar. I una anècdota del que impliquen Les Claus d’Or va ser aconseguir en 15 minuts quatre reserves en restaurants de Roma per a una clienta que portava un mes intentant-ho sense sort. La seva cara va ser un poema.

–¿Creu que els mòbils i les tauletes acabaran rellevant el seu servei personalitzat?

–També són una eina essencial per al nostre treball. Però el tracte personal i humà marca la diferència en l’experiència d’un client. Qui ens visita sempre anirà perdut en alguna cosa per molt que hagi llegit o preparat. Al final necessitarà la nostra guia per assegurar els seus passos.