Entre els joves que aquest any han tret una nota superior a 13 (sobre 14) en les notes de batxillerat i selectivitat, molt pocs han optat per una carrera humanística. Júlia Galobart Gassió (Barcelona, 1999) n’és una. Amb un espectacular 13,881 ha escollit cursar Llengües i Literatures Modernes a la Universitat de Barcelona. Demà, aquesta mateixa secció recollirà l’experiència d’un estudiant de Matemàtiques i Enginyeria de Dades. En els dos casos han triat la carrera perquè els agrada i no per les possibles sortides laborals.

-Amb una nota com aquesta hauries pogut fer qualsevol carrera, però n’has triat una en què només demanen un 5 per entrar.

-Hi ha gent que ho considera un desaprofitament i no em sembla just. Que en una carrera demanin una nota de 13 no vol dir que sigui per a gent més intel·ligent, senzillament és un número que indica la relació entre la gent que vol fer aquests estudis i l’oferta de places. També m’han dit que si volia fer una carrera en què demanen un 5 per què m’hi esforçava tant.

-¿I què contestes a això?

-Jo no soc una ment brillant. Per treure aquestes qualificacions he d’estudiar molt i dedicar-hi moltes hores, però no ho faig per arribar a una nota específica.

-¿Per què ho fas?

-Per mi mateixa, perquè em satisfà. Soc conscient que he tingut l’oportunitat d’anar a una bona escola i de tenir bons professors, cosa que molta gent no té, i ho vull aprofitar. Per a mi, l’esforç i el treball constants són molt importants per enfrontar-se a la vida, més que les notes.

-Et deuen haver suggerit més d’una vegada que facis ciències en lloc d’humanitats.

-A casa i a l’escola m’han dit sempre que faci el que m’agradi, però sí, hi ha molta pressió a nivell social. Quan vaig escollir el batxillerat humanístic havia de sentir coses com: «Tan llesta que ets, ¿per què no fas ciències?». Això em molesta. Hi ha diferents tipus d’intel·ligències, hi ha gent molt intel·ligent per a la física que no podria fer filologia hispànica, i al revés.

-Hi ha la tendència a enviar els bons alumnes a estudiar a l’estranger.

-Jo vaig fer tercer d’ESO a Anglaterra i ja vaig viure aquesta experiència, però ara prefereixo quedar-me. Si tots som tan crítics amb el sistema educatiu, crec que és positiu que ens quedem a experimentar-ho i a lluitar per millorar-ho.

-Bona reflexió.

-Penso que l’única manera de canviar les coses és des de dins del sistema. S’està arraconant la cultura i escollir aquestes carreres oblidades és una manera de fer front a aquesta situació. Impulsar el progrés sense reivindicar el passat ens pot portar a cometre errors com a societat. No ens podem desentendre de la civilització humana.

-¿Per què vas elegir finalment el grau de Llengües i Literatures Modernes?

-Perquè combina el que m’agrada de la llengua i la literatura, que estan íntimament lligades a les persones, amb la gramàtica. M’encanta traduir del llatí, desxifrar-lo i veure que tot quadra, com qui troba fascinants les mates pures. 

-¿Què t’agradava fer quan eres petita?

-Sempre m’ha encantat llegir. A casa hi ha molts llibres i els meus pares són grans lectors. Quan tenia 6 anys la meva mare va començar a llegir-me Harry Potter i de seguida vaig voler llegir-lo jo, amb dificultats. També he fet dansa clàssica, música i cant. 

-Entenc que no t’hagis enganxat a la pantalla. ¡Estaves massa ocupada!

-A casa no mirem gaire la tele. A segon de primària era l’única de la classe que no tenia Nintendo, també vaig ser de les últimes a tenir un smartphone i l’únic ordinador que tinc és el de l’escola, que no tira gaire. He crescut allunyada de les noves tecnologies i agraeixo que els meus pares m’hagin marcat aquests límits perquè no som conscients de la quantitat d’hores que invertim en les pantalles.