Sant Jordi són dos mons paral·lels, l'evident i l'ocult, el superficial i el submarí. A la superfície, Sant Jordi és una clariana de sorra fina i lluminosa envoltada de pins que s'obre al mar entre dos promontoris. És la platgeta a la qual venia diàriament, fa 36 anys, Ramón Borrell amb la seva dona i els nens. Estiuejaven a l'Ametlla de Mar. Un veí del poble els va parlar d'aquesta cala verge a la qual s'accedia per un camí de carro. Van quedar tan encisats pel lloc que hi han seguit anant després que els fills es despengessin de les vacances familiars. A la platja no hi falta avui cap servei i es pot aparcar a quatre passes de la sorra.
El món ocult de Sant Jordi, el submarí, sempre ha estat el preferit d'en Ramón, que només sortia de sota el para-sol per llançar-se a l'aigua. No aguantava el sol. En canvi, es posava la màscara i el tub i s'estava hores observant les profunditats fins a cremar-se l'esquena. Baixava a pulmó fins als amagatalls de les roques on habiten les desafiadores morenes i agafava pops, sípies, ostres i caixetes de mar, un mol·lusc que ja no es deixa veure, no només a Sant Jordi, sinó a tot el Mediterrani.
Sobre el massís que tanca la cala pel sud, al costat del castell medieval de Sant Jordi d'Alfama, dues joves emprenedores -llicenciades en biologia i ciències del mar- hi han instal·lat una cabanya on ofereixen sortides guiades de busseig amb tub. A pesar de la contaminació i la sobrepesca, les famílies que contracten els seus serveis encara poden veure els impressionants jardins de posidònia oceànica, que són un indicador natural de la qualitat del mar i alberguen gran quantitat de vida. A més, segueix havent-hi estrelles blavoses, pops rockers, escórpores o peixos curiosos, com les donzelles, que a certa edat canvien de sexe i de color.
Encara que l'entorn superficial i submarí d'aquesta platja de la Costa Daurada conserva gran part del seu atractiu original, les coses han canviat. El temps no passa en va. Tampoc per al Ramón, que va perdre capacitat respiratòria per una operació de pulmó. Així que, quan torna a Sant Jordi i surt del para-sol per anar a l'aigua, ja no se submergeix fins on el desafiaven les morenes, però es posa les ulleres i tafaneja una estona des de la superfície, a mig camí entre els dos fascinants mons paral·lels.
L'AMETLLA DE MAR
Longitud/amplada 100 m / 70 m.
Tipus de platja Sorra molt fina. Residencial.
Ocupació Alta.
Platja familiar amb bandera blava. Hi ha lavabos. Es lloguen patins de pedals, gandules i para-sols. Hi ha ancoratges per a una xarxa de voleibol.
Digueu-nos quina és la vostra platja preferida a entretots.elperiodico.cat