La força de l’aigua que feia moure turbines va ser clau perquè la revolució industrial anés esquitxant Catalunya de fàbriques, tèxtils i de moltes altres produccions. El pragmatisme va anar ubicant al costat dels marges de rius, com el Llobregat, aquells espais fabrils que van donar feina a tantíssimes famílies, autòctons, i de fora. De tota la península arribaven autocars de gent que venia a nodrir plantilles a les factories, a prosseguir les seves vides i arrelar aquí. Per allotjar-los, els empresaris van fer construir vivendes al costat de les fàbriques, però també colmados on proveir-se d’aliments i tot el necessari per a la llar. També van incloure safarejos públics, farmàcies i escoles per als fills dels empleats. L’església, normalment, tampoc faltava en aquesta concentració de serveis (motivada per la comoditat dels treballadors o/i interès per part de l’amo de les fàbriques) que així van anar conformant el que avui coneixem com a colònies industrials.