Itzíar Castro no va donar per tancat el confinament de la primavera passada fins que no va veure el seu cos completament submergit en el Mediterrani. Va ocórrer a finals de juny, tan aviat com va poder viatjar a Catalunya per abraçar els seus pares –«sense treure’m mai mascareta, que són grup de risc i no vull bromes amb això», avisa–, veure els seus amics i menjar en un restaurant del Port Olimpic de Barcelona. Acabat l’àpat, no s’ho va pensar dues vegades: «Em vaig treure la roba i em vaig llançar a l’aigua. Ah, quines ganes en tenia», s’emociona recordant.