El confinament va tancar darrere les finestres de les seves cases un col·lectiu, l’ornitològic, que no porta gaire bé això d’estar entre reixes. Els voluntaris no van poder participar en els censos d’aus i anellatges programats, però van sorgir iniciatives pal·liatives, com el canal OxigeNats a Youtube, o reivindicatives, com el recolzament al manifest dels entomòlegs per reclamar la conservació dels fecunds herbassars que han crescut en marges, escocells i parterres. Però el major èxit ha sigut el seguiment d’Ocells als Jardins, la crida de l’Institut Català d’Ornitologia per registrar albiraments des del balcó o el jardí de casa. Aquesta iniciativa de ciència ciutadana va arribar a algunes conclusions curioses: quan el soroll de la ciutat posant-se en marxa al matí va desaparèixer, les aus van recuperar els seus horaris naturals, i va ser més fàcil sentir-les cantar i buscar aliment en les hores més primerenques del dia.