L'aventura del turisme ornitològic

Estar tants dies a casa sense sortir ha propiciat una calma per poder gaudir de sons que la nostra vida en estat pre-Covid no coneixia. El cant dels ocells al despertar-se, que molt pocs disfrutaven, potser en alguna barriada tranquil·la de la ciutat, però sobretot fora, ara és accessible a molta gent més. A Barcelona, on hi ha unes 200 espècies d’aus, amb prou feines només som conscients de dues: els tan temuts coloms i les gavines. Però el confinament ens ha regalat el silenci necessari per percebre el so de molts altres ocells. I veure’ls. Veure’ls i poder-los fotografiar a la barana del balcó o descansant sobre un test al pati o el jardí de casa, a la ciutat. Per això, les inscripcions als cursets ‘online’ gratuïts per aprendre a descobrir quins ocells veiem des de casa, organitzats per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) durant aquest confinament, literalment volen. Mitjançant fitxes explicatives amb dibuixos i noms, han ajudat a identificar els ocells des del jardí o el balcó, donant a conèixer moltes espècies d’aus urbanes. Ha sigut també la manera de difondre el programa que l’ICO dedica als ‘Ocells als jardins’, un projecte amb què aprendre a reconèixer i comptar regularment les aus des d’on vivim, un parc públic o el balcó o la finestra de casa. «Des de l’ICO, com altres associacions i organitzacions, desenvolupem projectes de ciència ciutadana, a través dels quals difonem l’educació ambiental, al mateix temps que, gràcies a la participació de la gent, recollim dades que serveixen per fer estudis i prendre decisions ambientals», explica Marina Cuito, tècnica de l’àrea de divulgació i formació de l’ICO. Ornitho és altre dels projectes de l’ICO, un portal web dedicat a l’intercanvi d’informació sobre les observacions d’aus, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d’aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d’aigua dolça i orquídies de Catalunya. Però, com afirma Cuito, «la gràcia de l’ornitologia és poder sortir al camp a buscar les diferents espècies d’au». Així que aquí posem rumb a alguns dels llocs més propicis de Catalunya per localitzar-les. Terres de l’Ebre. Espècies de terra i de mar La desembocadura de l’Ebre és un dels enclavaments naturalístics de Catalunya que concentren una gran quantitat d’espècies d’au. Moltes es poden veure a terra, però n’hi ha d’altres que únicament es veuen al mar. Per això l’Associació Picampall organitza sortides amb barca per poder-les observar. Amb un centenar de persones associades en l’actualitat, aquesta entitat va néixer com a escola de natura per a tothom que tingui interès per saber més de l’espai natural que ens envolta. Presenten un calendari d’activitats per a tots els públics relacionades amb el patrimoni natural i els ecosistemes. «Picampall és el nom local d’una subespècie autòctona de l’escrivà palustre (repicatalons)», puntualitza Mariano Cebolla, un dels fotògrafs que més hores ha passat fotografiant aus, paisatges i interacció humana al Delta. «Des de l’associació, organitzem activitats de camp, a nivell bàsic, per a qui comença des de zero, fins a sortides més específiques, com pot ser l’observació de rapaços nocturns», diu. El Delta, en concret a la població de la Ràpita, és on nien també el centre d’educació ambiental Plegadís, que compta amb una escola d’ornitologia, i altres instal·lacions que treballen per a la recuperació i difusió dels ecosistemes al Delta, Món Natura Delta. Impulsat per la Fundació Catalunya la Pedrera, té en l’observació de les aus dels ecosistemes de la zona un punt d’ancoratge d’atractives propostes d’iniciació a l’ornitologia, també adaptades a famílies amb nens. En el seu racó virtual de l’ornitòleg, donen a conèixer notícies sobre les aus del territori. També difonen informació per a qui tingui ganes d’activar-se en el món de les aus sense sortir de casa, com per exemple, la possibilitat de penjar observacions que es puguin fer des d’un domicili particular, en aplicacions mòbils com les de Naturalist, Nausfera o eBird o els concursos que ICO i SEO BirdLife organitzen sobre endevinalles i qüestions sobre ornitologia. Des de Món Natura Delta, a més, s’organitza cada any el Delta Birding Festival, que ofereix conferències, cursos, tallers i concursos i una gran fira de productes i serveis per als ornitòlegs i per a qui disfruta de la naturalesa en general. La pròxima edició que s’havia de celebrar al setembre, es reprendrà el 2021. Delta del Llobregat. La primera escola Fins a 359 espècies diferents d’aus han sigut localitzades en els espais naturals del Delta del Llobregat. «Tots els grans aficionats a l’ornitologia hem començat a observar aus allà per la gran diversitat d’espècies que concentra», explica Cesc Capdevila, guia interpretador de naturalesa establert actualment en el Pallars Sobirà, però coneixedor de qualsevol racó on les aus nien o fan aturada en els seus viatges migratoris per Catalunya. Tal com explica, Catalunya és una gran potència ornitològica a nivell estatal i compta amb alguns dels experts en aus més ben preparats d’Europa. «A Catalunya s’ha gestat un dels llibres referents internacionalment: el ‘Handbook of the Birds of the world’ (Lynx Edicions), en col·laboració amb gent de tot el món, però des d’aquí, perquè a Catalunya tenim la gran sort de tenir molts hàbitats diferents en molt poc espai, per això tenim tanta varietat d’espècies», destaca Capdevila. A Catalunya, segons detalla aquest guia especialista, entre aus que nien aquí i aus migrants que passen, es poden observar més de 400 tipus diferents, a terra i al mar. Cesc Capdevila ens recorda que a Catalunya hi ha moltíssims miradors amb plafons informatius per observar les aus. El de la Magarola, al Parc Natural de Collserola, n’és un. I, per observar a finals d’agost, inicis de setembre, ocells migradors, el guia ens indica el Turó Galliner, a la comarca de l’Alt Urgell. Pla d’Urgell. Ànecs i cigonyes a l’estany Un altre enclavament interessant per a l’observació d’ocells és l’Estany d’Ivars i Vila-sana. És a la comarca del Pla d’Urgell i és la zona humida més gran de les comarques de l’interior de Catalunya. Allà les aus tenen un dels seus hàbitats preferits, que és resultat d’un projecte de recuperació d’una antiga llacuna. Des d’aquí s’han pogut observar més de 200 espècies diferents, que nien a l’estany o que el tenen com a lloc de pas en el seu vol migratori. A l’estiu, hi podrem veure entre altres aus l’ànec reial o blau, la cigonya blanca o l’aguiló de llacuna. En realitat, ens trobem en un espai referent a Catalunya. Els observadors d’aus (‘birdwatchers’) que viatgen a Catalunya des d’Europa i altres continents, ho fan buscant espècies que no poden veure, o molt poc, als seus països. I algunes es troben a la zona de Ponent, des del Pirineu fins a l’Aiguabarreig de l’Ebre, la Cinca i la zona sud del riu Segre. Per això, la demarcació de Lleida és una àrea considerada excepcional per al turisme ornitològic. A la web del patronat de turisme de la Diputació de Lleida es facilita informació dels llocs més propicis per a l’observació de les aus, així com dels allotjaments i serveis complementaris pròxims, i les agències de guies ornitològics que operen a les comarques de Lleida. Parc Natural de l’Alt Pirineu i Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Ens endinsem al Pirineu per descobrir una altra diversitat d’espècies. El trencalòs, el gall fer, la perdiu beneita o el tritó pirinenc són part del patrimoni faunístic de llocs com el Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’extensió de reserva natural més gran de Catalunya. De gall fer, en concret, compten amb 150 mascles censats, la qual cosa significa la població més nombrosa de tot el territori estatal. Tant el Parc Natural de l’Alt Pirineu com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ofereixen a les seves webs un calendari d’activitats durant tot l’any, que inclou sortides, cursos i tallers vinculats a l’ornitologia. L’Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu disposa d’especialistes en natura i ornitologia, una figura molt recomanable especialment per a qui s’estrena en l’observació d’aus. Cesc Capdevila presideix aquesta associació de guies. En concret, porta més de 30 anys d’afició a l’ornitologia i sap bé que no és tan fàcil veure determinades espècies, per molt que se sàpiga que són allà. Els guies com ell ens acompanyen a una millor aproximació al món de les aus, sobretot accentuant el respecte a totes elles i els seus hàbitats naturals. Només a través del coneixement de certs trucs i recomanacions partint de com viuen i què necessiten els ocells per sobreviure i reproduir-se, l’observació es pot compaginar amb la conservació de les espècies. Sobretot pensant en les més amenaçades. A la comarca del Pallars Jussà, la reserva de l’Espai Natural Protegit de la Serra de Boumort destaca per ser l’únic lloc d’Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent: voltor comú, voltor negre (reintroduït recentment), trencalòs i aufrany. Solsonès. El vol dels rapaços A la comarca del Solsonès, el poble d’Odèn acull un refugi de vida silvestre. És el projecte d’una família que comparteix la seva vida amb animals salvatges que han sigut lesionats o maltractats per persones. Gràcies a les visites que reben, moltes de famílies, poden cuidar els animals. La visita al Zoo del Pirineu que així han creat inclou un espectacle de vol lliure d’aus rapinyaires. Gràcies a la seva ubicació privilegiada, els voltors i les àguiles salvatges sovint intervenen en l’espectacle. A més d’explicar com cuiden falcons o àguiles, fan cursos de falconeria, un art d’acompanyar els rapaços en el seu vol, que ens recorden que ha sigut declarat patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco. Empordà. Aiguamolls, un paradís d’aus El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una altra de les grans meques de l’ornitologia a Catalunya, referent també per a estudiosos de les aus d’altres països. Al parc s’han observat 338 espècies diferents, de les quals 82 hi són nidificants regulars. El parc és una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) des de 1987 i el 1993 la reserva va passar a formar part del conveni d’aiguamolls d’importància internacional, especialment com a hàbitat per als ocells aquàtics. I Birdlife International, associació global d’organitzacions de conservació (ONG) que s’esforça per conservar les aus, els seus hàbitats i la biodiversitat global, també reconeix el gran valor de la reserva de l’Empordà per a l’ornitologia. El parc és una zona de refugi i descans de nombrosos ocells migradors (tant a la primavera com a la tardor) entre l’Àfrica i Europa. La seva gran varietat d’hàbitats i biotops fa que hi puguem trobar espècies limícoles, aquàtiques, rapaços i passeriformes, moltes protegides i algunes d’amenaçades o en perill d’extinció. Hi viuen algunes parelles de bitó i martinet, l’agró roig, l’aguiló de llacuna o el boscaler mostatxut. Els seus censos de població d’ocells aquàtics hivernants situen la zona dels Aiguamolls com la segona de Catalunya en importància, després del delta de l’Ebre. Rapaços i orenetes, entre tantes altres espècies, mereixen una visita, guiada o per lliure, a aquesta reserva. A la web del parc s’informa sobre les activitats que s’organitzen. Vallès Oriental. El majestuós espectacle de les àguiles L’estudi i la protecció de les aus rapinyaires ha fet possible el Cim d’Àligues, un espai a l’aire lliure, obert a tothom, que ajuda a crear consciència sobre els valors de les aus rapinyaires per a la natura. La visita comença amb un passeig de mitja hora. Aquí, un guia ens parla de les espècies d’aus del recinte i com treballen amb elles. Les veurem en els seus espais avícoles, on han nascut, llocs que són reproducció dels seus hàbitats naturals en vida salvatge. Sabrem què mengen i com es comporten. I després, veurem les aus dibuixar amb el seu vol coreografies espectaculars. Asseguts a les grades d’un amfiteatre, assistirem a l’espectacle de 45 minuts en un mirador de la vall i del cel, escenari de danses aèries. Les protagonistes són aquestes aus rapinyaires que solem veure només de lluny. Una experiència impressionant. Maresme. El cant dels ocells Des d’Arenys de Munt, el biòleg, consultor i comunicador ambiental i guia de natura en viatges a l’Est d’Europa, Pere Alzina, també ha sabut aprofitar el temps durant el confinament. Via Twitter (@BeyondBCN) ha organitzat concursos de cant d’ocell, els guanyadors dels quals rebran un curs gratuït de cant d’ocell. Alzina precisa que el confinament no ha provocat tant la proliferació d’aus a les àrees urbanes, sinó que ha canviat en els veïns d’aquestes zones la percepció dels ocells, gràcies en gran part al silenci més gran aconseguit per l’aturada imposada per l’emergència sanitària. L’impulsor de Beyond Barcelona, un espai des del qual organitza sortides de camp per fer observació i escolta d’aus, a través del seu Twitter ha facilitat les imatges del pardal comú, la merla, la mallerenga blava, el puput i el cucut per facilitar la memorització visual dels ocells. «He prioritzat els ocells que podem escoltar des de casa», diu Pere Alzina, que ja prepara una nova edició del seu concurs.

L'aventura del turisme ornitològic

Els millors llocs per observar aus a Catalunya

El més llegit