"Ens fiquen a tots els homes al mateix sac"

Un any més, el 8M desbordarà els carrers i les places per clamar per la igualtat i el final de les violències sexistes. Gràcies a moviments com el #MeToo i la vaga del 2018, el feminisme navega a bord d’una onada que s’enfronta a una potent reacció del masclisme; envalentit amb l’arribada de Donald Trump i els seus simpatitzants d’ultradreta. En aquest moment crític, EL PERIÓDICO ha obtingut l’opinió de 10 homes, de diferents edats, i les seves respostes mostren que comparteixen i donen suport als avenços en igualtat. Però, alhora, que hi ha cert embafament amb les polítiques i els discursos feministes que, segons el seu parer, "culpabilitzen" els homes al ficar-los a "tots en el mateix sac". "Se’ns està venent com si fóssim l’enemic, quan alguns volem ser aliats", reflexiona el Quique, un noi català de 22 anys. Tots, tret d’un, consideren que el feminisme –o la seva part "més radical"–, "amb les seves generalitzacions sobre el paper de l’home", comet un error que pot tenir "efectes contraproduents". I les seves respostes, sobretot les dels més joves, denoten que una part del discurs reaccionari està calant, com va mostrar l’enquesta del CIS que, el gener del 2024, va revelar que el 44% dels homes opinen que "s’ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat que ara s’està discriminant els homes". Per exemple, el Pere, de 23 anys, admet que no és "partidari" de la discriminació positiva, perquè, segons el seu parer, suposa "discriminar l’home per elevar la dona". Tot i que, alhora, aclareix que sí que està d’acord amb altres polítiques feministes. Al seu torn, el Ray, de 18 anys, opina que, "moltes vegades, el moviment feminista no busca en gaires aspectes la igualtat real" i posa com a exemple "la discriminació positiva" i la llei del només sí és sí. "Sembla que es vulgui arribar a la igualtat en els càrrecs executius però no en les feines menys agraïdes, com la de paleta o agricultor. Davant aquestes contradiccions, molts partits de dretes s’han aprofitat, cosa que també em sembla perillós", precisa. L’Iñaki, de 23 anys, considera que "posar tant d’èmfasi en la desigualtat de gènere i en la necessitat de corregir certes dinàmiques pot, paradoxalment, reforçar la idea que la dona està en una posició d’inferioritat. Si bé és cert que encara hi ha barreres, és important transmetre un missatge que empoderi la dona des de la seva pròpia capacitat i no des d’una narrativa que perpetuï la victimització". Segons la seva opinió, "quan el discurs s’enfoca a culpabilitzar en excés els homes o a generar una confrontació constant, es corre el risc d’allunyar possibles aliats" L’Àlex, de 18 anys, posa un exemple de la "confrontació" que desperta l’onada feminista: "Al meu institut, cada vegada que es parlava del tema s’acabava en una batalla campal entre noies i nois. En general, quan intentes fer una aportació sent noi i heterosexual, se’t jutja molt més ràpid, com si la teva opinió no tingués valor. Al meu voltant hi ha molts nois rebotats amb el feminisme, perquè han viscut aquesta confrontació a l’escola i, després, els ha arribat per xarxes i youtubers la visió de la feminazi tonta i histèrica amb la qual es burlen del moviment". "En el feminisme hi ha un rebuig cap als homes heteros i no hi ha cap interès per incloure’ns-hi", acaba assenyalant. Falta de credibilitat El Rubén, de 40 anys, coincideix que "hi ha parts del feminisme radical que no deixen els homes participar en la seva lluita". L’Hugo, de 33 anys, afegeix un altre error: "La falta de credibilitat d’alguns referents feministes". I posa com a exemple que l’esquerra no ha actuat "amb la contundència necessària" en els casos d’Errejón i Monedero. Per la seva banda, l’Ernest, de 51 anys, explica que "de vegades té la percepció que manifestacions només de dones, mirades punitives contundents sobre agressions masclistes o generalitzacions sobre el paper de l’home poden generar efectes contraproduents". El Jordi, el més gran dels consultats, de 53 anys, és l’únic que no fa crítiques contra una part del feminisme, però sí que admet que observa en els joves "cert desconcert" amb el moviment. La majoria d’entrevistats afirmen que han sigut educats en un ambient de plena igualtat, però reconeixen que, de vegades, tenen tics masclistes. "Segurament, sense adonar-me’n, soc masclista i alhora percebo micromasclismes", confessa el Pere (23 anys). La majoria dels comportaments despectius que observen són acudits o expressions que tracten les dones com objectes sexuals. "Percebo micromasclismes constantment, cada dia, i a més de molt mal gust, a la universitat i en grups d’amics. De comentaris com ‘són totes unes putes’ en sento constantment i estic seguríssim que tenen cert vincle amb el fet de veure pornografia des d’edats primerenques", indica el Ray. El Nacho (22 anys) ha vist situacions en les quals un home "menysprea" una dona per qüestions laborals o de capacitats. La majoria asseguren que respecten "al màxim les dones" i alguns, fins i tot, que es "planten davant comentaris i actituds masclistes". "És una lluita de la societat, no només de les dones", remarca el Nacho.

"Ens fiquen a tots els homes al mateix sac"

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, EL PERIÓDICO recull l’opinió d’una desena d’homes de diferents edats. I les seves respostes, sobretot les dels més joves, denoten que una part del discurs reaccionari està calant.

El Pere no és partidari de la discriminació positiva: «Discrimina l’home per elevar la dona»

«Percebo micromasclismes cada dia, i a més de molt mal gust», diu el Ray, de 18 anys

El més llegit