Els escacs volen posar en perill el masclisme

Canviar una realitat és molt complicat. Carregar-se les idees preconcebudes i convertir la incomoditat en seguretat és complicat. És una feina constant, que neix de la tenacitat per deixar un lloc millor de com l’hem trobat. Els escacs han sigut durant molts anys (i encara continua sent-ho) un esport molt masculinitzat i s’ha mantingut impermeable al canvi. De mica en mica, però, aquesta realitat s’està esquerdant. Malgrat que encara queda molt camí perquè les dones se sentin plenament part d’aquest esport, els petits canvis que s’han fet durant els últims anys han permès que nenes com la Sílvia es vegin a elles mateixes de grans sent grans mestres d’aquesta disciplina. Només el 7% de les persones que juguen a escacs a Catalunya són dones. Així ho té quantificat la Federació Catalana d’Escacs, que veu com, dia a dia, ha de lluitar per promocionar entre les més petites (i no tan petites) aquest esport. «Estem mirant de canviar-ho. Quan era petita no érem gaires noies i ara en som unes quantes més, però continuem lluitant per tenir més presència. S’estan visibilitzant més les dones en els escacs i hi ha moltes àrbitres i monitores, cosa que ajuda a donar més visibilitat», explica Cristina Bosch (Barcelona, 1977), gerent de la federació catalana. «Crec que els clubs han de ser conscients de la presència de dones. Si una dona entra en un club i tots la miren com a una cosa rara, pot sentir-se fora de lloc i anar-se’n. Si en un club ja hi ha més dones, l’experiència és diferent», diu la directiva. Moltes dones van ser aquesta nena que va entrar en una sala on no estava ni contemplada. La que es va iniciar perquè la seva família jugava, perquè n’hi va ensenyar el seu pare o el seu avi i van fer d’un moment familiar únic una afició. «Vaig començar perquè tinc dos germans més grans. Ells van començar a jugar quan jo tenia quatre anys, i em va semblar interessant. També m’hi vaig apuntar i, com que em va agradar molt, vaig continuar jugant», explica Sílvia Serradell (Olèrdola, 2014). Amb poc més de 10 anys, el seu camí tan sols acaba de començar. Disfruta com moltes altres dones d’aquest esport, tot i que és conscient que per ser una gran mestra hi ha molt camí per fer. «M’agradaria dedicar-me als escacs, tot i que també m’interessen altres coses, com per exemple les matemàtiques. Ara mateix hi estic dedicant bastant temps», diu. La realitat dels clubs Que la Sílvia tingui aquest somni i aquest objectiu no és perquè sí. No fa gaire era impensable. La federació vol que sigui el de moltes altres nenes i, per això, ha creat un pla d’igualtat. S’han detectat quins són els flancs pels quals cal atacar la desigualtat actual entre homes i dones en els escacs catalans. «El principal problema són els clubs. Un terç d’aquests clubs no tenen ni una sola dona», afirma Marina Ponsa (Sabadell, 2001), membre de la junta directiva i de la comissió d’igualtat. «Molts clubs són en pobles petits on juguen uns 20 homes d’edat avançada. Si una noia entra en un club on només hi ha homes grans, no se sentirà còmoda. En canvi, si hi ha altres dones, l’ambient és diferent. No són espais que convidin les dones a participar-hi i no hi ha estratègies clares per integrar-les-hi», afegeix Ponsa. Però, ¿com es canvia aquesta realitat? ¿Com es fa atractiu l’esport i s’adapta el context perquè les nenes s’hi aficionin? «S’han fet xerrades, trobades i tornejos femenins des de fa anys, però no s’aconsegueix que les nenes s’hi interessin i les que entren sovint se’n van de seguida perquè l’entorn no està preparat per a elles», assenyala Ponsa. «En general, crec que la situació ha millorat molt», afegeix Sílvia Serradell. Tres dones de tres generacions diferents. Cadascuna ha viscut una realitat, un camí, però el punt en comú és l’amor per un esport que ara també comença a passar de mares a filles. «És una cosa que fem a casa. El meu marit també hi juga i venim d’una família d’escaquistes. Per a mi, els escacs són com la vida: prens decisions i veus les conseqüències que tenen. Sempre hem pensat que era bo que les nenes juguessin per aprendre a decidir i ser conscients de les seves eleccions», explica la gerent de la FCE. Però el camí per recórrer encara és enorme per posar en perill el masclisme.

Els escacs volen posar en perill el masclisme

Tan sols un 7% de les persones que juguen a Catalunya a aquest esport són dones i només un de cada tres clubs té presència femenina entre els socis. "Continua sense haver-hi estratègies clares per integrar les dones" en aquesta disciplina, diu Marina Ponsa, membre de la federació.

El més llegit