¿Per què Sumar ‘repesca’ Asens després de no haver sigut candidat? Les quatre claus

Jaume Asens va passar, en tan sols 24 hores, de tenir un acord per ser candidat d’En Comú Podem a les eleccions generals a acomiadar-se de la política. Era el 16 de juny i, després d’una pugna interna que va acabar amb Aina Vidal –procedent de l’extinta ICV– com a cap de llista, el fins aleshores president d’Unides Podem al Congrés va publicar una carta en la qual anunciava la seva retirada i agraïa la confiança que havien dipositat en ell tant Ada Colau com Pablo Iglesias. No esmentava en aquesta missiva Yolanda Díaz. Amb vocació de no aixecar polseguera a les portes d’una contesa crucial per a l’esquerra i mantenint-se sempre al marge de disputes domèstiques, va acceptar tancar la llista d’En Comú Podem. Però el telèfon d’Asens va sonar aquest dilluns al matí encara amb el resultat de les eleccions generals fumejant. A l’altre costat de l’auricular, la líder de Sumar li va confiar que lideri la part més complexa de les àrdues negociacions que s’esperen per a la investidura de Pedro Sánchez: la interlocució amb els independentistes catalans i, molt concretament, amb Junts i amb Carles Puigdemont. ¿Per què ell? ¿Per què Díaz i els Comuns el repesquen un mes i mig després d’haver sigut descartat per liderar la candidatura catalana? Un dirigent ben connectat amb Puigdemont Entre les paradoxes de la política està que, en ocasions, el que se li retreu fora i també dins del mateix espai a un dirigent, amb un canvi de context, es converteix en un diamant en brut. És el que li ha passat a Asens amb la seva proximitat als independentistes i el bon vincle amb Puigdemont, vist en els últims anys amb recels tant per part del PSOE com per un sector dels Comuns. El 2019, quan va ser elegit candidat a les generals, no van faltar veus internes que van qüestionar la idoneïtat del seu perfil. No obstant, no hi ha cap altre dirigent dins de Sumar i dels Comuns capaç de ser ben rebut en una taula amb Junts ara que la necessitat política obliga a conversar amb els postconvergents. A més de declarar-se obertament sobiranista, de ser defensor d’un referèndum d’autodeterminació i d’implicar-se en la desjudicialització, Asens, advocat de professió, va assessorar els líders del procés que van decidir marxar a Bèlgica després de la declaració d’independència del 2017, a qui ha visitat en alguna ocasió de la mateixa manera que ho va fer també amb els que van ser a la presó. Manté, a més, una amistat estreta amb l’exconseller Toni Comín. Defensor dels indults i de la reforma penal En els comicis de fa quatre anys, Asens va ser l’únic candidat que es va presentar defensant que calia indultar els líders del procés empresonats i que la desjudicialització requeria una reforma del Codi Penal que derogués la sedició i modificar el delicte de desordres públics. També va encapçalar un acord de claredat per definir les condicions per celebrar un referèndum per resoldre el conflicte. Conscient de la importància de la carpeta del conflicte català, clau perquè la majoria de la investidura sostingués el Govern de coalició, Iglesias li va confiar el càrrec de president d’Unides Podem al Congrés, un rol d’interlocució per obtenir suports plurals que ha compaginat també amb exercir de pont entre Podem i Sumar i els Comuns. Tot i que al principi va ser predicar en un desert on el PSOE mirava cap a un altre costat i els independentistes no renunciaven a l’exigència de l’amnistia, el Govern va acabar pactant amb ERC tant els indults com la derogació de la sedició. La missió que Sumar encarrega a Asens és continuar desbrossant el camí en aquest sentit amb la vocació d’acostar Junts al PSOE i actuar d’argamassa de la nova majoria per a la investidura ara que, quatre anys després i a cop de negociacions, ha aconseguit també rebaixar les desconfiances que suscitava entre els socialistes. Un sobiranista respectat El pedigrí sobiranista de Jaume Asens ve de lluny, des del seu activisme, en el qual va estrènyer llaços amb dirigents com Colau i Iglesias, i la seva defensa d’encausats de l’esquerra rupturista i de moviments com l’okupa o el del 15-M, a partir del qual es va implicar en la seva traducció política. Una trajectòria per la qual ha sigut àmpliament respectat pel moviment independentista. Va ser tinent d’alcaldia del primer govern dels Comuns a Barcelona i es va comprometre obertament amb l’1-O. Després va fer el salt al Congrés posant-se al capdavant d’una candidatura que el 2015 i el 2016 va liderar Xavier Domènech. Reconeix que es va plantejar dimitir de la política davant la proposta de l’exlíder d’Òmnium Jordi Cuixart de ser advocat de la seva defensa en el judici al Tribunal Suprem. Prendre la iniciativa i minimitzar el desgast Mentre Pedro Sánchez ha receptat calma per començar a negociar la investidura, Sumar, al contrari, ja ha donat instruccions perquè comenci a preparar-se el terreny. La trucada a Asens també s’emmarca en la reacció de l’espai després d’uns resultats més celebrats pel còmput global amb el PSOE i el fet que la dreta hagi quedat curta que per l’aconseguit de manera individual. 31 diputats –quatre menys que Unides Podem el 2019– i una quarta posició –Vox l’ha superat per dos escons– que Yolanda Díaz ha celebrat com una victòria i que buscarà maximitzar tant quantitativament en l’eventual reedició del govern de coalició com qualitativament per demostrar que és capaç d’atraure els suports més difícils. O, almenys, així ho ha encarregat a Asens, que assumint el repte també estalvia a la mateixa Díaz o a altres dirigents dels Comuns el desgast que suposaria agafar ells les regnes d’un camí que es preveu agitat.

¿Per què Sumar ‘repesca’ Asens després de no haver sigut candidat? Les quatre claus

Eleccions generals 2023 a Espanya: qui ha guanyat, possibles pactes i última hora en directe

Asens arrenca la negociació amb Puigdemont perquè Junts faciliti la investidura de Sánchez

Sánchez dona per fet que aconseguirà la seva investidura: «La democràcia trobarà la fórmula»

¿Qui serà president? Els escenaris més probables

El més llegit