En aquesta última setmana he estat seguint amb un sentiment de fascinació creixent (i una mica culpable) la campanya del candidat Roger Montañola Busquets, cap de llista del PDECat-Espai CIU. Una plataforma que, per les seves magres expectatives, semblava condemnada a la irrellevància mediàtica fins que la Junta Electoral Centralva decidir concedir-li el 100% dels drets electorals que corresponien a l’espai postconvergent que el 2019 va obtenir vuit escons al Congrés després de presentar-se als comicis legislatius amb la marca Junts per Catalunya. La decisió de la JEC suposa un bon dineret en forma d’avançament de subvencions i presència garantida a les televisions, ràdios i agències públiques. El repte de Montañola és que ara ha d’omplir aquest espai informatiu diari que li ha sigut assignat malgrat comptar amb una agenda d’actes electorals gairebé tan rasa com el front del seu mentor polític, Josep Antoni Duran i Lleida.