Montañola, el guerriller liberal

En aquesta última setmana he estat seguint amb un sentiment de fascinació creixent (i una mica culpable) la campanya del candidat Roger Montañola Busquets, cap de llista del PDECat-Espai CIU. Una plataforma que, per les seves magres expectatives, semblava condemnada a la irrellevància mediàtica fins que la Junta Electoral Centralva decidir concedir-li el 100% dels drets electorals que corresponien a l’espai postconvergent que el 2019 va obtenir vuit escons al Congrés després de presentar-se als comicis legislatius amb la marca Junts per Catalunya. La decisió de la JEC suposa un bon dineret en forma d’avançament de subvencions i presència garantida a les televisions, ràdios i agències públiques. El repte de Montañola és que ara ha d’omplir aquest espai informatiu diari que li ha sigut assignat malgrat comptar amb una agenda d’actes electorals gairebé tan rasa com el front del seu mentor polític, Josep Antoni Duran i Lleida. De fet, l’«acte central de campanya» del PDECat-Espai CiU, convocat per divendres, 14, al Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès, serà el primer míting en què participa el candidat des que el dijous 6 va arrencar la campanya de la plataforma amb uns parlaments davant un grup de militants a l’avinguda de Josep Tarradellas de Barcelona. Conscient dels dèficits estructurals de l’organització que representen, Montañola i el seu (reduït) equip han recorregut fins ara a tàctiques de guerrilla, consistents bàsicament a desplaçar-se a diversos punts d’importància estratègica (de la platja de Cabrera de Mar a les portes del festival Cruïlla), plantar allà una mena de faristol portàtil amb el logo de la candidatura i gravar-se a si mateixos, sovint amb un telèfon mòbil, perorant sobre assumptes com la insuportable pressió fiscal o la importància de les pimes. Restringir l’esfera pública Si es pensa bé, té una certa coherència que sigui un espai polític que advoca de forma desacomplexada per la restricció de l’esfera pública el que renunciï a la tradicional dimensió col·lectiva de les campanyes electorals –en el seu original anglès, ‘miting’ significa trobada– i aposti per comunicar-se directament amb el votant/client a través de vídeos penjats a les xarxes socials. En el món de l’empresa, la gent reunida sempre és sospitosa. En les seves comunicacions, Montañola s’expressa amb un optimisme sòlid i un llenguatge fenici («si algú vol el nostre suport, haurà de passar per caixa») que sembla adquirit en una ‘business school’. En realitat, va estudiar Ciència Política a la UPF, però va passar per l’acadèmia del ‘peix al cove’ d’Unió Democràtica. I diu coses com que «tots els polítics haurien de fer un Erasmus en l’empresa privada per conèixer la realitat de l’economia productiva i del treball», tot i que el que més abunda en el seu currículum professional són les activitats lligades a la consultoria i la conxorxa, que vindrien a ser a l’economia productiva el mateix que el relloneig a la cultura.

Montañola, el guerriller liberal

El candidat del PDECat-Espai CiU prescindeix dels actes amb militants en una campanya portàtil i ‘low cost’

El Rufián del Palace

Benvinguts a la jungla

El més llegit