Les tres Catalunyes que deixen les eleccions del 14-F

Els dos blocs que va apuntalar el procés independentista continuen plasmats al mapa de Catalunya després de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer. Però la gamma cromàtica ha variat als dos costats. L’electorat no secessionista va confiar àmpliament en Ciutadans el 2017 i ara ha tornat a migrar en bona mesura al calador socialista. Del taronja al vermell. A l’independentisme continuen predominant dos colors i la seva presència s’ha equilibrat després d’una convocatòria electoral que ha donat per primera vegada el control del procés a ERC. De fet, els republicans van aconseguir diumenge passat el doble repte que s’havien marcat en aquests comicis: retallar la distància amb el PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona i amb JxCat a les comarques de l’interior de Catalunya. La felicitat no va ser completa perquè socialistes i postconvergents mantenen la seva hegemonia en aquestes zones, però Esquerra, en canvi, es va fer forta a Lleida i les Terres de l’Ebre. Els socialistes de Salvador Illa van guanyar les eleccions amb gairebé 50.000 vots més que ERC i més de 80.000 sobre JxCat, i són l’únic partit que va obtenir més recolzament que el 2017 (Vox a banda). Però és la primera vegada que la formació vencedora no arriba al 25% dels sufragis (es va quedar al 22,7%). El PSC va obtenir el seu millor resultat des del 2006 i els 104 municipis on es va imposar representen més del 60% del cens. L’àrea metropolitana de Barcelona, la costa de Tarragona i la Vall d’Aran van ser els seus principals feus, però va tornar a flaquejar a la Catalunya interior. El seu millor registre va ser a la Llagosta (43,9%) i el pitjor, a Anglesola (2,6%). El candidat republicà, Pere Aragonès, va aconseguir el segon millor resultat d’ERC en solitari en unes eleccions autonòmiques i va empatar en escons amb el PSC. No obstant, va perdre un de cada tres votants respecte als comicis del 2017. Va aconseguir la victòria a 248 localitats, un centenar més que tres anys abans, i va consolidar la seva primacia al sud del país i Lleida. També va aconseguir guanyar terreny als socialistes a l’àrea metropolitana i a JxCat a Girona i la Catalunya Central, però sense massa ‘sorpassos’. El percentatge de vot més gran a Esquerra va ser a Cervià de les Garrigues (43,2%) i el més petit, a Bossòst (10,1%). Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont i Laura Borràs al capdavant, va ser la primera força a 6 de cada 10 municipis de Catalunya, però van ser un centenar menys que el 2017. Si es compara amb CiU, JxCat va consignar el pitjor resultat en unes eleccions catalanes per a la postconvergència, quedant-se per sota del 20% dels vots i perdent un de cada tres recolzaments respecte als anteriors comicis. La província de Girona continua sent el gran fortí de Junts, amb Amer, el poble natal de Puigdemont, com el municipi on va obtenir un percentatge més gran de paperetes (58,9%). A l’altre extrem, Badia del Vallès, on només els va votar el 2,9%. Durant la campanya electoral, en aquest diari vam explicar que seria a les vuit principals poblacions que s’emplacen al llarg de l’Eix Transversal on es decidiria el duel entre Aragonès i Borràs. Una revisió al dictamen dels votants d’aquestes localitats permet comprovar que, en efecte, la diferència entre ERC i JxCat és ara més petita, tot i que els republicans només es van adjudicar el ‘sorpasso’ als postconvergents, i pels pèls, a Lleida capital: Junts li va treure a Esquerra dos dècimes al 2017 i ara Esquerra, que va créixer, li ha tret set dècimes a Junts, que va decréixer. A punt de capgirar-ho es van quedar els seguidors d’Aragonès a Cervera, on van reduir l’avantatge de JxCat d’11,5 a només 2,8 punts, fonamentalment perquè els puigdemontistes van retrocedir 7 punts respecte al 2017. A Igualada van perdre força tots dos, però més Borràs, que es va deixar sis punts, i l’avantatge de Junts es va reduir a la meitat i ara és de 4,7 punts. Més gran va ser la caiguda postconvergent a Mollerussa, de fins a 9 punts, que va fer que la distància sobre ERC passés de 16 a 6 punts. Manresa i Tàrrega van repetir el mateix esquema, però amb baixades més contingudes de JxCat. A Girona capital, l’avantatge de Junts sobre Esquerra va ser tres punts inferior a la del 2017, tot i que segueix sent molt significativa, de 15,4%. Res comparat, no obstant, amb el matalàs que els puigdemontistes tenen a Vic, històric bastió convergent, on Aragonès es va deixar tres punts i Borràs només dos, amb la qual cosa la diferència entre les dues forces va pujar fins als 22 punts. L’altra balança que havia de decantar la victòria electoral se situava a la conurbació de Barcelona, entre altres coses perquè concentrava el percentatge més gran d’indecisos. El PSC va recuperar l’empenta que havia perdut, però ERC va avançar significativament i va quedar com a segona força a 28 de les 36 poblacions de l’àrea metropolitana, i per davant dels socialistes a dues, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès. Les diferències de vot entre socialistes i republicans van oscil·lar entre els 3 punts de Sant Vicenç dels Horts, el poble d’Oriol Junqueras, i els 26 de Santa Coloma de Gramenet, per la qual cosa la diferència mitjana es va situar al voltant dels 15 punts. A la ciutat de Barcelona, la distància a favor del PSC va ser de 4,5 punts, quan ERC l’havia guanyat per 6,4 punts a les eleccions del 2017.

Les tres Catalunyes que deixen les eleccions del 14-F

ERC ha aconseguit el doble repte de retallar la distància amb el PSC a l’àrea metropolitana i amb JxCat a les comarques de l’interior

El més llegit