El veto independentista al PSC petrifica els blocs | Eleccions catalanes 2021

Els ‘cordons sanitaris’, el significat polític dels quals no ho recull encara la RAE –que només contempla aquesta expressió aplicada en la contenció d’epidèmies o plagues–, es van originar a principis dels anys 80 del segle passat a França i Bèlgica per aïllar i impedir l’accés al poder de la ultradreta. Només amb aquesta ideologia s’han aplicat vetos polítics a la resta d’Europa, però Catalunya ja acumula dues excepcions. El 2003, amb José María Aznar a la Moncloa, el PSC, ERC i ICV-EUiA van incloure al Pacte del Tinell que va crear el tripartit una clàusula anti-PP que alguns dels seus signants van reconèixer anys després que va ser un error. Ara, tot l’independentisme ha dissimulat les seves divisions i fractures per unir-se en un veto als socialistes que té com a primera conseqüència la confirmació que els blocs continuaran petris si el dictamen de les urnes d’aquest diumenge certifica les enquestes. Amb aquest compromís, la futura investidura s’haurà de resoldre dins d’aquests mateixos blocs en què s’ha fracturat la política catalana des del 2015, tret que l’independentisme no assoleixi la majoria absoluta que li atorgaven tots els sondejos. Al bàndol no independentista, el PSC es frega les mans amb el cordó sanitari perquè els permet, en paraules del seu candidat, Salvador Illa, comparar el secessionisme amb «la foto de Colón», amb referència a l’acte que el PP, Cs i Vox van compartir a Madrid abans de les últimes eleccions generals. El veto, a més, els va anar de primera per girar full de la relliscada del seu candidat amb la PCR al debat de TV-3, que va servir perquè tant els independentistes com les dretes l’acussessin d’haver-se vacunat. El Ministeri de Sanitat va concloure la polèmica aquest dijous, abans del debat de La Sexta, exhibint un document oficial que certifica que Illa no s’ha posat la vacuna. Debat més agre Aquest últim debat de la campanya va confirmar que la conjura anti-PSC ha enverinat una mica més el xoc entre candidats, que van protagonitzar un debat molt més aspre que el de TV-3. «Han passat del tots contra Illa al contra Illa val tot, fins i tot la calúmnia», va repetir l’exministre de Sanitat davant els incessants atacs múltiples de gairebé tots els seus homòlegs. Laura Borràs (JxCat) li va reclamar que es posés la mascareta o abandonés el plató, mentre que Pere Aragonès (ERC) va equiparar la seva actitud amb les proves de la Covid a la que va mantenir Donald Trump durant la campanya de les eleccions als EUA. El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, el va instar a aclarir si s’ha vacunat. El document subscrit per JxCat, ERC, CUP, el PDECat i Primàries, que els compromet a no pactar «en cap cas la formació de govern» amb el PSC «sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes», no té la validesa jurídica que tenia, per exemple, aquella visita d’Artur Mas al notari el 2006 per jurar que CiU ja no s’entendria més amb el PP malgrat el seu passat. Però sí que conté un significat polític de primera magnitud en la recta final d’una campanya marcada pel triple empat demoscòpic entre Junts, Esquerra i el PSC. Els postconvergents han fet de l’espantall del tripartit un flanc d’atac electoral contra els seus actuals socis del Govern, que miraven d’esquivar les pulles recordant el partit de Carles Puigdemont que els seus vots sostenen una socialista imputada per corrupció al capdavant de la Diputació de Barcelona. Aragonès i el mateix líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, havien agullonat tant el PSC que el marge per a acords postelectorals era escàs. Però la pressió de JxCat va quallar fins al punt que ERC havia detectat que part del seu electorat estava indecís o temptat de quedar-se a casa diumenge, sobretot en la porció de votants limítrofa amb Junts. Això elevava el risc de veure’s novament sobrepassat a les urnes, com fa tres anys, per uns socis amb els quals assumeix que s’haurà d’asseure a negociar a partir de dilluns. I tots dos es juguen que les eleccions els proporcionin l’avantatge negociador de ser la primera força independentista. Enmig de tot això va sorgir la iniciativa de Catalans per la Independència, una escissió de l’ANC que reivindica les essències de l’1-O i que va obligar les formacions secessionistes a mullar-se a les portes dels comicis. Esquerra insisteix que no li feia falta posar res per escrit perquè la voluntat d’excloure l’exministre Salvador Illa de tota equació era total, però el gest extrema una mica més el complex equilibri pel qual, segons els republicans, és compatible facilitar la governabilitat a Pedro Sánchez i traçar una línia vermella a un PSC que sempre han acusat de ser una sucursal del PSOE. La firma d’Aragonès No obstant, tampoc el veto conjunt ha servit per neutralitzar la tàctica de JxCat d’alertar d’un tripartit en potència, utilitzant com a pretext el fet que no fos Aragonès, sinó el seu cap de campanya, Sergi Sabrià, qui estampés la firma en el document en nom d’ERC. Segons el partit, el candidat anava camí d’un míting a Manresa quan els promotors de l’escrit es van presentar a la seu republicana, informa Xabi Barrena.

El veto independentista al PSC petrifica els blocs | Eleccions catalanes 2021

El ‘cordó sanitari’ aviva el xoc entre partits en l’esprint final de la campanya

El més llegit