Catalans per la Independència: L’escissió ‘octubrista’ de l’ANC que uneix l’independentisme contra el PSC

Un grup de membres de la cúpula de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es van citar al castell de Cardona el 27 de desembre per anunciar la seva dimissió i crear una nova organització: Catalans per la Independència. Van llegir un manifest contundent contra l’entitat liderada per Elisenda Paluzie, a qui acusen d’haver «malbaratat l’1-O», i van donar la benvinguda a una altra plataforma ‘octubrista’: «L’ANC no ens serveix i no volem continuar esperant el canvi». Reticents a l’estratègia de diàleg amb l’Estat i aferrats a la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), van baixar del barco de l’ANC per haver «deixat de ser aquesta eina mobilitzadora i exigent» i per «la pèrdua de la seva influència i acció». Aquesta nova organització havia passat inadvertida fins que els seus impulsors van aconseguir unir els partits independentistes que es presenten a les eleccions del 14-F sota un mateix text amb una premissa molt clara: no pactar amb el PSC en cap cas, «sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes». La candidata de Junts, Laura Borràs; el líder d’ERC al Parlament i número dos per Girona, Sergi Sabrià; la candidata de la CUP, Dolors Sabater; la candidata del PDECat, Àngels Chacón; i també la de Primàries, Laura Ormella, van firmar el compromís que exigeix «continuar avançant cap a la independència» i no perdre la «credibilitat» del sobiranisme amb aliances amb els socialistes, a qui qualifiquen de «responsables de la repressió». Amb aquest contracte, d’escassa validesa jurídica però d’indiscutible impacte polític, Catalans per la Independència pretén estimular la mobilització de l’electorat a favor de la desconnexió davant el temor que la pandèmia del coronavirus descoratgi la participació a les urnes diumenge. A petició de Catalans per la Independència @CATxIND @LauraBorras en representació de @JuntsxCat @mariadolorsa en representació de @cupnacional @Ormellix en representació de @PrimariesCat @angelschacon en representació de @Pdemocratacat i @sergisabria en representació de pic.twitter.com/9j7mdqKRen — Catalans Per la Independència (@CATxIND) 10 de febrero de 2021 «Lliures o morts» Aquesta escissió de l’ANC, configurada inicialment per cinc excoordinadors, va sorgir després d’un ardu debat sobre si calia manifestar-se en contra de la inhabilitació del llavors president Quim Torra, i es va arribar fins i tot a proposar una consulta a les bases que finalment van avalar la protesta. Segons els dimissionaris, ni la pandèmia havia d’impedir una mobilització «en defensa de les institucions». El manifest fundacional que van llegir a Cardona asseguren que les entitats sobiranistes més massives, l’ANC i Òmnium Cultural, «ja no són l’eina que vam creure necessària per aconseguir l’objectiu que ens vam proposar», la independència, perquè «han abandonat el carrer» i «les institucions». I es conjuren per «recuperar l’esperit de lluita dels nostres antecessors i la invulnerabilitat que vam mostrar l’1-O del 2017, quan el poble sense por, malgrat ser atacat, va mostrar aquell esperit propi dels catalans del 1714, quan ferms i decidits, tots com un sol, vam sentir pròxim el lema d’aquesta terra que trepitgem avui: lliures o morts». L’organització desdenya fulls de ruta, estatuts o constitucions, «i no penjarà més llaços grocs»: «L’objectiu és i serà mitjançant accions de lluita no violenta per tot el país provocar la ruptura tant mental com física amb l’Estat espanyol, i aconseguir per fi la independència de Catalunya». El 24 de gener van desplegar una gran bandera negra amb la creu blanca de santa Eulàlia a la plaça major de Vic per exigir la independència al costat de cartells en els quals es podia llegir: «Enemic: Estat espanyol. Barrera: Partits polítics. Solució: Independència».

Catalans per la Independència: L’escissió ‘octubrista’ de l’ANC que uneix l’independentisme contra el PSC

L’organització va ser creada per exdirigents de l’entitat independentista descontents amb el lideratge d’Elisenda Paluzie

El més llegit