Fact-check del debat electoral de TV-3 | Un candidat, una verificació: 9 imprecisions

Els nou candidats a la presidència de la Generalitat es van tornar a trobar aquest dimarts en un debat centrat en la pandèmia, la crisi econòmica i el model de país que ofereixen per a Catalunya si guanyen les eleccions del 14 de febrer. Hem detectats nombroses imprecisions. A continuació, en destaquem algunes. Carlos Carrizosa, Cs: ENGANYÓS – «Jo prefereixo que en comptes que Torra tingui una paga vitalícia, donin al personal de neteja la paga que mereixen» El candidat de Ciutadans va afirmar que l’expresident de la Generalitat Quim Torra té dret a cobrar una paga vitalícia pel fet d’haver ocupat aquest càrrec. És ENGANYÓS perquè els expresidents tenen dret a dos tipus de remuneració i no necessàriament la tenen per a tota la vida. La primera és un salari d’expresidents al qual tenen dret durant la meitat del temps del seu mandat i per un període mínim de quatre anys. La segona és una pensió vitalícia equivalent al 60% del sou del president. Quan va deixar el càrrec, Torra tenia 57 anys i 9 mesos, per la qual cosa passaria 3 anys i 3 mesos (des del final del sou com a expresident fins als 65) sense dret a aquesta remuneració. Alejandro Fernández, PPC: FALS – «Si a Espanya hi hagués presos polítics, hauríem sigut expulsats directament de la UE» Aquesta afirmació és FALSA, ja que la Unió Europea no té mecanismes d’expulsió dels estats membres. El mecanisme sancionador comunitari dirigit a estats membres que hagin violat els valors de la Unió, contemplats a l’article 2, estan recollits a l’article 7 del tractat de la Unió Europea. Aquest assegura que la Unió es basa en valors de respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte als drets humans, incloent-hi els drets de les persones que pertanyen a minories. «A proposta motivada per un terç dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió, el Consell, per majoria de quatre cinquens dels seus membres i prèvia aprovació del Parlament Europeu», podrà activar un mecanisme preventiu. L’estat membre en qüestió haurà de respondre davant el Consell, que podrà formular recomanacions o decidir si identifica una violació de manera oficial en el cas que quatre cinquens dels estats membres així ho considerin. Davant una violació persistent, la Comissió –o una tercera part dels estats membres, aprovats per dos terços del Parlament Europeu– pot activar un mecanisme sancionador. L’estat membre afectat pot llavors enviar les seves observacions abans que s’adopti una decisió final, que haurà de ser votada per unanimitat del Consell (excepte per l’estat membre afectat). Si aquest escenari arriba a succeir, s’activa l’article 7.3 del tractat. Se celebra una altra votació en què almenys el 72% dels estats membres –amb obligació de representar més del 65% dels ciutadans de la UE– pot decidir sancionar l’estat membre afectat, suspenent-lo de certs drets, fins i tot del dret a votar en el Consell, fins que les violacions detectades no hagin sigut corregides. Aquest últim és el pitjor escenari i suposa la sanció més severa que pot rebre un estat membre. El tractat, no obstant, no preveu cap mecanisme d’expulsió. Àngels Chacón, PDECat: FALS – «Estem parlant de famílies que veuen els seus pisos ocupats» La candidata del PDECat va parlar de les «famílies que veuen els seus pisos ocupats», però les dades demostren que les ocupacions es produeixen en vivendes buides. Les estadístiques de delictes a Espanya revelen que el 2019 hi va haver 17 vegades més d’ocupacions d’immobles no habitats que de vivendes habitades. És la diferència que cal establir entre dos delictes diferents: la violació del domicili (anomenada en castellà ‘allanamiento de morada’) i la usurpació de la vivenda. L’article 202 del Codi Penal estableix que una violació de domicili consisteix a entrar en un domicili aliè o quedar-s’hi en contra de la voluntat del seu inquilí, mentre que l’article 245 defineix que el delicte d’usurpació és ocupar un immoble, vivenda o edifici aliens que no és domicili. En els últims 5 anys hi ha hagut a Espanya 26.882 usurpacions i 1.525 casos de violacions de domicili (el 2019 van ser 4.687 usurpacions i 238 violacions de domicili). A Barcelona, a més, la regidora de Vivenda i Rehabilitació, Lucía Martín, va explicar en el Consell Municipal del 23 de setembre del 2020 (tal com apareix a la pàgina 79 de l’acta de la sessió) que dels 2.288 casos d’emergència habitacional que va atendre la Unitat Antidesnonaments de l’ajuntament el 2019 només en tres ocasions les ocupacions s’havien fet en pisos que no estaven buits, un 0,13%. Martín afegia que només el 10% dels casos van ser ocupacions de petits propietaris. Ignacio Garriga, Vox: FALS – «Tots vostès es van posar d’acord perquè els exmenes cobrin 600 euros [...] Venen a delinquir als nostres carrers» El candidat de Vox, Ignacio Garriga, va dir que els menors estrangers no acompanyats cometen delictes quan arriben a Catalunya. És ENGANYÓS. Segons les dades de la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, el 82% no ha delinquit mai. La població estrangera ha augmentat en els últims anys a Espanya, però l’índex de criminalitat s’ha mantingut estable en les dues últimes dècades. El 2020 hi havia a Catalunya 403.787 adolescents d’entre 15 i 19 anys. Entre el 2015 i el 2020 van arribar 9.032 menes, dels quals el 4% eren noies. El 2018 va ser, amb 3.707, l’any amb més arribades d’aquest període. La modificació el 2019 de la prestació per a joves extutelats no va tenir cap efecte crida sobre aquest col·lectiu. A més, dos de cada tres joves que reben la prestació són espanyols, tal com hem explicat aquesta setmana. Gestió i dades de la pandèmia Gestió i dades de la pandèmiaLaura Borràs, JxCat: ENGANYOSA – «Les xifres demostren que Illa és el pitjor ministre de Sanitat que ha gestionat la pandèmia» La candidata de Junts, Laura Borràs, va assegurar que el candidat del PSC, Salvador Illa, és el ministre de Sanitat que pitjor ha gestionat la pandèmia del coronavirus. És ENGANYÓS, perquè Espanya sí que és un dels països que més ha patit la pandèmia de la Covid-19, però no és el que té les pitjors xifres ni en números absoluts ni per càpita. Espanya acumula 3 milions de contagis (11.175 per 100.000 habitants) i 63.061 morts, segons el Ministeri de Sanitat. La Universitat Johns Hopkins, que recull totes les dades oficials de seguiment de la Covid-19, assenyala que Espanya és el setè país del món i el tercer d’Europa en contagis. En nombre de morts, se situa al novè lloc a nivell mundial i en el quart a nivell europeu. La ràtio per cada 100.000 habitants al continent europeu deixa Espanya amb la pitjor xifra de contagis (6.389) davant del Regne Unit i França, però en tercera posició en nombre de morts (134), un rànquing liderat pel Regne Unit i França respectivament. Pere Aragonès, ERC: NO VERIFICABLE – «Avui tenim més de 2.500 persones hospitalitzades, una mica menys de 700 són a les ucis» El candidat d’ERC i vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, va assegurar que en aquests moments hi ha més de 2.500 persones hospitalitzades a Catalunya. La xifra és estrictament certa si es consulten les dades oficials de la Generalitat de Catalunya. En concret, el 5 de febrer hi havia 2.517 persones ingressades. No obstant, les xifres que facilita el Ministeri de Sanitat, el 8 de febrer, diuen que hi havia 4.261 persones amb Covid-19. Les dades del ministeri van acompanyades d’una nota al peu que especifica que les xifres inclouen tant pacients diagnosticats amb SARS-CoV-2 com sospitosos, però a tots els sospitosos se’ls ha de realitzar un test «tan aviat com sigui possible», segons els protocols de la mateixa Generalitat. Onze mesos després de l’inici de la pandèmia, les dades de les persones ingressades continuen sense quadrar. Les de crítics hospitalitzats a les ucis sí que coincideixen. Salvador Illa, PSC: FALS – «He donat suport a totes les mesures que han pres les autonomies» El candidat del PSC, Salvador Illa, va afirmar que durant la pandèmia, com a ministre de Sanitat havia recolzat les accions adoptades pels governs autonòmics per lluitar contra la pandèmia. És FALS, perquè no va donar suport a totes les decisions dels governs autonòmics. Per exemple, a instàncies d’Illa, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va ordenar a finals de setembre el confinament perimetral de la Comunitat de Madrid a causa de l’evolució del virus. En aquell moment, la incidència acumulada en 14 dies era de 735,5 casos per 100.000 habitants; l’ocupació de llits a les ucis era del 41,7% i la Comunitat madrilenya acumulava 747 morts en quatre setmanes. El 9 d’octubre, el Govern espanyol va decretar l’estat d’alarma com a mesura complementària per controlar la corba a Madrid. El 17 de gener, el Ministeri de Sanitat també va recórrer l’acord de la Junta de Castella i Lleó que pretenia avançar el toc de queda a les 20.00 hores. El departament d’Illa va considerar que aquesta decisió violava l’estat d’alarma, que marcava l’inici del toc de queda entre les 22.00 h i les 00.00 h. Jéssica Albiach, ECP: NO VERIFICABLE – «Estem pagant la sanitat més cara de l’Estat, la privada de l’Estat més cara per cada pacient derivat a l’uci» Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a publicar els preus d’aquestes derivacions i, en general, hi ha hagut poca transparència en relació amb la factura que pagaran els governs autonòmics a les clíniques privades. Però l’agència Efe ha publicat recentment un resum de la situació i és difícil comparar la gestió de les comunitats autònomes en aquest sentit. Madrid, per exemple, pagarà 2.084 euros per dia pels pacients ingressats en una uci privada, mentre que el preu a Catalunya es calcula en 43.400 euros, que resulten d’aplicar un preu de 1.550 euros diaris sobre una estada mitjana de 28 dies. Dolors Sabater, (CUP): ENGANYOSA – «No s’ha posat la sanitat privada al servei de la sanitat pública» En la mateixa línia, la candidata de la CUP, Dolors Sabater, va afirmar que no s’ha posat la sanitat privada al servei de la pública. És ENGANYÓS. Tant en la primera onada com en la segona, el Servei Català de la Salut va aprovar dues resolucions, el 18 de març i el 4 de novembre, que posaven, «els centres sanitaris privats» a disposició del sistema públic (a través del Departament de Salut). De fet, el decret llei 12/2020, aprovat per la Generalitat a l’abril, establia que els centres privats, així com els públics i concertats, podien «facturar l’activitat extraordinària derivada de l’atenció prestada en la lluita contra la Covid-19», en aquells casos en què es derivés activitat que la sanitat pública no pogués atendre. El decret fixava un cost de 43.400 euros per una alta hospitalària per Covid-19 amb estada a l’uci, independentment de la durada de l’atenció prestada, o de 93 euros per una prova PCR. El 26 de gener el Departament de Salut va actualitzar alguns preus.

El més llegit