Els partits catalans s’aboquen a les xarxes per a les eleccions del 14-F

El pròxim 14-F Catalunya celebrarà les eleccions més anòmales de la seva història recent. Amb la decisió de la justícia de suspendre el decret que ajornava els comicis a causa de la pandèmia, el país ha posat en marxa a contrarellotge una campanya electoral marcada per la virtualitat. Les restriccions per la Covid-19 han obligat els partits a un desplegament més gran a les xarxes socials, que ha exposat els encerts i errors de la seva estratègia. La televisió i els mitjans tradicionals continuen sent les principals vies de comunicació entre els partits polítics i els seus potencials votants. L’impacte de la crisi sanitària ha disparat el consum de diaris digitals (100%), ràdio (112%) i televisió (93%), segons un estudi de la UOC. No obstant, les formacions es recolzen cada vegada més en les plataformes digitals. Des de fa anys, l’estratègia ja està normalitzada en canals com Twitter, Facebook i Youtube, que utilitzen tots els partits per transmetre idees i intentar marcar el debat públic. A la plataforma de l’ocell blau, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la CUP són els partits catalans que compten amb més seguidors, amb 357.300 i 302.000 respectivament, mentre que Junts per Catalunya (JxCat) es queda amb 114.600. El PSC, Ciutadans, PPC i En Comú Podem tenen menys volum de seguidors als seus comptes catalans, però ho compensen amb els nacionals, que també reprodueixen el seu missatge de campanya per a les eleccions. Amb tota probabilitat, el 14-F suposarà la irrupció de l’extrema dreta al Parlament. L’ascens de Vox –també a Espanya– s’ha catapultat a través d’internet, on els algoritmes de les plataformes beneficien i viralitzen missatges emocionalment incendiaris, com la islamofòbia o l’anticatalanisme, ja que aconsegueixen una retenció més gran de l’usuari. «Tenen una concepció adequada del que els convé per agitar les xarxes», assenyala Toni Aira, professor de comunicació política a la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM). D’acord amb el seu missatge d’Espanya com a únic eix, Vox només utilitza els canals de difusió nacionals. pic.twitter.com/wh2tM0gorM — Dolors Boatella (@DolorsBoatella) 29 de enero de 2021 Poca estratègia a llarg termini La popularització de noves plataformes digitals ha portat la majoria de partits a voler conquerir-les. Tot i que Podem i Vox han destacat en l’ús d’aquest llenguatge, no funciona per a tothom igual. «Veiem que un problema polític com la convulsió es trasllada a la comunicació», assenyala Aira. «Hi ha poc temps per construir una estratègia a llarg termini i s’utilitza molt la tàctica, el relat curt i improvisació». Les formacions, explica, tenen una «tendència excessiva» a intentar fixar-se en el que fan els adversaris, cosa que pot comportar errors. «No hi ha estratègies reals més que el continuisme i el simulacre, però en certa manera és comprensible», diu Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge. «Els partits no poden digitalitzar-se de la nit al dia, són estructures pesants, rígides i burocràtiques, que s’adapten més lentament a la realitat digital». Arribar als joves Aquest error de càlcul inicial és el que li va passar a ERC a TikTok. Al gener els independentistes van estrenar el seu compte a la plataforma de vídeos curts amb un vídeo de Roger Torrent que es va convertir en objecte de bromes. Des d’aleshores, el perfil ha virat a recopilatoris de frases mitingueres, amb més impacte viral, i ha arribat a tenir 3.857 seguidors. @esquerrarepublicanaTambé volem saber què penseu vosaltres, per això estrenem TikTok! #estiktokat #esquerrarepublicana♬ gibby likes careless whisper very much – unicorn shart❤️ Convertida en un referent per a la generació Z, TikTok pot ser una bona eina política per arribar als joves nascuts entre el 1995 i el 2005. En Comú Podem utilitza el canal de Barcelona en Comú (9.113 seguidors) per fer campanya, mentre que Ciutadans (1.444) i Vox (37.500) se serveixen dels nacionals. Tot i que JxCat no té perfil, Carles Puigdemont sí que ha sabut utilitzar el seu (3.462) per arribar als seguidors. «Puigdemont i Vox encerten en el seu ús, perquè saben fer humor amb els codis que connecten amb aquest entorn», apunta Aira. Potser per intentar arribar a aquest públic, el PP ha convertit el seu presidenciable, Alejandro Fernández, en una emoticona, decisió que també s’ha convertit en una broma a les xarxes. Altres formacions opten per centrar-se en menys canals. És el cas de la CUP, que ha explotat l’ús de Twitter, Facebook o Instagram, per agilitar la seva veta en la política local. «Amb la comunicació digital poden tenir molt més recorregut que amb els mitjans tradicionals», apunta Aira. Nous canals La política catalana està vivint petites incursions experimentals al món de Twitch, una plataforma de retransmissions en directe que als Estats Units ha utilitzat la congressista Alexandria-Ocasio Cortez. Aquí ho han fet el Partit Nacionalista de Catalunya, formació liderada per Marta Pascal –ex de Convergència i del PDECat–, amb uns candidats comarcals que han jugat partides del videojoc Minecraft, i Confluència Jove, les joventuts d’En Comú Podem. Així, explica Aira, els grans partits sondegen aquests nous canals per decidir si poden funcionar en la seva estructura comunicativa. «Els partits competeixen entre si per semblar els més creatius i trencadors, però no tindrà cap incidència real», apunta Moreno. «Al seu rastre només deixaran un petit percentatge extra de titulars sobre les seves campanyes». Una lluita per l’atenció del votant que reflecteix la fragmentació política catalana i la dificultat per destacar en aquest oceà d’il·limitats reclams que són les xarxes.

Els partits catalans s’aboquen a les xarxes per a les eleccions del 14-F

El desplegament d’una campanya virtual a causa de la pandèmia mostra encerts i errors de les seves estratègies

Molts candidats intenten fer el salt a noves vies comunicatives com TikTok o Twitch, sense aconseguir convèncer

El més llegit