ERC i el PSC: batalla a Catalunya, treva a Madrid

«Amb el PSOE es dialoga i s’arriba a acords perquè qualsevol altra opció de govern a l’Estat seria pitjor. Al PSC se l’ha de derrotar perquè volem trencar la seva hegemonia metropolitana». Aquesta és la síntesi que realitza un membre d’ERC que beu directament de les fonts dels seus líders, del llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira (‘Tornarem a véncer’) en què tots dos detecten debilitats i fortaleses de l’independentisme. I un dels principals punts febles és el paper encara secundari que té el secessionisme a molts barris de la conurbació metropolitana. Si l’independentisme (i ERC) vol créixer no ho pot fer de cap altra manera que fer-ho a costa del PSC. El Congrés va oferir aquest dimarts una fotografia icònica d’aquesta dualitat. Mentre ERC s’acarnissa amb la seva campanya catalana amb el PSC, a la Cambra baixa el PSOE recolzava una moció dels republicans per tornar a reunir la taula de diàleg just després de les eleccions del 14-F. El candidat del PSC, Salvador Illa, va beneir també reprendre les trobades. Sobre la premissa estratègica de desgastar el PSC als seus feus descansa la tàctica electoral d’ERC. Com va dir Pere Aragonès dilluns, a l’Hospitalet, ja no és que els republicans hagin de desmentir diàriament un eventual pacte tripartit, és que el que ells pretenen és acabar amb «aquestes majories eternes» de les quals gaudeixen els socialistes en aquelles zones. Junqueras es reivindica «A mi no m’haureu vist mai pactar amb el PSC», va percudir Oriol Junqueras a la ciutat, abans de recordar que la seva política de pactes municipals a Sant Vicenç dels Horts (el municipi amb més taxa d’atur de l’àrea metropolitana) sempre va tenir per objectiu desallotjar el PSC del poder. De tot el ventall independentista, només els republicans compten amb resultats metropolitans ressenyables en qualsevol tipus de comici, tot i que la diferència amb els socialistes és encara gran. Així que augmenta la distància respecte a Barcelona, el pes de les dues forces es va equilibrant, com mostren les alcaldies de Lleida i Tarragona, abans en mans del PSC, així com en diverses localitats de la regió metropolitana. La voluntat d’Oriol Junqueras d’edificar una ‘CiU d’esquerres’, doncs, passa, sí o sí, per laminar el poder del PSC. L’abandonament de la defensa del dret a decidir, el 2012, per part dels socialistes, va obrir un petit camp per recórrer els republicans en forma d’abraçada als ‘maragallistes’ que se sentissin orfes. L’abast de l’‘efecte Illa’ Els republicans tenen constància demoscòpica de l’auge que ha suposat Illa en les expectatives socialistes. I també, afirmen, que és d’evaporació ràpida. Però confien en l’‘efecte Junqueras’, és a dir, l’entrada en campanya del líder republicà, per desfer l’empat. «Els seus atacs a la corrupció i el posar en el mateix sac, el dels que han portat el mànec d’aquest país en els últims 40 anys, a la postconvergència i als socialistes» pot suposar nous jaciments de vot, creuen. El PSC està convençut que afronta la campanya amb vent de cua, i no circumscriu el seu creixement a l’àrea metropolitana. «Amb quatre diputats al territori no podem aspirar a guanyar les eleccions», diu un col·laborador estret d’Illa. Aquests són els seus representants a les províncies de Girona, Tarragona i Lleida al Parlament actual, sortit de les eleccions del 2017, i els socialistes esperen superar-los amb escreix el 14 de febrer. Segons els ‘trackings’ del partit, el PSC estarà el dia de les eleccions per sobre dels 30 diputats. I, si aquests auguris es compleixen, serà perquè el partit ha crescut a totes les zones i circumscripcions, no només a l’àrea metropolitana de Barcelona. «Quan et va malament, perds vots a tots els llocs i cap a tots els adversaris. I quan et va bé, et va bé a tots els llocs i reps vots de tots els partits», diuen els socialistes. ‘No’ al cara a cara Això significa que el seu únic objectiu no és seduir la gran bossa de votants que Ciutadans va obtenir el 2017 a la corona urbana de Barcelona, que tradicionalment havien recolzat el PSC. I aquesta hipòtesi de treball explica per què el PSC no se centrarà a atacar Esquerra, que pretén disputar als socialistes l’hegemonia a l’àrea metropolitana. Pel mateix motiu, el partit rebutja el cara a cara que Aragonès va proposar a Illa durant el debat electoral a TVE. En el PSC creuen que en realitat ERC «vol pujar a cavall d’Illa» perquè estan caient a les enquestes. Els socialistes volen posar el focus en la disputa permanent entre ERC i JxCat, i per això asseguren que «el problema de Junqueras no som nosaltres, és Puigdemont». Els socialistes se saben el principal blanc dels atacs de tots els seus rivals per la victòria, i estan còmodes en aquest paper. El seu enfocament, a partir d’ara, serà el de demanar el vot útil de tots els ciutadans que volen un canvi a la Generalitat. Segons les dades que manegen al quarter general del PSC, no són només votants constitucionalistes. «L’independentisme també està cansat. L’‘això no t’ho creus ni tu, Laura’ que li va dir Illa a Borràs sobre la DUI hi ha una gran part de l’independentisme que ho pensa», asseguren.

ERC i el PSC: batalla a Catalunya, treva a Madrid

La guerra pel vot a l’àrea metropolitana contrasta amb la sintonia en el Congrés entorn de la taula de diàleg

Els socialistes rebutgen centrar els seus atacs en els republicans i creuen que creixeran a tot el territori

El més llegit