La convocatòria electoral del 14-F discorria amb raonable normalitat, malgrat les ignotes condicions que imposava la pandèmia, fins que va passar el Nadal. Va ser llavors quan el Govern, atiat per la seva meitat postconvergent, va modular l’optimisme entorn de la seguretat dels comicis i es van començar a escampar inquietants missatges i informes amb xifres alarmants sobre el perill de mantenir la cita amb les urnes. La pressió política i el desbocament del coronavirus van derivar en un acord majoritari dels partits per posposar les eleccions al 30 de maig que la justícia ha neutralitzat amb la campanya ja iniciada. Tan insòlit embolic ha tingut dues conseqüències: la mobilització de l’electorat s’ha enfonsat 13 punts en les últimes tres setmanes.